Manteniment de retallades?
Manteniment de privatitzacions?
Més privilegis pels de sempre?
No a uns pressupostos d'absoluta misèria.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) manifestem públicament el nostre posicionament vers les Lleis de Pressupostos que l'agenda neoliberal pretén aprovar els pròxims mesos als territorials dels Països Catalans sota ocupació espanyola.

Entenem que els actuals Projectes de Llei de Pressupostos que es pretenen aprovar al País Valencià, les Illes i a Catalunya entren en oberta contradicció amb els eixos polítics substantius que defensem des de l'Esquerra Independentista i atempten contra la nostra pròpia raó de ser com a poble.

Els actuals Projectes de Llei de Pressupostos no trenquen amb l'actual model austericida imposat per l'estat espanyol, atès que són profundament autonomistes i estan vinculats a les directrius que estableix el FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica). No suposen cap desconnexió real vers l'estat espanyol i suposen una consolidació dels actuals models de governança neoliberal imposats per la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, amb una clara i evident afectació per a la classe treballadora catalana al conjunt dels Països Catalans.

En el cas de Catalunya, manifestem la nostra oposició a l'aprovació d'uns pressupostos que no reverteixen el procés de retallades en la despesa social i les privatitzacions de serveis públics iniciades anys enrere ja durant el govern del tripartit (PSC+ERC+ICV-EUiA) i que han tingut continuïtat en governs posteriors, ja que la majoria de partides socials es troben un 11% per sota de les establertes pel govern tripartit l'any 2010.

Entenem que el Projecte de Llei de Pressupostos no suposa una desobediència real amb la dictadura del deute, desobediència que es concreti, entre d'altres, en forma d'una política fiscal realment progressiva i que afecti les rendes del capital, i que doni un contingut real i materialment exigible per part de les classes populars de drets socials bàsics com l'habitatge -i la garantia de manteniment de recursos energètics que en garanteixin una efectiva habitabilitat-; que garanteixin una educació i sanitat públiques i de qualitat; una renda mínima i l'establiment de cobertures socials que deroguin la pobresa i la malnutrició, essent tots aquests elements eixos programàtics bàsics del programa electoral de la candidatura de la CUP-CC i, per extensió, dels propis vectors polítics de l'Esquerra independentista.

Com pretenen que no refusem l'aprovació d'uns pressupostos que, entre altres coses, combinen la persistència de les privatitzacions amb el manteniment del sosteniment públic amb una partida de 30 milions d'euros destinada a 16 escoles religioses integristes vinculades a l'Opus Dei que segreguen l'ensenyament per sexe?

Així, manifestem la nostra més ferma oposició a facilitar l'aprovació d'uns pressupostos dissenyats per partits polítics que han practicat i practiquen la repressió política contra membres de l'Esquerra independentista, contra membres del nostre sindicat i contra membres de la resta de moviments socials amb la incoació de processos penals i/o la imposició de multes administratives, o donant la seva cobertura política a mesures laborals i sindicals eminentment contràries als interessos de la classe treballadora. No oblidem, entre d'altres, que el desmantellament de Panrico va ésser finançat amb fons públics per l'antic conseller d'empresa, Felip Puig.

En definitiva, ens trobem davant d'uns pressupostos que dinamiten la base social de l'alliberament nacional, de classe i de gènere que defensem des de l'Esquerra Independentista i que reforcen l'hegemonia política i econòmica dels nostres enemics de classe, que, a diferència de nosaltres, expressen pocs dubtes quan es tracta de reprimir i perseguir la dissidència política i abandonar i malvendre els nostres recursos públics.

Finalment, volem recordar la nostra més que absoluta indestriable i conjunta lluita per l'alliberament social i nacional del nostre poble i encoratgem a les organitzacions de l'Esquerra Independentista -i, per extensió, a la candidatura electoral CUP-CC- a no cedir al xantatge i la coacció d'aquells que, jugant amb la possibilitat de convocar un Referèndum Unilateral d'Independència, pretenen aniquilar la dissidència política.

Manifestem també la nostra oposició a l'aprovació de les Lleis de Pressupostos de la resta de territoris dels Països Catalans al sud de l'Albera, el País Valencià i les Illes, on malgrat els cants de sirena proferits pels mal anomenats «governs del canvi» és manifest que ni tan sols es preveuen revertir les retallades en matèries essencials com els serveis públics, absolutament depauperades pels anteriors governs del PP. La despesa del PIB en educació a les Illes es preveu que sigui del 2,96% -molt per sota del 4,4% de mitjana estatal o del 5% de la UE- i, al País Valencià, es manté la submissió a les directrius del FLA, imposició que ja va suposar una retallada de 65 milions d'euros en despesa social, entre moltes d'altres partides, en una situació d'emergència social després dels estralls generats pel pas del PP pel govern autonòmic. És evident, per tant, que sota la retòrica dels «moviments del canvi» candidatures vinculades a Podemos són còmplices de l'aprovació de Lleis de Pressupostos continuistes dels aprovats anteriorment pel Partit Popular i no deixen d'obeir a les dinàmiques del deute i dels actuals models de governança austericides que, per la via de la submissió, l'estat espanyol imposa als seus governs autonòmics. Tampoc volem evitar denunciar la hipocresia oportunista d'En Comú Podem (o, si es vol, de Catalunya Sí Que Es Pot), un partit que a Catalunya critica el projecte de Llei dels Pressupostos, mentre que els seus socis del País Valencià i de les Illes no s'atreveixen ni a revertir les retallades del Partit Popular.

Per tot plegat, des de la COS cridem a l'organització i a la mobilització de la classe treballadora catalana contra l'aprovació d'uns pressupostos clarament antagònics als interessos del nostre poble i manifestem tot el nostre suport a totes les iniciatives polítiques i sindicals que sorgeixin per impugnar per la via de dret o de fet uns Projectes de Lleis de Pressupostos d'absoluta misèria.

Ho hem dit i ho direm sempre, la lluita és al carrer, als centres de treball i a les aules, i és l'únic camí.

Secretariat Nacional de la Coordinadora Obrera Sindical