El dilluns 18 de gener va morir a Xixón (Astúries), als 71 anys, Vitorino Gonzalo García Fernández, “Gonzalín”, un dels fundadors de la Corriente Sindical d’Izquierda (CSI).
Encara trasbalsats per la pèrdua del company Vitorino Gonzalo, “Gonzalin”, el passat 18 de gener de 2016, des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, manifestem i reiterem públicament:
· El nostre sincer i fraternal condol amb la família i amics del company Gonzalin.
· El nostre sincer i fraternal condol als companys i companyes de la CSI, sindicat germà a Astúries.
· El nostre més humil i sincer homenatge a un company, a un treballador compromès i conscienciat, un lluitador social i solidari com pocs, comunista de base i per la base, a una persona extraordinària com Gonzalin.
Que la terra et siga lleu company. La lluita la continuarem per tu i per molts altres companys i companyes com tu, fins a la victòria final, per un món de persones i pobles realment i completament lliures, sense explotades, ni explotadors.
Puxa Gonzalin! Puxa CSI! Puxa Asturies Llibre e Socialista!
València – Barcelona, Països Catalans, 22 de gener de 2016.
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Nota dels companys de CSI:
Aquest dilluns, 18 de gener, va morir a Xixón als 71 anys Vitorino Gonzalo García Fernández, “Gonzalín”, que va ser un dels fundadors i destacat militant, fins a la seua mort, de la Corriente Sindical d’Izquierda (CSI).
Si una paraula definia a Gonzalín no era una altra que SOLIDARITAT. Una solidaritat que va amassar dia rere dia des de fa dècades, al trobar-se sempre en primera línia d’incomptables lluites polítiques i socials: moviment obrer, insubmissió, moviment antiglobalització, ecologisme, 15M, contra els desnonaments… són només uns exemples de tots els fronts de batalla contra el Capitalisme als quals el nostre company esi va involucrar. Açò li va comportar abundants detencions i judicis, tant durant l’època de la dictadura franquista com durant l’anomenada Democràcia, però la repressió mai va poder afeblir el seu esperit combatiu i solidari, sinó que el va fer més fort encara. El simple exemple va servir a centenars de xics i xiques, als quals Gonzalín sempre va tractar com si foren fills seus, per comprendre les injustícies d’aquest món i fer-ne front, convertint-lo en un referent per a eixes generacions pel seu exemple de lluita.
Gonzalín va conéixer també de primera mà totes eixes injustícies i va lluitar contra elles durant la seua trajectòria laboral en els més diversos sectors: mineria, metall, construcció, sector naval… on, a diferència de l’individualisme i la insolidaritat tan vigents avui, fou un exemple de lluita obrera i de generositat, ja que com ell mateix deia “el treball em dóna per viure i res més”, resultant incomptables les mostres de generositat que sempre va mostrar també a nivell econòmic, amb companys i companyes represaliades, amb caixes de resistència d’un munt de conflictes i un llarg etc. que deixen ben patent la humilitat i la solidaritat que sempre va tenir el nostre company.
Company sempre seràs amb nosaltres en la lluita.
Que la terra et siga lleu.
