Parir és un dret, no una imposició, avortament lliure i gratuït

Campanya de l’esquerra independentista contra la contrareforma de la llei de l’avortament.

Arran de la voluntat del govern espanyol de fer una contrarreforma del dret a l’avortament, que és un atac als drets més elementals de les dones, les organitzacions de l’esquerra independentista impulsem una campanya per a portar al carrer, als llocs de treball, a les associacions, a les escoles i universitats, informació sobre què significa aquesta contrarreforma i un posicionament clar de l’esquerra independentista en favor dels drets de les dones.

El Consell de Ministres va fer públic el passat 22 de desembre de 2013 l’avantprojecte de la “Ley de Protección de la Vida del Concebido y de los Derechos de la Mujer Embarazada”. Amb el Ministre Alberto Ruiz Gallardón al capdavant i pendent de ser aprovada al Congrés de Diputats, aquesta nova llei absolutament regressiva i amb  marcat caràcter ultraconservador modifica dràsticament el limitat marc legal actualment vigent sobre la regulació de l’avortament i, de passada, tira per terra dècades de lluita de les dones a favor del dret a decidir sobre els nostres propis cossos.

La contrareforma de Gallardón ha despertat la indignació als carrers des del moment que es va fer pública. L’oposició a la llei s’ha materialitzat en moltes i multitudinàries mobilitzacions arreu de l’Estat Espanyol i fins i tot en les mateixes files del Partit Popular (PP) han arribat a qüestionar-ne el contingut. Als Països Catalans, l’Esquerra Independentista ha estat un dels protagonistes principals d’aquestes mobilitzacions amb la campanya “Parir és un dret, no una imposició”, llançada al setembre com a declaració de guerra a la dreta ultracatòlica i l’ofensiva ultraconservadora. Les organitzacions sotasignades reafirmem avui el nostre compromís en la lluita per aturar aquesta llei i contra totes les formes de violència institucional de l’Estat en contra de les dones.

El PP pretén establir un marc normatiu encara més limitat que el que fixava la llei de 1985. La nova llei de l’avortament permetrà interrompre l’embaràs únicament sota dos supòsits: en cas de violació i en cas que existeixi perill greu per a la salut física o psíquica de la dona “acreditat” per dos especialistes aliens a la clínica on tingui lloc l’avortament. En tot cas, aquests dos supòsits hauran d’anar a acompanyats d’un “procés de reflexió” previ de set dies. Encara més, es redueixen de 14 a 12 les setmanes per a sol·licitar la interrupció de l’embaràs en els casos de violació i se suprimeix la possibilitat d’avortar a les dones d’entre 16 i 18 anys, que a partir d’ara hauran de comptar amb l’autorització del seu tutor legal. Es despenalitzen legalment la dones que opten per avortar però es mantenen les penes per a qui pràctica l’avortament. Finalment, el supòsit de discapacitat i malformacions contemplat a la llei de 1985 tampoc queda recollit en la nova llei.

Més enllà de les conseqüències concretes – encara incertes – el que es desprèn de la nova llei de l’avortament és un atac gravíssim contra els drets fonamentals de les dones. Legislen sobre els nostres cossos amb la voluntat d’infantilitzar-nos i criminalitzar les nostres decisions. Qüestionen en tot moment la nostra capacitat de judici fent-nos passar pel calvari d’un procés de reflexió. Ens despenalitzen per convertir-nos en víctimes, però blinden tota possibilitat d’avortar imposant-nos, de facto, la maternitat obligatòria. A tot això cal sumar-hi l’ofensiva desplegada per la dreta i els sectors més rancis de l’Església catòlica a través del seu aparell de propaganda mediàtic, amb el qual estigmatitzen repetidament les dones que decideixen avortar, fent-nos passar per criminals i fent una defensa absolutament fal·laç del “dret a la vida”.

Sigui com sigui, les dones seguirem avortant. Ho hem fet al llarg de tota la història independentment de lleis i imposicions. A partir d’ara, però, només podran fer-ho aquelles qui es puguin permetre viatjar a països on la interrupció de l’embaràs no estigui penalitzada. Cal situar, a més, aquest aspecte en el context socioeconòmic actual d’empobriment progressiu de les classes populars. La contrareforma del ministre Gallardón és manifestament classista, ja que aquelles dones amb recursos limitats o no podran accedir-hi o bé hauran de sotmetre’s a procediments il·legals i insegurs en clíniques clandestines, tot posant en perill la seva salut i, en el pitjor dels casos, les seves vides.

Des de l’Esquerra Independentista reivindiquem una vegada més la lluita feminista com l’eina que ens ha de permetre deslliurar-nos de totes les formes de violència que exerceix sobre nosaltres el patriarcat a través de l’Església i l’Estat. Així mateix veiem en la desobediència l’única via per subvertir la nova llei de l’avortament. Treballarem per l’autogestió de l’avortament alhora que ens mantindrem fermes en la lluita a favor pel dret a l’avortament lliure i gratuït.

Parir és un dret, no una imposició. Avortament lliure i gratuït.