No volem roba tacada de suor, llàgrimes i sang

itacappcc

Dues iniciatives criden al boicot a El Corte Inglés i Mango per la seva responsabilitat en la mort de treballadores a Bangla Desh.

El passat 24 d’abril s’esfondrava un edifici de nou plantes a Bangla Desh (veure comunicat), el qual acollia cinc tallers de confecció de roba destinada al mercat europeu i nord-americà. El resultat d’aquest desastre fou la mort de mil persones, enterrades entre la runa i més de dues mil ferides. El dia anterior les treballadores havien avisat de les enormes esquerdes que ja s’hi divisaven, però les ordres foren clares: s’havia de seguir treballant. Malauradament no és un fet aïllat, des de 2006 a Bangla Desh han mort més de set-centes treballadores de la confecció en incendis o esfondraments d’edificis en mal estat, on la despesa en mesures de seguretat no entra en la planificació econòmica que exigeix el mercat.



La COS a autobusos de TMB demana el boicot a El Corte Inglés
 
La secció sindical de la COS d’autobusos de TMB sol·licita la finalització de la relació comercial de TMB amb El Corte Inglés, empresa que subministra el vestuari tant al personal d’autobusos com de Metro. La secció sindical entén que amb l’esfondrament, a Bangla Desh, de l’edifici on treballaven milers de treballadores del sector del tèxtil i on El Corte Inglés ha reconegut públicament la seva vinculació amb aquestes fàbriques, evidenciant que és part implicada en els fets, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) hauria de replantejar-se urgentment la seva postura en relació al contracte que la uneix a l’esmentada empresa.

Cap empresa pública o subvencionada a través dels impostos públics ha d’establir relacions comercials, i per tant potenciar l’enriquiment, amb empreses que no compleixin les més estrictes normes quant a matèries laborals i de seguretat i salut. La COS d’autobusos de TMB exigeix, des de la responsabilitat i la reprovació més absoluta, a TMB en el seu conjunt o per separat (TB) que acabi amb el contracte a través del qual El Corte Inglés subministra la roba de treball a tot el personal. Cap treballadora hauria de vestir roba que està tacada de sang i explotació laboral per l’enriquiment d’uns pocs.
 
 
Ítaca demaba el boicot a Mango
El passat dissabte 25 de maig, la nova organització internacionalista dels Països Catalans, Ítaca, va convocar una concentració davant de l’establiment de Mango al Portal de l’Àngel de la ciutat de Barcelona. L’acte va servir per denunciar la relació de l’empresa Mango amb l’esfondrament de l’edifici a Bangla Desh el passat mes d’abril. També s’afirmà que els beneficis de Mango, que han convertit el seu propietari, Isak Andic, en la primera fortuna dels Països Catalans, provenen de l’explotació laboral derivada de la divisió internacional del treball, i aquests s’han invertit en l’especulació de l’economia financera en SICAV, compra de deute públic i en el sector immobiliari.

Des de finals del segle passat, mentre als Països Catalans el sector tèxtil es veia avocat una forta crisi, amb el conseqüent tancament de fàbriques, una crisi perpetrada per la UE, les empreses tèxtils més importants dedicaven recursos als sectors com els de “més valor afegit“, com poden ser el disseny i la comercialització, els països asiàtics veien augmentar la seva importància com exportadors de peces de vestir, convertint Bangla Desh en el segon país amb més exportacions en aquest àmbit, ocupant el 80% de les exportacions nacionals i mantenint una de les mitjanes salarials més baixes del món per a les seves treballadores. És la dinàmica de la divisió internacional del treball, que conjuntament amb l’espoli i abaratiment dels recursos energètics, han permès desenvolupar un sistema i un món regulat per la dinàmica del capitalisme, on el valor de les persones depèn de la seva capacitat de consum solvent o del grau de necessitat de la seva mà d’obra.

 
 
 
Informació extreta i ampliable a:


 
Imatge de @nereaEizaTelle/@itacappcc