Mor un jove treballador en una obra promoguda per CCOO

sinistralitatlaboral_menut

Arran de la notícia publicada per l’Agència Catalana de Notícies, i presentada al web informatiu www.llibertat.cat sobre la mort d’un jove treballador de 29 anys a una obra de construcció d’un edifici d’una promoció del “sindicat” CCOO a l’Hospitalet de Llobregat, fa pocs dies, caldria precisar, primer de res, que en temes tan sagnants i terribles com un accident mortal al treball, caldria ser molt prudents a l’hora de presentar conclusions escrites (per les formes en que es presenten, o per les coses que es poden arribar a dir), evitant determinats sensacionalismes més propis de la premsa “oficial”.

En segon lloc, caldria precisar una sèrie de punts respecte als fets narrats (deixant clar que caldrà veure què diu la investigació de la Inspecció de Treball, i sobre tot, què diuen sobre els fets els companys de feina del company mort, i testimonis de l’accident):

  1. Resulta molt dur (per dir-ho suaument) veure com en uns moments de crisi, desprotecció i precarietat terribles com els actuals, els “sindicats” institucionals es dediquen a promoure noves edificacions (com si d’una empresa promotora més és tractessin), mentre només en els darrers 4 mesos de 2010 ja han rebut un total de 143 milions d’euros en subvencions de l’estat espanyol.

  2. Si com es veu que ha passat en aquest cas, CCOO és la empresa promotora d’aquesta edificació, CCOO és responsable directa de la mort d’aquest company, ja que així ho marca la legislació que afecta a la seguretat i la salut laborals vigents en aquests moments al sector de la construcció:

    1. Llei de Prevenció de Riscos Laborals – LPRL, Llei 31/1995 modificada i substituïda per la Llei 54/2003 (i posteriors modificacions i afegits)

    2. RD 1627:1997, Reial Decret pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.

    3. i el IV Conveni General de la Construcció (2007-2011).

  1. D’acord a aquesta legislació, l’agent promotor (en aquest cas CCOO) té l’obligació de garantir la presència d’un agent independent, anomenat Coordinador de Seguretat i Salut, que és qui ha de garantir el correcte compliment de tota la legislació i normativa vigent en seguretat i salut laboral a la construcció (mitjançant el Pla de Seguretat i Salut de l’obra, entre d’altres)

  2. Així doncs, cal deixar molt clar que, malgrat el comunicat de CCOO on s’eximien de tota responsabilitat, i on textualment deien que la mort del company no es devia a “cap falla del sistema de seguretat i salut de l’obra”, això en qualsevol obra real no és així, ja que totes les morts a la construcció produïdes per caigudes a distint nivell, o caigudes d’altura, es donen precisament per falles en el sistema de seguretat i salut de l’obra, en menor o major mesura.

  3. D’aquesta manera, si realment s’haguessin seguit i complit estrictament les obligacions legals en matèria de seguretat i salut en treballs en altura, especificades en el Llibre II, Títol IV sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables en les obres de construcció, del IV Conveni General de la Construcció (signat entre d’altres, “curiosament”, per CCOO), aquest accident molt probablement no s’hauria produït.

  4. A més, actualment al mercat disposem d’una amplíssima gama de sistemes de protecció col·lectiva i medis auxiliars específics pels treballs en altura (i que han d’acomplir degudament els requisits estructurals i mecànics indicats a la normativa d’aplicació per cadascun d’ells, tal i com s’indica al mateix Títol IV del IV Conveni, i al RD1801:2003 sobre seguretat dels productes), que si realment s’aplicaren i usaren com toca, no es produirien aquests accidents.

  5. A més, és terriblement preocupant el fet que es digui públicament que no hi ha cap testimoni de l’accident mortal, la qual cosa, afegida al fet que aquest jove company era d’origen immigrant, només demostra l’interés de l’empresa promotora (en aquest cas CCOO) per deixar córrer i passar de la millor forma possible per ells tota aquesta desgràcia.

  6. Per últim, cal deixar molt clar, abans no es comenci a parlar en alguns mitjans de comunicació, i per part d’alguns dels “responsables institucionals i sindicals” de la seguretat i salut laboral al nostre país, de la suposada “responsabilitat” del company mort en el seu accident, que abans de parlar de res, caldria esbrinar clarament tot el que hem marcat en els punts anteriors. Al mateix temps, caldria tenir ben clar quin tipus de contracte tenia aquest company, qui l’havia contractat (hi havia alguna ETT pel mig?), quina formació en matèria de seguretat i salut laboral tenia?, es trobava fent la feina per a la qual estava qualificat?…

En definitiva, ens trobem de nou com la precarietat, la manca de formació real i efectiva, i la manca d’escrúpols a l’hora de fer les contractacions o pressupostos (“estalviant” gairebé sempre de la partida de seguretat i salut), ens deixen un nou company mort … un més a la terrible llista d’enguany, que tot i no ser pitjor que la de 2009 en termes absoluts, si comparem la xifra total de companys morts als seus llocs de treball entre 2009 i 2010, i la comparem amb l’evolució dels llocs de treball destruïts, podrem veure com un any més la sinistralitat laboral no fa més que créixer arreu dels Països Catalans.

En definitiva, si CCOO i UGT volen jugar a ser gestories laborals i empreses de construcció, que ho diguin ja i punt. I que ens deixin als i a les treballadores poder-nos organitzar lliurement, una vegada hagin tornat tot el patrimoni i les subvencions amb les quals mantenen les seves enormes estructures burocràtiques.

De moment, la 2a Vaga General ja sabem quant costa… els 143 milions d’euros que ambdues organitzacions han rebut els darrers 4 mesos de 2010 de les arques de l’estat.

 

Treballar per viure sí, morir treballant mai més!!

 

18 de desembre de 2010 – Països Catalans

 

Àrea de Seguretat i Salut

 

Coordinadora Obrera Sindical – COS

Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans