La Coordinadora Obrera i Sindical (COS) té per marc de treball i àmbit d’actuació els Països Catalans, i així ho marquen els seus estatuts en el seu títol II, article 3r:

“L’àmbit territorial d’actuació de la COS és la integritat de la nació catalana, els Països Catalans, conformant aquest àmbit les actuals comunitats autònomes del País Valencià, Catalunya i les Illes i la Franja -totes sota ocupació espanyola-; la Catalunya Nord-sota ocupació francesa- i Andorra.

Entenem que malgrat les divisions administratives, o particularitats comarcals o regionals, aquest territori representa una única unitat social, històrica, política, econòmica i cultural a tots els nivells.”

Més enllà, però, de la simple ubicació geogràfica, o delimitació del nostre àmbit d’actuació, la COS, com a sindicat de l’Esquerra Independentista (EI), comparteix amb la resta del moviment l’objectiu estratègic de la consecució d’uns Països Catalans, Independents, socialistes i feministes.

Des de la COS i l’EI no entenem els Països Catalans com un objecte fantasiós, abocador d’un passat romantitzat, sinó com una realitat viva, un projecte de futur, un projecte que avui, ara i aquí ens permet a les revolucionàries dels Països Catalans començar a construir un projecte polític socialista, feminista i que garanteixi la independència dels estats capitalistes espanyol i francès. 

Des de fa més de tres dècades, l’Esquerra Independentista ha treballat i debatut entorn del procés de construcció nacional dels Països Catalans, entenent que la reclamació de la nació completa i la construcció d’un futur socialista i feminista van indestriablement lligats. En aquest sentit, entenem que, els Països Catalans, són el marc més favorable per a la ruptura amb els estats espanyol i francès, al no ser assimilables en cap procés d’encaix o reassentament dels estats francès i espanyol i, més encara, mai seran reclamats com a propis per unes burgesies autòctones més preocupades per garantir el seu posicionament, i lloc preeminent, davant d’uns estats que els reparteixin prebendes (com ens demostra el cicle 2012-2018 al Principat) que per a avançar en aventures polítiques que impliquin, en si, un trencament amb algun dels eixos de dominació que patim, com a poble, com a dones o com a classe.  

Arribats a aquest punt, però, hem d’assumir, que si bé la presa de consciència nacional i la normalització del marc nacional dels Països Catalans com a subjecte a construir, de forma prioritària en aquest procés, ha avançat en alguns camps com el cultural, el de la lluita antifeixista, les lluites en defensa del territori, i un llarg etcètera, a dia d’avui no hem sapigut posar damunt la taula una proposta política ofensiva en el camp laboral que interpel·li a la classe treballadora de tots els territoris que formen part de la nació sencera, dibuixant un horitzó comú a tots els territoris dels Països Catalans. 

A diferència amb altres nacions sense estat (tant a l’estat espanyol, com al francès, per exemple), on el sindicalisme nacional i de classe s’implanta (i en algunes ocasions ha esdevingut la força majoritària) en la totalitat del territori, els Països Catalans patim una atomització considerable, arribant a la paradoxa d’alimentar durant dècades, des de les files del Moviment Català d’Alliberament Nacional, les files del sindicalisme de caràcter regionalista que, o defensa els interessos de la classe treballadora d’un territori concret, o defensa un projecte estatal amb una certa “sensibilitat regional”.

És doncs en aquest punt, on des de la COS volem aportar el nostre granet de sorra en aquest procés de construcció nacional, sabedors que la nostra aportació en el camp del món del treball pot portar a la major part de la classe treballadora dels Països Catalans a adherir-se a un projecte que pivoti sobre els tres eixos sobre els quals pivota el nostre projecte: la independència, el socialisme i el feminisme.

Ja des de la seva creació l’any 1987, la COS ha tingut en diverses etapes i formulacions, la necessitat de desplegar i treballar per construir un marc propi de relacions laborals per als Països Catalans. No tan sols això, sinó que també s’ha tingut clar des de llavors, que malgrat que en la construcció d’aquest, inserit dins del sistema capitalista cal la convergència d’institucions i patronals (si ens cenyim al marge que ens deixa el capitalisme), caldria fer-ho des de i per a la classe treballadora, sense comptar amb els altres dos agents. També des de la transició sabem que les institucions i el seu entramat jurídic mai facilitaran aquest procés de construcció, i encara menys, ens facilitaran l’articulació d’una aposta de futur per al conjunt de la classe treballadora dels Països Catalans. 

És per això, que quan ens referim a la construcció d’un marc de relacions laborals propi, ens referim a la construcció d’un programa que ens dibuixi un futur comú per a la classe treballadora del conjunt de la nació, ,un programa d’acció conjunta que a través del qual una treballadora de Salses, pugui visualitzar amb la mateixa claredat que una de Guardamar, quina és la nostra proposta, el cami per a materialitzar-la i els seus efectes al seu dia a dia. 

Certament, però, seria il·lús pensar que tan sols nosaltres, serem capaces per si soles d’articular aquest marc. Des de la COS prenem el compromís per tal d’iniciar un procés per sumar esforços entorn d’aquest projecte de desplegament d’un marc de relacions laborals propi per al conjunt de la nació, que serveixi d’aglutinador per la lluita de la classe treballadora. En definitiva, ens proposem articular un front de lluita comú de la classe treballadora d’arreu del país que aposti clarament i sense embuts per a guanyar un futur digne i la llibertat plena per a la nostra classe.

Com hem dit abans, l’única manera que tenim per a articular, avui dia, aquest marc és l’aplicació d’un programa únic arreu de la nació. En aquest sentit, proposem un marc sobre el qual desenvolupar la nostra acció sindical arreu dels Països Catalans, un marc sobre el qual articularem la nostra proposta, la nostra defensa dels drets de les treballadores i sobre el qual basarem la nostra acció sindical.

Marquem com a eixos bàsics per a la construcció d’aquest marc de relacions laborals propi:

3.

Reversió de totes les externalitzacions a les empreses públiques i la internalització de les plantilles d’aquestes.

6.

Control estatal del compliment de la legislació laboral. Ampliació de la plantilla d’inspectors de treball i actuació d’ofici davant de totes les empreses d’arreu dels Països Catalans. 

9.

Fi dels contractes de formació i en pràctiques, exigint igual remuneració per a les treballadores que fan una mateixa feina. 

12.

Augment dels permisos de maternitat i paternitat, arribant a cobrir el primer any de vida dels infants. 

15.

Derogació de la llei d’estrangeria, regularització de les persones amb situació administrativa irregular i tancament dels CIES.  

Aquest document que teniu entre les mans, és tant sols la primera passa cap a l’articulació d’aquest Marc laboral propi per als Països Catalans. Aquesta primera passa que planteja la COS vol obrir el debat sobre com nosaltres, la classe treballadora dels Països Catalans, comencem a definir les regles del joc en el món del treball. 

Aquesta aposta, però caldrà treballar-la al llarg dels propers anys, i fer-la avançar tant des dels carrers, sumant més i més suports a la proposta, com des dels centres de treball, organitzant-nos entorn del sindicalisme de classe i feminista arreu dels Països Catalans, trencant amb les dinàmiques de pacte i renúncia del sindicalisme groc i de concertació i les que ens imposen marcs estatals caducs i que només beneficien als interessos de la burgesia i el capital. 

Construïm un marc de relacions laborals propi, per als Països Catalans!

Enfortim el sindicalisme nacional i de classe!