Comunicat en solidaritat amb la Societat Coral el Micalet i amb totes les dones que recentment han estat patint atacs per la seua activitat sociopolítica.
En uns moments on veiem com se’ns continua prenent el pèl amb “pujades” de les pensions i del salari mínim interprofessional, que més que pujades són insults. En els quals continuem veient com més del 90% del fons públic de les pensions ja ha estat empenyorat pel govern espanyol.
Quan continuen morint dotzenes de persones refugiades a la Mediterrània. Quan els CIE continuen oberts. Quan la precarietat i la temporalitat laborals ja són llei i norma quotidiana. Quan la repressió contra les persones que gosen alçar la veu continua desfermada. Quan centenars de milers de persones no tenen per mantindre les seues llars o per menjar tres vegades al dia. Quan l’esclavitud ja és una realitat en alguns sectors laborals (els cítrics, per exemple) Quan el jovent continua veient-se forçat a marxar del país per haver d’intentar guanyar-se la vida. Quan continuem sense mitjans de comunicació en la nostra llengua. Quan veiem com el capitalisme pràcticament ja ha destruït el planeta… O quan continuem veient com les dones segueixen sent moneda de canvi per a tot. I moltíssimes altres misèries.
Mentre passa tot això, per una part “important” de la nostra societat “democràtica i avançada” sembla que el més important (a més del futbol i del que diguen al reality show de moda), és atacar a les dones progressistes i de classe treballadora per tindre una visualització pública.
Atacs fastigosos i misògins, sexistes, homòfobs, fins i tot racistes, contra dones per la seua activitat o protagonisme polític, sindical, social o cultural. Atacs imperdonables com els que han patit recentment companyes com l’Anna Gabriel, o com les que han fet de “regines” (Llibertat, Igualtat i Fraternitat) a la Cavalcada, colofó de la Setmana de la Infantesa convocada per les companyes i companys de la Societat Coral el Micalet.
En el cas dels actes organitzats pel Micalet, és de lloar l’enorme esforç que ha representat aquesta festa republicana creada a València el 1937 (quan la nostra ciutat era realment una ciutat refugi per milers i milers de xiquetes i xiquets que fugien de la guerra), laica, democràtica, plural, oberta i no dogmàtica.
I davant d’eixe esforç cívic, de nou ens trobem a la “caverna”. Tota la colla de feixistes, masclistes, beats i xenòfobs que, amb la mentida per davant i teledirigits per càrrecs electes del PP a l’ajuntament de València, han llençat una campanya d’insults i amenaces digna del mateix Partit Nacionalsocialista.
En una situació com l’actual, on fets com aquests demostren clarament perquè continuen morint assassinades desenes de dones cada any a casa nostra, hem de tindre molt clar que només el poble treballador, la classe treballadora organitzada i conscient, podem fer front a aquests atacs.
Per això, des de la COS reiterem públicament el nostre suport i solidaritat a la Societat Coral el Micalet i, sobretot, a totes les companyes agredides. No és temps de concessions, ni de més renúncies. Són temps d’organització, de solidaritat, d’unitat d’acció i de lluita.
Si ens toquen a una, ens toquen a totes.
