Militarització o democràcia?

Comunicat de l’assemblea de l’Horta de la Coordinadora Obrera Sindical – COS al voltant del desenvolupament de les noves mesures governamentals contra la pandèmia i l’avenç del militarisme i el totalitarisme, i com afecten i afectaran el conjunt de la classe treballadora.

Abans d’acabar el 2021 vam saber que el ministeri espanyol de defensa, sota petició del govern de la Generalitat Valenciana, anava a destinar 20 equips de personal militar per «reforçar el procés de vacunació» (igual que ha fet el Govern de les Illes Balears, que rebrà altres 10 equips). També el mateix Ministerio de Defensa ha oferit els seus dos hospitals militars per «ajudar a fer front a la pandèmia».

També s’ha escoltat en algun mitjà la possibilitat de destinar altres mitjans militars per «desencallar» diferents serveis públics… com la justícia; o com, per exemple, fa anys que veiem al País Valencià en la gestió d’incendis forestals i altres emergències; mentre la UME intervé en tota mena de situacions, els bombers i bomberes forestals continuen veient precaritzats i/o en perill els seus llocs de treball, ja porten més de 100 dies de vaga indefinida sense que la Consellera Bravo es digne ni tan sols a dirigir-los la paraula.

Malgrat tot, encara recordem com quan, al començament de la pandèmia, entre finals de març i primers d’abril de 2020 (fa vora 2 anys ja), tant Ximo Puig, com el mateix Pedro Sánchez, parlaven públicament de la possibilitat de l’expropiació temporal de mitjans privats (hospitals, residències, fàbriques, etc.), per poder reforçar el sistema públic quasi col·lapsat en aquell moment. Es va arribar a parlar de reforçar el sistema sanitari en el seu conjunt (des de l’atenció primària fins algunes especialitats, com pediatria, geriatria o salut mental), de reforçar tot el sistema de recerca científica, o de recuperar el teixit productiu (com el tèxtil o de producció de medicaments i equipament sanitari, per exemple).

En aquells moments, se’ns van omplir les orelles de bones intencions, del «tot anirà bé», dels aplaudiments al personal sanitari; de l’atenció a tot el personal «essencials»; de l’atenció al medi ambient i del consum de productes de proximitat, etc.

Mentre totes aquestes bones paraules plenaven tots els mitjans de comunicació i converses, totes les rodes de premsa oficials del govern es feien amb més militars al darrere que científics; tots els treballadors i treballadores realment essencials (de la sanitat, l’ensenyament, el repartiment, el comerç, la neteja, l’agroalimentari, la recerca científica, les emergències, el treball social, etc.), continuàvem igual de fotudes i oblidades, sense mitjans de prevenció i seguretat, sense cap millora real en les nostres condicions laborals i salarials, sense reforços de personal, sense seguretat i estabilitat contractual i laboral. I, al mateix temps, la sanitat privada, i la indústria farmacèutica, no han fet res més que augmentar de forma descomunal els seus beneficis; i la despesa militar i en «seguretat» no ha fet més que créixer fins nivells mai vistos fins ara (tant per l’exèrcit, com pels cossos repressius), mentre «l’emèrit» continua en Abu Dhabi i els testaferros i senyors de la guerra continuen fent-se multimilionaris.

Al mateix temps, mentre veiem «resignats(?)» com les pandèmies de la precarietat laboral, de la sinistralitat laboral, del racisme, del masclisme i de l’homofòbia, a més de la del COVID, no fan més que créixer de forma continuada… no veiem més que mesures que retallen els nostres drets fonamentals, com el «famós» passaport COVID, o les noves contrareformes laboral i de les pensions que no fan més que empitjorar les nostres condicions materials de vida.

En compte d’expropiar els mitjans privats (encara que només fos de forma puntual), per reforçar de dalt a baix tot el nostre sistema sanitari públic i universal. En compte de reforçar els serveis socials, la inspecció de treball, l’ensenyament públic, l’accés als aliments de proximitat i saludables, etc. En compte de defensar el nostre territori contra el canvi climàtic. En compte de garantir mesures que realment faciliten la igualtat d’oportunitats i que facen front a tota opressió i desigualtat… Els «nostres» governants no fan res més que anar militaritzant la nostra societat.

En compte d’enfortir la democràcia, militaritzen i totalitaritzen la societat, obrint-li el pas al feixisme… trobant-nos més en els moments previs a l’arribada al poder de la dictadura de Primo de Rivera, que no a un s.XXI més democràtic, just i solidari.

Molt més enllà de les actuals mesures (vacunació, etc.), només el reforç desacomplexat del sector públic, fins al punt de l’expropiació de les infraestructures privades que siguen necessàries, ens podrà portar a superar aquesta pandèmia… tant la del COVID, com la del feixisme que li va al darrere (tant per les mesures militaristes del govern de torn, com per part de nazis i feixistes, conspiranoics i escampadors d’odi professionals).

No a la militarització! Sí a la sanitat pública i universal! Només la democràcia real, la democràcia socialista i col·lectivista, ens farà realment lliures.

Organitzem-nos als nostres centres de treball, barris i pobles. Avancem en la unitat d’acció. Avancem en la nostra autodefensa, autodeterminació i alliberament plens.

 

València, 10 de gener de 2022

Assemblea comarcal de l’Horta
Coordinadora Obrera Sindical – COS
sindicat de classe i feminista dels Països Catalans