L’any 2004 el govern Zapatero va decidir que l’IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples) substituís al SMI (Salari Mínim Interprofessional) com a índex de referència per a tot un seguit de prestacions, ajudes, subvencions i beques públiques.
El relat justificatiu del canvi era que el SMI havia de ser un índex estrictament laboral. Quinze anys després creiem que els veritables objectius eren dos: fer una retallada encoberta de despesa pública alhora que es dividia a la classe treballadora.
L’any 2004 ambdós índexs eren de 460,90 € al mes. Per al 2019 l’IPREM és de 537,84 € mentre que el SMI és de 900 €. Això s’explica perquè l’IPREM ha estat congelat des de 2010 fins al 2018, llevat d’un escanyolit 1% al 2017.
Per acabar-ho d’adobar al darrer consell de ministres es va suprimir finalment un novament escanyolit 2%.
L’IPREM afecta per citar els temes més rellevants:
-Al subsidi pels aturats majors de 55 anys i el SED per aturats de llarga durada.
-Poder accedir o no a assistència jurídica de franc.
-Poder accedir o no a habitatges VPPL i VPPB.
-Poder accedir o no a les ajudes al lloguer del Pla d’Habitatge
-Poder accedir o no al Bo Social per a subministraments.
-Poder accedir o no a beques.
Aquest enorme forat, el més gran de la seva història, entre SMI i IPREM fa que, per exemple, els aturats esmentats més amunt cobrin 430 € perquè és el 80% de l’IPREM el que els hi correspon
D’altra banda l’augment del SMI farà que algunes unitats familiars, en pujar els ingressos, superin el múltiple d’ingressos fixat en relació a l’IPREM i perdin determinats ajuts. Portem el camí doncs, amb la separació dels dos índexs, de què tota aquesta cartera d’ajuts públics esdevinguin una almoina per a les persones en situació de pobresa extrema.
Als Països Catalans rebutgem:
– Aquest estat del mig-estar que no del benestar que és el Regim del 78
– La funesta acció sindical de CCOO i UGT, que han permès aquest “trilerisme” amb els més febles d’entre els febles. Constatem un cop més que són els sindicats del règim.
El paper de l’esquerra espanyola que no ha denunciat amb contundència aquesta estafa. ERC tampoc n’ha fet mai lluita ni les successives marques de CiU.
Un cop més queda demostrat que la dreta encoberta del PSOE i els seus aliats socialdemòcrates, enfront de la infecció que és el capitalisme, enlloc de l’antibiòtic que és el socialisme, es dediquen a donar analgèsics per rebaixar el dolor a la classe treballadora.
Nosaltres creiem en els drets: pa, treball, sostre, llibertat i serveis públics, és a dir: educació, sanitat i dependència 100% públics i sense externalitzacions, en camí per acabar amb la societat de classes.
Però de manera immediata exigim que el SMI sigui l’índex de referència tot mantenint els múltiples actuals en totes i cadascuna de les prestacions, ajudes,subvencions o beques perquè som una sola classe treballadora i perquè ni una sola companya perdi cap ajuda pública.
El camí no és retallar si no combatre el frau fiscal que es calcula en 90000 milions d’euros i la corrupció 90000 milions més i és també que els Països Catalans recuperem la nostra sobirania política per recuperar totes les altres i així redistribuir la riquesa i acabar amb la pobresa i les almoines.
Tombem el règim del 78 i les seves estafes.
Construïm Poder Popular!
Fem la República Obrera dels Països Catalans!
COS Barcelonès, abril de 2019.
