Posicionament de la sectorial d'educació de la COS davant la convocatòria de vaga en el sector de l'educació del pròxim 9 de març de 2017.
Els sindicats majoritaris a l'ensenyament, de nou, ens convoquen a una vaga. I ens preguntem, amb quin objectiu i amb quin propòsit. Nosaltres hi compartim els motius però no les formes. Perquè una vaga, abans de convocar-la, s'ha de treballar si el que es pretén és guanyar-la.
Qui convoca la vaga?
La Plataforma Estatal per l'Escola Pública.
A qui es convoca?
Docents i estudiants de totes les etapes educatives, des d'Infantil fins a la universitat.
Quan?
El 9 de març.
Per què?
· Per exigir la derogació de la LOMQE.
· Per la reversió de totes les retallades educatives.
· Per la dignificació de les condicions laborals del professorat i del PAS.
· Per l'augment dels pressupostos per a l'educació.
· Perquè es paralitze i es revertesca la privatització de l'ensenyament.
Una vaga cal preparar-la.
· Abans d'arribar a la vaga hi ha altres eines al nostre abast que serveixen per a mobilitzar, conscienciar, posar damunt la taula les nostres reivindicacions (assemblees, tancades, concentracions, manifestacions…).
· Una vaga d'un dia, tal com està plantejada en un sector com el de l'educació, no tindrà gaires repercussions, per tant no la considerem una mesura efectiva en aquestes condicions. Sense un procés d'acumulació de forces, sense el context d'una mobilització general i sostinguda.
· Una vaga és el colp definitiu damunt la taula quan ja no hi ha possibilitats de negociació. Quan s'opta per aquesta via és per donar-ho tot i forçar l'altra part a cedir. Presentar-se amb el títol de perdedor és ben trist i facilita la pèrdua de consciència, el derrotisme i la desmobilització. Una vaga no és un ritual. No podem banalitzar el seu ús. La vaga s'ha de plantejar com un pols que cal guanyar.
· La vaga ha estat convocada per unes cúpules sindicals que fa molts anys que no entren a una aula. Calia un procés de debat i de preparació de la vaga per assegurar-ne un ample suport i garanties d'èxit, fer assemblees, implicar tots els sectors (docents estudiants, famílies… i sí, també sindicats). Però un cop més no s'ha fet així.
Quina és la nostra alternativa?
Des de la COS apostem per engegar un moviment que aposte per la paralització definitiva de la LOMQE -que no compta amb el suport de la comunitat educativa – per la reversió de totes les retallades educatives i laborals i exigim, també, polítiques valentes per part dels governs que es presenten com a opció de canvi.
Des de la COS fem una crida a convocar assemblees als centres perquè siguem tots els sectors implicats (docents, estudiants, famílies, educadores, PAS, etc.) els qui, des de la participació democràtica i des de baix cap a dalt, debatem i decidim quan, perquè i com ens mobilitzem.
Si fem la vaga, serà per solidaritat amb els i les companyes que la fan, perquè no som esquirols i perquè aquesta lluita no és patrimoni de les cúpules sindicals.
Lluitem per una escola pública i popular, sota el control dels i les seues treballadores, estudiants i famílies, per una escola laica i no sexista per una escola en català als Països Catalans.
