Manifest de l’Esquerra Independentista amb motiu del dia per l’alliberament LGBT
Aquest 28J, a 50 anys de Stonewall, ens recordem la necessitat de mantenir l’espurna d’aquella revolta i que sortim als carrers.eivindiquem que existim, i ho fem sent conscients que l’orgull és revolta.
Entenem que el nostre alliberament no passa només per mesures legals, que ens igualin a la norma i que durant un mes a l’any empreses s’apropiïn de la nostra lluita per netejar-se la imatge. La base de la nostra opressió té les arrels en un sistema capitalista que reforça la concepció que només són legítimes aquelles relacions amb una finalitat eproductiva i que per tant generen mà d’obra. És un sistema que l’interessa encotillar-nos en expressions de gènere estretes i ordenades, on les dones assumeixen les tasques reproductives i de cures que es donen dins i fora de la llar i, per tant, un sistema econòmic, que tot i tolerar-nos en alguns moments, és contrari al nostre alliberament. Encara que ens pugui semblar que el sistema evoluciona i s’adapta a nous contextos socials, igual que ho va fer quan va necessitar assimilar la dona com a mà d’obra barata, actualment ha acceptat incorporar altres sexualitats en el mercat, sempre que estiguem disposats a reproduir els mateixos models de familiar nuclear que la resta de parelles heterosexuals.
A més, cal que posem de manifest que no volem viure lliurement com lesbianes, bis o trans dissidents per reproduir lògiques patriarcals que són contràries al nostre alliberament com a dones. Lluitarem contra un capitalisme rosa que mentre ens utilitza per ampliar el seu mercat, millorar la seva imatge i tenyir dels nostres colors la seva roba, ens expulsa dels nostres barris, ens precaritza i explota.
En aquest sentit, cal que fem valdre el paper de les dones lesbianes, bis i trans, que sempre han estat presents en aquest lluita, però sovint en un segon pla. Recordem i homentatgem avui a les dones trans que van liderar la revolta considerada l’inici de la lluitia LGTB, la revolta de Stonewall. Sortim als carrers aquest 28J, també, per totes les que vam aguantar les càrregues de la policia a la primera manifestació a Barcelona.
En definitiva, apostem per canviar-ho tot, sent convençudament feministes i socialistes. Entenem que sense un canvi en el model econòmic i social el nostre alliberament no serà possible. Quan avancem nosaltres, estarem fent avançar també a tota la resta, caminant cap al món nou que volem construir. Entenem que una lluita LGBT que no tingui en compte les nostres condicions materials i que no posi el focus en millorar el nostre accés al món laboral, a l’habitatge o a la salut no ens serà útil.
Per donar resposta a les opressions que rebem les persones amb sexualitats i identitats de gènere dissidents, cal que recuperem aquest esperit de lluita col·lectiva. Aquell que entén que ha d’anar de la mà de la resta de lluites i que té com a principi la solidaritat entre totes. Un esperit de lluita que entén que no és compatible voler-nos representar, mentre ens expulsa de casa. Recuperar l’esperit de la primera revolta i per encarar totes aquelles que estan per venir, però amb la certesa de defensar-nos entre totes col·lectivament.
L’Orgull és revolta
