28 d’abril de 2014. Diada Internacional de la Salut i la Seguretat al Treball… la classe treballadora continuem perdent més i més drets.
El 28 d'Abril commemorem la Diada Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball, diada amb la qual no només devem exigir i promoure treballar amb unes condicions el més segures i saludables possibles, sinó que a més, i en conseqüència, tinguem un treball realment digne.
A més, el 28 d’Abril ha de ser un dia en el qual recordem les companyes i companys que hem perdut en accidents laborals i/o per malalties professionals, i no només al nostre país, sinó arreu del món… i actualment, i de forma molt especial, els centenars d’obrers de la construcció que ja han mort a Qatar a les obres del proper mundial de futbol (més de 500 dels quals són nepalesos…), o les més de 1100 companyes mortes el 25 d’abril de 2013 a Bangla Desh a una fàbrica tèxtil, i a les famílies de les quals l’empresa Mango s’hi nega a indemnitzar.
En el cas dels Països Catalans al sud de l’Albera, si no tinguérem prou amb les xifres de sinistralitat, que continuen sent escandaloses (malgrat tenir un atur real superior al 30% en moltes de les nostres comarques), ara devem fer front a un atac comparable a les darreres contrareformes laborals del PP-PsoE o a la mateixa contrareforma constitucional per pagar el deute, de l’estiu de 2011.
Ara, el govern Rajoy, seguint escrupolosament i sense cap vergonya, les polítiques marcades des de la UE i la Troika (d’acord al programa REFIT de la Comissió Europea, publicat l'octubre de 2013, Programa d’Adequació i eficàcia de la normativa: Resultats i pròximes etapes…), que al nostre país han esdevingut l'atac més gran de la història contra la nostra classe, des de l’aixecament franquista en juliol de 1936, posa en marxa l’”Anteproyecto de Ley por el que se Modifica la Ley General de la Seguridad Social en relación con el régimen jurídico de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales de la Seguridad Social”, o Nova Llei de Mútues.
Aquest programa REFIT, i amb les paraules boniques de sempre, és un atac sense precedents contra la protecció social i del medi ambient, la salut i seguretat laborals, els drets d'informació i consulta, etc. En matèria de prevenció de riscos laborals implicarà que, entre altres conseqüències, no s’impulse més legislació en matèria de salut laboral, fins a la fi de l’actual mandat de la Comissió… paralitzant-se de facto les dues principals iniciatives legislatives pendents d’aprovació actualment, la revisió de la Directiva de productes Cancerígens i l'aprovació de la de Trastorns Musculoesquelètics.
Bàsicament, el govern Rajoy amb aquest nou atac, ens condemna a totes les persones treballadores a perdre la nostra salut si volem treballar… i continuem sense plantar cara.
Què pretenen doncs amb aquesta nova barbaritat?
Dotar les mútues (que segons la llei són associacions patronals sense ànim de lucre), de major participació en la gestió dels diners públics de la Seguretat Social, amb plens poders pel que fa a les contingències laborals (malalties i/o accidents)…
Així, en els darrers anys han anat guanyant més poder tant en contingències comunes (on les persones treballadores som sotmeses a uns controls exagerats, indiscriminats i massa sovint, humiliants), com en altres prestacions (per exemple, la de desocupació de persones treballadores autònomes), més pròpies d’uns serveis públics de salut i seguretat social, que no d'una mútua patronal. Arribant a extrems generalitzats d’enregistrar com a malalties comunes, malalties professionals i fins i tot, accidents laborals… havent-se donat uns descensos superiors al 28% de les malalties professionals notificades des de 2008.
A més, en l’Avantprojecte de la Llei de Mútues canvien el nom de “mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la SS”, pel de “mútues de la SS”. Açò no és un simple canvi de nom. Amb açò el que es pretén és que les mútues patronals guanyen més i més competències…, privatitzant la sanitat pública.
Com ja hem dit abans, i d’acord al qual ordena el gran capital internacional, aquestes polítiques representen un model clar de descapitalització dels serveis públics en benefici dels interessos de les grans empreses privades, amb l’excusa “d’estalviar” i “d’evitar el frau per part dels i les treballadores”. Ara els preocupa el “frau”?!, com ho han quantificat?… excuses i més excuses. Així, els canvis legals que volen aplicar serien els següents:
· Eliminar el concepte “preventiu”, passant a fer de simples controladors. · Ampliar la durada dels convenis amb les mútues d'1 a 3 anys.
· Seran les mútues les que decidisquen si una baixa és comuna o professional (què diran els patrons?… que són comunes, oi?)
· Davant les altes forçades per les mútues (encara que no s’hi compte amb cap acte mèdic que així ho indique), només disposaríem de 10 dies per poder reclamar. Preparar unes taules, les mútues, de “durada òptima” de les malalties per controlar la seua “durada mitjana”… i poder controlar-nos així encara més.
· Augmentar la quantitat de burocràcia i paperassa per poder accedir a una baixa que depenga del servei públic de salut, mentre serà molt més fàcil aconseguir la mateixa baixa als serveis privats, com les mútues; així com per a aconseguir un informe de seguiment o de control.
· Transmetre més informació i amb major facilitat, dels nostres historials clínics, etc., des dels serveis de salut públics cap a les mútues.
· Per a les contingències comunes, amb la nova llei, ens podran citar des del primer dia (quan abans no es podia fer abans del dia 16). Els reconeixements mèdics en contingències comunes seran obligatoris (en cas de negar-nos a fer-los, la SS ens pot donar l'alta i la mútua l'alta econòmica, seguint la baixa però sense cobrar). En cas de no acudir al reconeixement mèdic de la mútua, suspendran el pagament de la prestació, deixant només un termini de 10 dies per demostrar per escrit el motiu de la incompareixença. El sistema de salut públic passarà a cobrar la realització de proves diagnòstiques i els tractaments terapèutics i de rehabilitació. És a dir, es privatitza la fisioteràpia, per exemple…
Tot plegat només pot significar una major centralització dels serveis públics autonòmics de salut i de les inspeccions mèdiques; una major privatització de la Sanitat “Pública” (atacant encara més els criteris d'equitat i universalitat de la sanitat pública). Es busca un sistema sanitari dualitzat (un de gestió privada, mitjançant mútues i empreses multinacionals, per algunes persones en actiu, i un sistema públic de salut sota mínims, per als “pobres”). A més, si tot això no fos suficient, hi haurà una doble via de finançament per les mútues, ja que no només rebran diners dels pressupostos públics, sinó que, com ja hem dit abans, ara també passaran a cobrar les proves mèdiques avançades en contingències comunes.
És a dir, més poder per la patronal i, per tant, una manca absoluta de control per part de les administracions públiques, sobre les activitats sanitàries… sobre la nostra salut!! Més control sobre la nostra classe, més persecució, més negoci amb la nostra salut… En definitiva, més pressió social, més por, més repressió indirecta, més precarietat i més misèria per nosaltres, la classe treballadora.
Des de la COS entenem que hem de lluitar per un model de sanitat, salut i seguretat laborals sota el control de les persones treballadores. Mitjançant assemblees de base, on tinguen representació les associacions de veïns i veïnes, els sindicats de classe, les assemblees de persones treballadores a l’atur, els i les professionals de la salut, etc. Mentre continuem lluitant per assolir açò, hem de lluitar per tal que a les empreses, no es contracten els serveis de les mútues, sinó intentar forçar l’ús, i les cotitzacions directes, dels serveis sanitaris públics. Devem lluitar per un model de sanitat i salut preventiu, únic, públic, equitatiu, universal, gratuït i de qualitat, participatiu i impulsor de la recerca. Un model de salut pel conjunt de la nostra classe, i on els factors econòmics i de negoci queden totalment fora de discussió.
Abril de 2014
Centre d’Estudis Sindicals – CES
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
