Tot i que el govern espanyol del PsoE, els diferents governs autonòmics, les patronals, les direccions dels sindicats CCOO i UGT, els grans mitjans de comunicació dirigits pel gran capital, etc., no ho diuen, el quadre del conjunt de les mesures que s’estan implementant per “fer front a la crisi” no deixen cap dubte a la imaginació sobre qui haurem de pagar la crisi que ells han provocat… Seguint un article anterior, us facilitem més dades a tenir molt presents:
1. Sobre la Contrareforma Laboral (Nova Reforma Laboral):
Ja ha quedat clar, i com bé portem dient des de fa mesos des de la COS, que tot el “procés negociador” no ha estat res més que un teatre de l’engany per mantenir tranquil·les fins a cert punt a les bases de CCOO i UGT. Davant la més que cantada “fallida” de la darrera negociació d’anit 9 de juny, el govern Zapatero aprovarà la Contrareforma Laboral el dia 16 de juny per decret… “curiosament” el primer dia que juga la selecció espanyola de futbol.
El que ja se sap amb força certesa és que:
– s’inclourà l’extensió del contracte “indefinit” amb acomiadament de 33 dies per any treballat;
– i es facilitaran els acomiadaments en les empreses que “provin” estar passant per una situació econòmica “dolenta”, situació en la qual, es consideraran procedents els acomiadaments i la indemnització es reduirà a 20 dies per any treballat (legalitzant-se una de les principals fites aconseguides per les burocràcies de CCOO i UGT en els darrers 2 o 3 anys en els processos de negociació de milers d’EROs arreu dels Països Catalans)
2. Nova pujada del preu de l’electricitat domèstica per al proper mes de juliol.
A més de la pujada d’un 2% en l’IVA (del 16 al 18%) que serà efectiu a partir d’aquest mes de juliol, ara el govern espanyol del PsoE, ja ha anunciat la seva intenció de fer pujar de nou el preu de l’electricitat domèstica. Si en els darrers 2 anys i mig (des del juliol de 2007 fins al gener de 2010), la factura elèctrica de les llars del nostre país ha estat incrementada en més d’un 26% (6 vegades més que la pujada de l’IPC real a nivell estatal, i gairebé 7 vegades més al conjunt dels Països Catalans), ara el govern ens vol tornar a pujar la factura un 10% més sobre les tarifes d’accés, la qual cosa vol dir que l’increment final de la factura patiria una pujada d’un 4% més en el preu final (4% al que caldria afegir-li la pujada de l’IVA)
El més “curiós” és que aquesta nova pujada només la patiran les llars i les petites empreses, ja que les grans empreses no veuran incrementada la seva factura de cap manera. A més, aquestes mesures del ministeri espanyol d’indústria només cerquen crear de forma artificial un nou mercat “lliure” per l’energia, fent que les pujades quedin en la part pública de la factura, per tal de redirigir la demanda d’energia de les llars, cap a les ofertes llençades per aquelles companyies (les grans, òbviament) que tenen les seves pròpies tarifes, més “competitives” que les públiques.
3. Noves mesures de l’estat per “apujar” els impostos als més rics.
El ministeri espanyol d’economia va donar ahir el seu vist-i-plau per tal que les grans fortunes espanyoles (casa reial espanyola, casa d’Alba, alts directius de BBVA, Santander, Telefònica, la Caixa, Iberdrola, Inditex, Mercadona, etc.) puguin invertir els seus escandalosos beneficis als fons d’inversió especialitzats de Luxemburg (Specialized Investments Funds – SIF), producte d’enginyeria financera estrella del ducat de luxemburg, i que internacionalment ha estat al punt de mira en diverses ocasions, com a producte típic d’un paradís fiscal. Ara bé, com fins ara el Gran Ducat de Luxemburg es trobava a la llista de paradisos fiscals, la qual cosa impedia mesures d’aquesta mena, el govern del PsoE no ha fet altra cosa que modificar el conveni econòmic amb Luxemburg, retirant-lo així d’aquesta llista, tal i com es va publicar al BOE del 9 de juny.
Aquesta mesura entrarà en vigor a partir del 16 de juliol, i consistirà bàsicament en que el gran capital espanyol podrà invertir en aquests SIF gravats fiscalment amb un 0.01% (davant de l’1% que es paguen a les SICAV espanyoles)… és a dir, NO GRAVATS.
A més, aquests fons SIF, permeten poder invertir en qualsevol mena d’actiu (fins i tot en els hedge funds, bens immobles o capital risc), amb la qual cosa no es farà cap altra cosa que incentivar l’increment de l’especulació financera i l’intent de crear una nova bombolla financera.
És a dir, s’estan potenciant de nou aquelles polítiques i pràctiques financeres i especulatives que van engegar el procés de l’actual crisi sistèmica del capital… Per cert, resulta que el Gran Ducat de Luxemburg és el segon estat del món amb qui major deute té l’estat espanyol (el primer és l’estat francès)
4. Noves retallades per al 2011 ordenades per l’Eurogrup, l’FMI, el Banc Mundial, etc.
Tot i les salvatges retallades salarials i de drets socials que estem patint i patirem el conjunt de la classe treballadora arreu de l’estat espanyol, i de forma molt virulenta als Països Catalans al sud de l’Albera, els grans gestors del capitalisme internacional continuen anunciant noves retallades de cara al 2011 (donat que són ells els que governen realment a l’estat espanyol, doncs aquest ha quedat en poc més que un protectorat internacional que ha esdevingut clau per tal d’evitar la fallida dels mercats financers en tota Amèrica Llatina, esclavitzada per les grans multinacionals i bancs espanyols)
Entre les noves mesures que estan promovent i exigint entitats com l’FMI, el Banc Central Europeu, l’Eurogrup, el Banc Mundial, el govern nord-americà, etc., estarien:
– Contrareforma definitiva del sistema públic de pensions;
– Noves retallades salarials, però ara ja generalitzades al conjunt dels treballadors, tant del sector públic, com de les empreses privades.
– Noves privatitzacions de serveis, molt especialment a la sanitat, on les mesures de copagament, etc., seran generalitzades.
– L’aprovació del Gran Ducat de Luxemburg, reconegut per l’estat espanyol com a paradís fiscal fins fa poques hores, com a gestor dels fons d’ajut i salvament dels estats en perill de fallida.
