No a la nova contrareforma del sistema de pensions

Comunicat de la sectorial de pensionistes i jubilades de la COS.

Analitzat el nou acord sobre les pensions, que pot titllar-se de contrareforma, subscrit entre el govern de l’estat espanyol, els ‘sindicats’ del règim i la patronal constatem un nou pas en la política de retallada de les pensions i de qualsevol dret guanyat per la classe obrera iniciada a finals dels anys 70 del segle XX.

Els dos eixos de l’acord són els de sempre:
· Retallar les pensions de jubilació, que en són la majoria.
· I fer-ho no sobre les pensions actuals, sinó sobre les futures.

La raó és molt clara. Les persones treballadores que actualment cobrem una pensió som més d’un 20% dels i les votants, és a dir, una massa electoral més que rellevant per qualsevol procés electoral en almenys els propers 10 o 15 anys. Aquest grup de persones ja podríem notar eixes retallades… en canvi, si s’actua sobre les pensions futures, s’actua sobre quelcom que encara no existeix i que quan arribe anirà passant progressivament.

Entrant en detall, constatem que l’única mesura que podem considerar com a positiva, i immediata, que és la pujada de les pensions segons l’IPC, no és un avenç sinó que és tornar a la situació anterior.

D’altra banda, la positivitat és molt relativa, atès que l’IPC no recull ni de bon tros l’increment real del cost de la vida.

La segona mesura que és incrementar les penalitzacions a aquelles persones que es jubilen anticipadament de manera voluntària ens sembla una mesura confiscatòria i que oblida que la immensa majoria de les persones que es jubilen anticipadament és perquè no poden treballar més, per raons d’esgotament, de salut física i mental, per exemple. Amb les actuals condicions, és raonable pensar que algú es jubila de bon grat 2 anys abans a canvi de guanyar un 16% menys que en la jubilació ordinària i durant la resta de la seua vida?!

La tercera mesura que és incentivar més encara el fet de jubilar-se amb posterioritat a l’edat que li correspon a cada treballador/a amb una indemnització i amb un increment d’un 4% cada any de més treballat.

És una mesura voluntària ara com ara, però valorem que obre el camí a una cultura de l’ajornament de l’edat de jubilació, que és la que ens vol imposar el capital, forçant-nos a seguir el model anglosaxó.

Però és que, a més, considerem que constitueix un xantatge emocional a cada treballador i treballadora que es pot sentir temptar a allargar l’edat de jubilació per diners. No cal dir que amb la quantitat de companyes i companys en atur, i amb la quantitat descomunal de jovent treballador a l’atur o al treball no reglat, l’ajornament de l’edat de jubilació endarrereix la creació de nous llocs de treball.

Finalment, el fet de pujar el màxim de cotització establert en 4070 euros s’enuncia, però no queda clar ni l’import, ni si es farà de cop o de manera progressiva. I, en tot cas, no recull el que reivindiquem els moviments de pensionistes que és que es cotitze per tots els ingressos de cada assalariat, és a dir, que a la pràctica no hi haga topall màxim.

Per acabar constatem que, un cop més, s’incideix en el costat de les despeses en pensions, sense fer ni un pas per augmentar els ingressos:
• En no apujar el salari mínim, no puja la quota mínima.
• Es continuen fent milers d’hores extres sense cobrar.
• I no es rebaixa la jornada laboral, sense rebaixa salarial, la qual cosa comportaria un augment directe de les cotitzacions i del nombre de cotitzants.

Per totes aquestes raons i perquè no s’augmenta la pensió mínima, ni es permet jubilar-se a les persones amb 40 anys de cotització, ni es contemplen els drets de les treballadores i mestresses de casa, considerem que aquest acord és un nou pas en la rebaixa i precarització de les pensions contra la que lluitarem, i exigim, per tant, que aquest acord siga derogat.

Per defensar les pensions d’ara i les de demà, fem front comú de tota la classe treballadora, independentment de l’edat, de l’origen, gènere… Entre totes i tots, tot!