Més, encara, sobre les pensions: L’informe de l’OCDE

Fem una mica de memòria.


L’abast que les reformes, mesures i retallades sobre les pensions, efectuades per govern del PsoE de l’estat espanyol, te i tindrà sobre els actuals i futurs pensionistes és de “jutjat de guàrdia”. Recordem-ne, sintèticament, els retocs i tisorades més destacables:

  • Endarreriment de l’edat de jubilació. L’edat legal per a poder-se retirar –actualment fixada en els 65 anys- avança entre els anys 2013 i 2027 (a raó d’un mes per any) fins a situar-se en els 67 anys. Només es podrà continuar jubilant als 65 anys qui acumuli 38,5 anys cotitzats en tota la seva vida laboral.

  • Ampliació de la base per al càlcul de la pensió. La base per a calcular la quantia de la pensió –actualment correspon als últims 15 anys de vida laboral- s’amplia fins als últims 20 anys cotitzats (i als 25 a partir de l’any 2022). L’ampliació del càlcul suposa, en la majoria de casos, un abaratiment de la pensió perquè s’entén que el sou més elevat correspondrà, lògicament, als darrers anys laborals.

     

  • Ajornament de la jubilació anticipada. L’edat legal per a retirar-se anticipadament passa dels 61 als 63 anys. Es manté la referència dels 61 anys només en situacions d’empreses en crisi: acomiadaments per causes econòmiques, situació de concurs de l’empresa, mort o jubilació de l’empresari o causes de força major.

  • Enduriment de la pensió màxima. La reforma de les pensions ja no dóna dret a cobrar el 100 % de la pensió màxima desprès d’haver cotitzat 35 anys sinó que en caldran, a partir de l’any 2027, haver-ne cotitzat 37. A partir dels 35 anys i vuit mesos, cada mes addicional aporta al treballador 0,18 punts percentuals per a aconseguir el 100 % de la paga.

  • Congelació de les pensions. Enguany les pensions contributives només han recollit la compensació per a l’alça de l’IPC del 2010, però es mantindran congelades durant el 2011 al marge de la inflació del novembre. Segons els càlculs del govern de l’estat, la congelació -que posa fi a 25 anys de revaloritzacions- suposarà un estalvi per a les arques de l’estat de 1.500 milions d’euros.

Aquestes reformes suposaran que les pensions siguin, en el futur, un 9% més baixes, com a mínim.

Ni el govern de l’estat espanyol, ni la patronal, ni els sindicats que els hi han donat suport, han estat molt exactes a l’hora de quantificar les retallades que suposarà, per a la butxaca dels futurs pensionistes, la recentment aprovada reforma de les pensions. Ha tingut de ser un organisme extern internacional, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) –el “club dels estats rics” per excel·lència- , qui ha quantificat les conseqüències que aquestes mesures tindran sobre les prestacions després d’aplicar la reforma.

Segons aquest organisme, el principal efecte de la reforma serà una minva propera al 9% en els ingressos d’un treballador que hagi començat la seva vida laboral el 2008.

El càlcul de l’OCDE està basat en la taxa de reemplaçament, que mesura els ingressos que rep un pensionista en comparació del salari que rebia quan treballava.

L’estat espanyol era, fins ara, un dels països amb una taxa de reemplaçament més alta. Així, abans de la reforma, de mitjana un pensionista rebria el 81,2% dels seus ingressos salarials enfront de la mitjana del 57,3% de l’OCDE. Amb la reforma, la pensió només representarà el 73,9% del salari.

Aquesta pèrdua de poder adquisitiu és menor si es considera neta després d’eliminar els impostos i les contribucions pagades a la Seguretat Social durant la vida laboral. Abans de la reforma, la taxa de reemplaçament equivalia en termes nets al 84,9% i després de la reforma es queda en un 78,3%.

Aquesta disminució en l’import de les pensions es donarà en tots els supòsits de jubilació, ja que el canvi en el càlcul de la pensió (estendre de 15 a 25 anys el període de còmput i reequilibrar el pes de cada any de vida laboral perquè valgui el mateix) s’aplicarà a tots els pensionistes. Una altra qüestió és la pujada dels anys mínims que cal contribuir per a cobrar el 100% de la pensió. Als 65 anys es necessitaran 38,5 anys de vida laboral i, en el cas de jubilar-se amb 67, es requeriran 37.

L’OCDE calcula en un 13,1% la pèrdua que això suposarà per aquells treballadors/es que hagin tingut 10 anys d’interrupció laboral (la gran majoria dones), doncs amb la reforma és molt més probable que aquests anys comptin.  La retallada en terme nets, en aquest cas, és menor però també considerable: un 11,5%.

Els autors de l’informe constaten que les reformes empreses en els sistemes de pensions,  en molts dels estats membres, des de principis dels noranta han reduït un 20% les prestacions.

Asseguren que l’envelliment de la població seguirà creixent a l’estat espanyol i en la resta de països de l’OCDE tot preveient que, entre 2027 i 2055, l’esperança de vida pugi en 2,3 anys.

Aquest “club”, l’OCDE, que reuneix els 30 països més pròspers del món, conclou l’informe demanant al seus estats membres que facin més esforços doncs, diuen, “les reformes no son suficients per a cobrir els costos futurs” i insta als països a reformar els seus sistemes de pensions tot augurant que l’edat mitjana de jubilació serà, l’any 2050, els 65 anys per als homes i les dones (dos anys més que ara per als homes i 1,5 més per a les dones, que en alguns països poden accedir abans a la jubilació). Però aquest organisme demana anar més enllà. “Els augments en l’edat de jubilació són únicament  una part de la resposta” demanen lligar més la pensió a l’esperança de vida, a idear noves mesures i canvis més enllà de l’edat de jubilació i que s’incentivi l’estalvi en els plans de pensions privats.  Que us pensàveu ?

Març de 2011

Àrea de Formació de la COS