Un grup de companys i companyes hem creat la secció sindical de la COS de la Universitat Politècnica de València.
Aquesta secció sindical és un projecte de treball col·lectiu en què confluïm treballadores i treballadors professors, de l’administració i serveis (PAS) i becaris, de la UPV i d’empreses que treballen per a la universitat, amb la voluntat de defensar i dignificar el treball de totes les persones a la UPV, sense distingir entre categories, i per la defensa i la dignitat de la nostra feina, per mobilitzar-nos davant l’actual procés de destrucció de la universitat pública, i per començar a fer de la UPV una eina emancipadora, creativa i crítica contra tota explotació en la construcció d’una societat lliure en tots els àmbits de les nostres vides. Resulta paradoxal (ja ho sabem) que tantes persones que aspirem a viure des de models de relacions socials justos i igualitaris hàgem de defensar el sector públic dins una societat capitalista, però som on som.
La falta d’un finançament adient de la UPV per part de la Generalitat Valenciana, i algunes polítiques equivocades del govern de la Universitat, està originant una dinàmica d’empobriment de la Universitat, empobriment tant econòmic com social, que està portant a l’acomiadament de treballadors, la retallada salarial i a les retallades en les condicions laborals. Amb l’aplicació de l’Estratègia Universitària 2015 es preveu la destrucció de l’autonomia universitària, amb el nomenament extern (per part del govern polític de torn a través d’òrgans en què aquest serà majoritari) dels rectors, d’ací n’eixiran els degans, i d’ací (al seu torn) els caps de departament, a l’ombra de patronats amb la presència d’empreses privades. Digueu-ne feixisme postmodern, tecnofeudalisme, neoliberalisme clientelar… Per altra banda, la pujada de taxes als alumnes està provocant la discriminació social a les aules per la situació econòmica de les famílies treballadores.
La manca de resistència i combativitat que hem viscut durant dècades té lloc en un context de forta despolitització i desmobilització del nostre poble treballador, i això n’ha provocat l’afebliment. Cal que ens unim per plantar cara a l’espasa de Dàmocles d’unes 'reformes laborals' i uns 'rescats' que ens engeguen més cap al segle XIX (incloent-hi el funcionariat: vegeu-ne la situació a Grècia) que no pas cap a una civilització de drets garantits per a la majoria treballadora. Denunciem la passivitat en si mateixa, perquè significa la nostra pròpia sentència de mort, per això proclamem que la lluita és l’únic camí: si lluitem podem guanyar o perdre, si no lluitem estem perduts.
Amb aquest panorama al davant, la gent de la COS no som esclaus de les sigles. Volem esdevenir una corretja de transmissió de les lluites socials a l’interior de la universitat, treballant colze a colze amb la resta de projectes transformadors del país i molt especialment amb el moviment estudiantil de la ciutat de València. Serem honestos per coincidir al màxim en què diguem, el que pensem i el que fem. No som capella de ningú, bandegem autoritarismes de tota mena i transmetrem la informació que coneguem sobre les diverses problemàtiques de la UPV al conjunt dels treballadors i comunitat universitària. Lluitem per una universitat pública, gratuïta i de qualitat que contribuïsca al canvi social. No proclamem que ho farem: ho farem.
Ha nascut la COS de la UPV, si vols participar-hi, escriu-nos a upv@sindicatcos.cat
