Als Països Catalans, al sud de l’Albera, ja som més del 65% dels assalariats amb sous inferiors als 1000€ mensuals (malgrat els majors IPC)
Gairebé 6 de cada 10 persones assalariades al conjunt de l’estat espanyol perceben menys de 1.282,80€ bruts al mes, la qual cosa situa els seus ingressos per sota de la barrera del ‘mileurisme’ després de pagar impostos i cotitzacions socials. A casa nostra, som prop de 7 de cada 10, les que ens trobem en aquesta situació.
El deteriorament del mercat de treball (més de 1.600.000 de persones aturades a casa nostra, més de 5.300.000 al conjunt de l’estat espanyol), reflecteix la duresa real de la crisi. Però també hem de tenir molt presents les retallades salarials, que han provocat un augment sense precedents en el nombre de treballadors amb ingressos anuals inferiors al doble del Salari Mínim Interprofessional (de 641,40€ mensuals).
Les xifres les va publicar l’Agència Tributària espanyola fa uns pocs dies, i posen en relleu que uns 10.434.641 de persones assalariades ingressen menys del doble de l’SMI (prop de 3.000.000 a casa nostra). D’ells, més de la meitat -5,6 milions- reben uns ingressos que se situen com a mitjana en 6.603€ anuals, per sota de l’SMI, la qual cosa s’explica perquè no tenen treball durant tot l’any, sinó només uns mesos. I tot això sense aturar-se a parlar de les xifres que quedarien si s’hi sumessin les dones fora del mercat laboral, els i les pensionistes, els i les treballadores explotades en règim de semi esclavatge al mercat negre, etc.
Per fer-se una idea de com ha evolucionat aquesta variable cal tenir en compte que en 2004 el 53,6% dels assalariats cobrava menys del doble de l’SMI. L’any 2009 aquest percentatge ja representava el 57,5% dels assalariats, però el 2010 (últimes dades publicades), la proporció de ‘mileuristes’ havia pujat fins al 57,9%, la qual cosa significa que s’ha anat deteriorant el salari de les persones treballadores.
Les dades de l’Agència Tributària són rellevants a causa que la informació procedeix de les declaracions fiscals corresponents a cada exercici. Per tant, es tracta de xifres reals. I reflecteixen, igualment, un fet significatiu. A mesura que augmenta el nombre de ‘mileuristes’ baixa també la quantitat d’assalariats que declaren a Hisenda rendes superiors a deu vegades el salari mínim. És a dir, uns 6.414 euros al mes.
En 2010, segons aquestes xifres, només hi havia 156.000 treballadors per compte d’altri amb ingressos superiors a deu vegades el SMI, amb prou feines el 0,9% del conjunt d’assalariats del conjunt de l’estat espanyol. Per sota dels 168.218 comptabilitzats un any abans i encara més lluny dels 199.200 que l’Agència Tributària registrava en 2008, la qual cosa dóna idea de la caiguda en el nombre de treballadors per compte d’altri amb els nivells salarials més elevats.
El sou mitjà declarat són 19.113 euros
Segons Hisenda, el sou mitjà d’un assalariat es va situar l’any passat en 19.113 euros, pràcticament igual que un any abans. La diferència és que la crisi s’ha portat per davant l’ocupació de 425.000 assalariats que abans cotitzaven pels seus ingressos, la qual cosa ha fet descendir el seu nombre (mitjana anual) fins als 18,02 milions, alguna cosa que sens dubte explica la reculada en la recaptació. En aquesta xifra s’inclou els aturats que declaren alguna quantitat a Hisenda, i també els que compatibilitzen la seva retribució com a assalariats amb alguna pensió.
Aquests baixos salaris afecten fonamentalment al jovent treballador, però portant aquest concepte fins als 35 anys. De fet, el salari mitjà dels menors de 18 anys se situa en 4.108 euros anuals; per sota dels 7.617 que, com a mitjana, perceben els qui tenen entre 19 i 25 anys. En el cas dels joves amb edats compreses entre 26 i 35 anys, els ingressos mitjans se situen en 16.121 euros a l’any, és a dir en el límit del ‘mileurisme’.
Els salaris més alts, com és tradicional, se situen en el segment de població amb més de 56 i menys de 65 anys, amb un sou mitjà de 25.243 euros a l’any abans de pagar impostos.
Els salaris més elevats es paguen a Madrid, 24.711 euros anuals, molt per sobre dels 14.659 euros que perceben els assalariats extremenys. L’Agència Tributària no inclou els resultats de Navarra i el País Basc en tractar-se de territoris forals. Els salaris més alts es paguen en la indústria financera i en les assegurances (34.075 euros com a mitjana), i els més baixos en l’agricultura. Amb prou feines 6.320 euros declarats a l’any. És a dir, hi ha una diferència de res menys que de cinc a un entre tots dos sectors.
