Comunicat de la COS davant la nova reunió de les cúpules de CCOO i UGT amb el govern espanyol i la patronal.

El dimarts 18 de març de 2014, els màxims dirigents de CCOO i UGT (Toxo i Méndez els “eterns”), tornaren a reblar un clau més en la tapa del taüt amb el qual el Govern espanyol i la patronal ens vol soterrar a tota la classe treballadora, ara amb l’excusa d’“impulsar el diàleg social per afavorir el canvi de cicle econòmic, la creació d'ocupació i la cohesió social”.

 

 

Diàleg social? Amb qui? Amb els nostres enemics de classe, que dirigeixen una política destinada a l’absoluta aniquilació dels tots els nostres drets socials, laborals i democràtics?! Canvi de cicle econòmic? Per anar a on? De nou a “l’estat del benestar”? Sota quins fonaments? Algú s’ho creu això, quan hi ha més gent més rica que mai, i la majoria som més pobres que mai? Amb polítiques socials i laborals que només pretenen assolir un nou estat espanyol centralitzat, totalitari i misogin? Creació d’ocupació? Com? En quina quantia? En quines condicions? A canvi de què? Cohesió social? Com pot ser això quan les diferències entre els que més tenen i els que menys tenim són cada dia més sagnants?? Ens volen persones esclaves, mudes, cegues, sordes…

Al comunicat oficial o al mateix escrit de CCOO, es continuen usant eufemismes com “concertació”, “adopció de grans pactes socials”, “senyals d'identitat de la societat espanyola”. “… han coincidit que l'economia espanyola ha registrat recentment signes de canvi…” I a més, acaben arrodonint-ho tot parlant de “potenciació de l’empleabilitat, “emprenedors”

Fins a on estan disposats a arribar amb les seues mentides? Fins quan continuarem tolerant-ho? Fins quan es continuarà considerant com a “organitzacions sindicals” a aquells que parlen com les patronals i el seu govern? Que parlen de “beneficis sindicals”, com fa qualsevol empresa capitalista?!

Així li va a la “societat espanyola”… Un dels estats europeus, i del món, amb major increment de l’atur, la pobresa i la precarietat, amb majors índex de destrucció de drets socials, laborals i democràtics, etc., i amb major grau de connivència entre l’oficialisme “sindical”, l’estat i les patronals… amb unes actituds genuflexes i meselles que massa recorden al nacionalsindicalisme vertical i orgànic de la dictadura franquista. Nova mostra de fins on estan disposats a arribar per tal de garantir les seues nòmines al servei de l’estat.

I tot açò ho fan pocs dies abans que les Marxes de la Dignitat, on finalment s’ha integrat la Cimera Social (organització “unitària” que tot sovint ha actuat com a marca blanca de CCOO i UGT) arribe a Madrid. Aprofitant les mobilitzacions de masses per fer arribar el seu missatge per canviar les “polítiques d’austeritat”? No hauríem d’estar parlant d’acabar amb les polítiques capitalistes genocides?!

De nou els dirigents d’aquestes organitzacions “sindicals” traeixen les il·lusions de centenars de milers de persones treballadores honestes i engrescades en un canvi real de sistema i d’estat. Perquè només destruint-ho tot des de baix, podrem canviar-ho tot a favor nostre, a favor de la classe treballadora i dels pobles oprimits pel capitalisme espanyol, europeu i internacional.

Ja és hora de bastir les bases pel nostre complet i real alliberament, com a persones, com a classe i com a poble. Ja n’hi ha prou de traïcions a la nostra classe. Organitzem-nos des de baix, als nostres llocs de treball, barris, municipis i comarques. Avancem amb la unitat d’acció arreu. Avancem amb la solidaritat i el suport mutu.

Perquè volem viure i treballar amb dignitat a la nostra terra. Perquè volem un futur amb llibertat, igualtat i justícia social… i el volem ja. Perquè només si lluitem, unides totes les persones treballadores, tindrem futur. No a la UE, No a la Troika, No al pagament del deute, No a les lleis antisocials, No a la repressió. Sí a la solidaritat, Sí al suport mutu, Sí a l’autodeterminació completa. Avancem cap a la Vaga General.

20 de març de 2014

Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans