N’estem fartes de colonialisme, feixisme i exclusió social al País Valencià

banner-castello
Denunciem la campanya de Nuevas Generaciones del Partido Popular de Castelló de la Plana, a partir de la cacera de bruixes que pretén adreçar al professorat suposadament ‘adoctrinador’ de l”esquerra radical’.

Resulta impossible situar l’esdeveniment de campanyes semblants sense remetre al procés colonial a què ha estat sotmesa la societat valenciana des de l’ocupació militar perpetrada per les tropes de Felip V fins a l’actualitat. Per això sobta l’actitud d’aquells que apel·len a l’Alemanya nazi per reconèixer processos d’exclusió social semblants als imposats sobre les classes populars valencianes. No cal recórrer a l’Alemanya nazi: la imposició d’un model de societat de classes capitalista ha estat paral·lel, al País Valencià, a la castellanització política i cultural forçades dins tots els àmbits socials, dels quals l’educació n’és un exemple evident. Que l’any 2013 més de 120.000 alumnes valencians no puguin exercir el dret d’estudiar en la seva pròpia llengua situa les veritables dimensions d’una tragèdia social invisibilitzada sota la quotidianitat de l’etnocidi sofert pel País Valencià. I aquests processos han tingut lloc des de les pràctiques de l’exclusió.

 
Amb tot, malgrat l’adoctrinament imposat a l’alumnat valencià sota l’espectre ampli de les formes del totalitarisme i l’espanyolisme, l’actual procés de destrucció de l’educació pública està conduint amplis sectors de la societat valenciana, i molt especialment del jovent, a comprendre els vincles establerts entre tots dos processos. Que l’aristocràcia i la burgesia valencianes optaren històricament per defensar el model colonial espanyol, en el context de la imposició dels seus privilegis de classe, és irrebatible. La campanya que denunciem implica l’assumpció conscient i explícita per part dels seus promotors de totes les formes d’exclusió social contra aquelles persones i col·lectius que gosen repensar críticament la seva experiència del present: l’estigmatització, el prejudici, el racisme cultural i la xenofòbia –considerar aliè i estrany a la societat valenciana aquell professorat i alumnat que reivindica el seu dret a existir com a valencians, i a defensar projectes polítics, culturals i educatius que responguin a les veritables necessitats de les classes treballadores valencianes, és a dir, a l’emancipació plena– han donat lloc a la marginació, la segregació i la discriminació. Som un cop més davant de l’intent de desenvolupar una cacera de bruixes que elimini qualsevol rastre de resistència intel·lectual i política, i que atemoreixi els sectors més combatius dins el camp de l’educació per reduir al no-res la lluita per l’educació pública, la discussió sobre el model d’educació i la seva funció, i la defensa d’un poble massacrat al llarg de la història que, ara més que mai, proclama i advoca per la conquesta de la llibertat i la justícia social.

Com es poden debatre racionalment les implicacions de la llibertat de càtedra en una societat a la qual li és negat el seu dret a estudiar, aprendre i relacionar-se en valencià en tots els nivells de l’ensenyament, des de les escoles bressol fins a les universitats?

Per aquestes raons la COS crida el poble valencià a plantar cara contra la imposició de polítiques i legislacions educatives que són filles no sols del feixisme espanyol i dels 35 maleïts anys de transició al no-res que portem suportant, sinó de segles de totalitarisme. No ens arronsarem ni davant de campanyes macabres, ni davant de la repressió, ni davant dels interessos infaustos d’una burgesia valenciana profundament classista i espanyolista que advoca per transferir recursos públics a l’educació privada i que situa els seus beneficis econòmics com l’únic referent de la seva acció política. Els infants de casa bona de Nuevas Generaciones no són ningú, absolutament ningú, per alliçonar-nos entorn de l’adoctrinament. Hem resistit al llarg de 300 anys el seu adoctrinament: ni els ha funcionat ni els funcionarà. I n’estem fartes. Ho deia l’Ovidi: ‘Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent. Les molles volen al vent.’

Per defensar l’educació pública i l’emancipació social, la lluita és l’únic camí.