PARIR ÉS UNA DECISIÓ, NO UNA IMPOSICIÓ: PEL DRET A L’AVOTAMENT LLIURE I GRATUÏT

Avui, dia 28 de setembre, declarat Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament per l’Assemblea del Moviment Feminista Llatinoamericà el 1990, sortim al carrer per a defensar un dret que se’ns preveu coartat i retallat de nou, i sortim al carrer per a reclamar el dret de les dones a decidir sobre el propi cos. Avui, quan l’ofensiva capitalista ofega les classes populars precaritzant, fins la misèria, cada cop més la situació de les persones traballadores, no podem restar callades davant d’aquesta mesura de reafirmació del poder capitalista, patriarcal i catòlic de l’ordre establert, la nova reforma de la llei de l’avortament.

En un moment com aquest, en el qual ja no sabem què més ens poden retallar; moment de pujades d’IVA; de retallades i privatitzacions en sanitat, educació… d’enduriment de les lleis repressives i de control social; de pèrdua constant de drets laborals. Quan ens desnonen i cada cop és més difícil tenir accés a un habitatge digne; quan ens encareixen l’accés a la cultura; quan cada vegada és més difícil plantejar-se anar a la universitat; quan cada dia tenim menys possibilitats d’accedir a un lloc de treball, etc. Llavors, ens imposen una regressió de 40 anys en matèria d’avortament, “reformant” de nou una llei que tant havia costat que fos lleugerament millor que la del 1985, en alguns pocs supòsits…açò no és casualitat. Cal entendre què representa, simbòlicament i en la pràctica, aquesta mesura per entendre la magnitud de la seva gravetat.

La dreta ultracatòlica i el capital, sustentats en el patriarcat, sempre han intentat per tots els mitjans, mantenir les dones oprimides i sota control. Controlant la nostra sexualitat, negant-nos-la i reduint-la a la nostra capacitat reproductora. Controlant els nostres desitjos, fent-nos creure que la màxima aspiració d’una dona ha de ser la de procrear i tenir cura de la família. Relegant-nos a l’àmbit privat. Precaritzant els oficis més feminitzats, castigant-los amb poc reconeixement social i ara amb més retallades.

Donar a les dones el dret a decidir plenament sobre el seu propi cos resulta massa arriscat per aquest sistema pervers. I ja ni tan sols es molesten amb petites quotes de llibertat no plena, que és el que ens oferia l’antiga reforma feta pel PSOE el 2010. Ara ni tan sols es maquillen amb reformes descafeïnades, sinó que retallen brutalment la nostra autonomia i es plantegen castigar-nos si decidim avortar fora dels límits que establiran.

El PP vol robar-nos les poques conquestes fetes en matèria d’avortament. La dreta més rància en el poder només vol recordar-nos quins són els drets i deures de cada persona dins el sistema patriarcal, i quin rol de submissió i obediència tenim les dones… i més encara si som treballadores.

Remarquem el cinisme de la mesura. Volem tenir dret a decidir no tenir un fill o una filla, però també volem tenir dret a tenir-lo. Si ens prenen els recursos, els drets i les garanties socials, si desmantellen el poc que queda del seu “estat del benestar”, com podem plantejar-nos tenir fills i filles, i mantenir-les en un context com l’actual? La hipocresia del sistema ens prohibeix decidir no tenir fills/es, quan a la pràctica no ens en dóna possibilitats.

Aquesta llei contribueix, com tantes d’altres contrareformes i retallades, al retorn de les dones a la llar per a realitzar les tasques que el patriarcat i el capitalisme ens té assignades. Gratuïtament. Provocant la pèrdua de la nostra independència econòmica i emocional com a dones, i propiciant la violència masclista en un moment de crisi com l’actual.

La Reforma del Codi Penal preveia la legalitat de l’avortament sota tres supòsits: greu perill de la salut física i psíquica de la dona embarassada; en embarassos provocats per una violació dins un termini de dotze setmanes; sota la previsió de grans tares físiques o psíquiques en el fetus dins un termini de vint-i-dues setmanes. El 2010, el PSOE va reformar la llei amb els següents canvis: desplegament de l’educació sexual i sensibilització social; avortament lliure i gratuït sota les 14 primeres setmanes d’embaràs; també en cas que existís risc per a la dona dins el termini de vint-i-dues setmanes d’embaràs; sota la detecció d’anomalies incompatibles amb la vida del fetus (amb previ diagnòstic de comitè mèdic); amb consentiment del/la tutor/a legal en cas de menors de 16 anys.

Amb la contrareforma Gallardon, es retorna a la llei de supòsits del 85, però es redueixen les setmanes en què la dona pot avortar, tant per violació com per perill físic i/o psíquic de la mare. S’elimina el supòsit d’anomalies incompatibles amb la vida del fetus. No hi ha possibilitat d’avortar simplement per embaràs no desitjat durant les primeres setmanes de gestació. Es modificarà el codi penal per tal que l’avortament practicat fora dels supòsits marcats per la nova llei, serà considerat delicte, tant per l’equip mèdic com per la dona. Es contempla la possible supressió del lliure accés a la píndola del dia després o d’altres contraceptius; o l’anul·lació de qualsevol política i/o programa d’educació sexual.

La contrareforma prevista ens aboca a parts no desitjats, i a avortaments en condicions sanitàries precàries, que posen en perill la vida de moltes dones que no tenen recursos per a procurar-se una Interrupció Voluntària de l’Embaràs – IVE, en millors condicions.

Què exigim? El DRET A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT. Per a totes les dones, autòctones o no, amb papers o no, i inserit en la sanitat pública. Volem una educació sexoafectiva amb perspectiva de gènere, que inclogui accés real i efectiu a informació pel que fa als mètodes anticonceptius, així com la gratuïtat d’aquests i de la píndola del dia després.

 

          Parir és una decisió, no una imposició!

          Dret a l’avortament lliure i gratuït!

 

 

Països Catalans – 28 de setembre de 2012

 

ARRAN – COS – CUP – ENDAVANT-OSAN – MDT – SEPC