Des que es va aprovar la legislació vigent, fa ja quasi 24 anys, el moviment feminista ha reclamat insistentment un nou enfocament, que pose en el centre el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos. L’Esquerra independentista i la COS, com a sindicat feminista i de classe, s’ha unit des del principi a aquesta lluita.
Considerem que la interrupció voluntària de l’embaràs s’ha de realitzar en condicions de seguretat i legalitat tant per a les dones com per al personal sanitari. Per a aconseguir-ho exposem les 8 qüestions que considerem més importants:
1. En primer lloc, que l’avortament es regule en una llei específica i deixe d’estar tipificat com a delicte regulat dins del Codi Penal, sempre que no es realitze contra la voluntat de la dona o per imprudència.
2. En segon lloc, que es garantisca la interrupció voluntària de l’embaràs en la xarxa sanitària pública. Sabem que el 97% dels avortaments es realitzen en el sector privat, la qual cosa constitueix la major desigualtat del sistema sanitari públic, doncs el finançament recau majoritàriament en les pròpies dones. Per a garantir doncs el compliment dels nostres drets, instem a:
a. Que es regule l’objecció de consciència del personal sanitari. Ja n’hi ha prou de moralisme religiós en la nostra salut.
b. L’elaboració d’un protocol comú per a tot el Sistema Estatal de Salut, que assegure la prestació efectiva de la interrupció voluntària de l’embaràs en la xarxa sanitària pública.
c. Instem al fet que es respecte i es done suport institucional al conjunt de professionals que practiquen efectivament els avortaments
d. Que es realitze un seguiment mèdic protocol·litzat després de la IVE (Interrupció Voluntària de l’Embaràs) amb la finalitat de fomentar pràctiques sexuals segures entre les persones.
e. Crear un programa d’educació sexoafectiva, basat en la coeducació i la perspectiva de que cada persona té la seua pròpia sexualitat.
3. En tercer lloc, respecte al dret de les dones a decidir. Volem deixar constància que sobre el reconeixement del dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos no admetrem ni qüestionaments ni ambigüitats. Ens posicionem en contra d’una regulació que establisca un termini de decisió, que deixe sense protecció a les dones en les situacions més difícils, sense tenir en compte els riscos per a la seua salut física i psíquica en qualsevol moment de l’embaràs.
4. En quart lloc, respecte al període de reflexió previ a la IVE, considerem que suposa un qüestionament de la capacitat de les dones per a prendre decisions sobre la seua vida. La pràctica de les IVE no poden veure’s obstaculitzada per la valoració ni judicis morals d’altres persones que no siguen la pròpia dona.
5. Reconèixer l’autonomia en la decisió de les menors a partir dels 16 anys, sense que siga necessària cap autorització externa per a practicar-se una IVE. Les menors que es troben en situació de risc i desemparades, no compten amb figures de tutela que puguen recolzar les seues decisions. Una menor que puga comptar amb els seus pares ho farà. Si obliguem a explicar la seua situació a aquelles que no poden, les exposarem a una situació de perill molt greu.
6. En sisè lloc, l’augment dels avortaments en dones joves, posa de manifest les barreres existents per a l’accés als mètodes anticonceptius. Amb la finalitat de variar aquesta tendència considerem necessari que la anticoncepció tinga el mateix tractament finançat que altres productes de farmàcia i parafarmàcia dins del sistema sanitari públic, ja que com bé sabem, ni els preservatius femenins ni masculins, ni els diafragmes, ni els DIUS ni els anticonceptius orals d’última generació estan finançats.
7. En setè lloc, la formació en interrupcions voluntàries de l’embaràs no es contempla en els currículums acadèmics de les professions sanitàries, per tant, instem a incloure l’avortament en els estudis de medicina, infermeria i altres professions soci-sanitàries, desenvolupant accions formatives des de la perspectiva de gènere.
8. Les dones seguim sotmeses a una sexualitat androcèntrica, coitocentrista i heterosexista que amb freqüència deriva en relacions de submissió no plaents en les quals, les violències i els abusos no disminueixen. A més, aquest model patriarcal de la sexualitat, fa que la incidència d’infeccions de transmissió sexual, especialment de VIH, estiga augmentat de manera preocupant en dones heterosexuals i homosexuals.
En aquest context d’atacs constants als drets de les dones, la Coordinadora Obrera Sindical ens sumem a la convocatòria d’escratx feminista convocat per la Campany pel Dret a l’Avortament, previst per aquest dijous 16 de maig durant el qual ens reunirem a les 19.00 h davant diverses seus del PP per a dir-los que:
Parir és un dret, no una imposició!
Dret a l’avortament lliure I gratuït!
