És una iniciativa en què s'han unit col·lectius, organitzacions socials i anticapitalistes de diferents territoris de la península ibèrica.
Hi participen prop de 300 persones per visibilitzar la lluita contra la política de fronteres de la Unió Europea que persegueix, criminalitza, deté i expulsa les persones migrants.
Els autobusos que integren la caravana van confluir el 15 de juliol a Barcelona per partir tots junts cap a Tessalònica (Grècia) i unir-se a l'acampada europea "No Border" de protesta i denúncia davant la dramàtica situació per la qual travessen multitud de famílies, i en particular dones i menors d'edat, que pateixen un especial desemparament i vulnerabilitat en el seu recorregut.
La Unió Europea rebutja les refugiades però inunden d'armes els seus països d'origen i alhora augmenta la militarització del control dels camps de refugiades, on s'impedeix l'entrada d'organitzacions civils i de periodistes, militarització que està present també a les fronteres, amb la instal·lació de més tanques i concertines, cap a una Europa fortalesa. L'actitud de la UE està suposant un camp adobat a les màfies i la mort de milers de migrants. Fins ara, més de 3000 persones han mort intentant arribar a territori europeu.
Els acords establerts entre la Unió Europea i Turquia, el darrer 20 de març, incompleixen el dret internacional d'asil, uns acords vergonyosos per retenir i impedir el pas de les persones migrants i les refugiades. Tampoc no podem oblidar-nos de l'intent del cop d'Estat a Turquia, país en què es vulneren constantment els drets humans, i on a hores d'ara, amb el pretext del cop, Erdogan pot implantar les mesures autoritàries que, fins ara, la majoria parlamentària no li hi permetia. A l'Estat espanyol, la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana, suposa una situació similar a l'acord de Turquia, ja que permet que persones, fins i tot menors d'edat, siguen expulsades sense cap tipus de garantia. Es dóna la paradoxa que hi ha llibertat de capital i de recursos però no de persones, que són cossificades i expulsades d'Europa.
La 'Caravana a Grècia, Obrint Fronteres' a Grècia participa en accions reivindicatives que centren l'atenció sobre tot tipus de violències i especialment en la violència sexual que pateixen dones i menors d'edat. S'organitzen assemblees i accions de tota mena, com les manifestacions davant els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) situats a Paranesti i Xanthi (Grècia) o als camps de refugiats de Limeni o Idomeni.
En el seu periple han rebut per part dels estats europeus un fort seguiment policial, que els ha acompanyat des de la seua arribada a Igoumenitsa i que els ha fet aturar-se en diverses ocasions. Entre l'operatiu policial, alguns efectius eren de l'empresa de control fronterer FRONTEX. Segons informa l'organització, durant els actes, els efectius policials no han permés que la manifestació avancés fins a les portes del CIE de Paranesti, encara que sí que han permés que una delegació conformada per representants de No Borders i de la Caravana (entre ells algunes doctores) pogueren accedir al centre. En Xanthi la policia va carregar amb gasos lacrimògens per intentar dispersar els manifestants.
Però també han trobat en el seu camí la solidaritat del poble, com l'acollida a Barcelona o les que van tindre a Milà, on els esperaven les dones de la Casa Della Donna, i la de l'antiga fàbrica Rimaflow, ocupada i recuperada pels seus obrers a febrer de 2013, quan els propietaris van decidir tancar-la. Però sobretot, han trobat l'agraïment de les persones dels centres d'internament i dels camps de refugiats i refugiades, que es troben desemparades davant d'unes polítiques deshumanitzades.
La 'Caravana a Grècia. Obrint Fronteres' alça la veu, articulant un moviment de denúncia internacionalista, per dir ben alt NO A LA GUERRA, que cap persona és il·legal i que davant la barbàrie i el genocidi a la Mediterrània patrocinat per la UE es troba la solidaritat de la classe treballadora de tots els pobles. La solidaritat és la Nostra Millor arma. Obrim fronteres.
