‘Ley de Seguridad Nacional’ i nou govern central espanyol

L’estat espanyol en la via del totalitarisme vers l’abisme, de la mà del govern «més progressista de la història».

El diari ‘El Pais, periòdic de capçalera dels sectors més «liberal-demòcrates» de l’IBEX35 i del PSOE, publicava el passat dissabte 3 de juliol una mena de «publireportatge» titulat «Todos los mayores de edad podrán ser movilizados en España en caso de crisis», en el que l’aparell del PSOE filtra informacions concretes sobre els continguts «més rellevants» de la nova Ley de Seguridad Nacional’ (llei plantejada ja el 2015 pel govern Rajoy, i que va estar posada damunt la taula el passat 20 de juny d’enguany)… d’acord amb les indicacions d’aquesta publicació s’haurien de destacar tres punts de gran rellevància.

• La creació d’una mena de reserva «estratègica» d’emergència, amb la idea «d’evitar la dependència» exterior.

• La disposició legal de poder expropiar mitjans, diners, productes, etc., tant de particulars com d’empreses i institucions, per poder donar cobertura a les diferents necessitats sorgides d’una hipotètica situació de crisi.

• La mobilització de qualsevol «ciutadà» (com si a l’estat espanyol hi existira cap «ciutadà») major d’edat en cas de situació de crisi, per poder realitzar les «prestacions personals que requerisquen les autoritats competents».

Tot i que els dos primers punts podrien semblar de gran interès, no podem caure en els miratges del «gobierno más progresista de la historia». De fet, durant el confinament de la primavera de 2020 a causa de la primera crisi de la Covid-19, els diferents governs autonòmics del nostre país, i també el govern central espanyol, ja van anunciar mesures d’aquesta mena (en algun moment inicial es va arribar a parlar fins i tot «d’expropiacions»), sense cap resultat pràctic perquè finalment es va pagar a les empreses el que van demanar… mentre moltíssimes treballadores continuàvem fent front a l’epidèmia sense cap mesura de protecció.

Tota aquesta situació va de la mà de l’increment constant d’accidents greus o mortals a la feina, ja que no és cap secret (tot i que sí que s’està amagant de forma interessada i molt conscient tota referència a les morts al treball en la immensa majoria de mitjans de «comunicació») que la misèria i la precarietat creixents, i la manca de mitjans de protecció i d’escrúpols empresarials, només porta a aquest increment del nombre de morts treballant.

Mentre tot açò està movent-se entre les ombres de la burocràcia de Madrid, el govern «més progressista de la història», feia un pas més en la seua fugida endavant per tal d’apuntalar el Règim del 78, anunciant un nou canvi de govern aquest passat 11 de juliol. Canvi en el Gobierno Sánchez que només ha afectat els membres del PSOE d’eixe govern, i no els de Unidas Podemos, que no ho necessitaven, ja que amb la darrera desautorització pública del ministre Garzón, és més que evident que només fan de figurants per sostindre el govern.

D’aquest nou «canvi» en el govern espanyol, considerem rellevants alguns canvis i que caldrà seguir amb atenció:

• Miquel Iceta: Una vegada aconsegueix aprovar, i presentar com un èxit (de la mà de CCOO, UGT, CSIF i patronals), el nou acord de la funció pública contra el personal interí, és apartat del ministeri d’administracions públiques, i passa a «cultura i esports» on aquest personatge que no ha treballat mai fora del PSOE, podrà continuar medrant sense moure ni un dit.

• José Luis Ábalos: Aquest ministre d’infraestructures públiques, tristament conegut com al principal avalador de la destrucció de l’horta d’Alboraia, de l’ampliació del Port de València, o per reforçar la destrucció del transport ferroviari valencià de rodalies, a favor de la Llarga Distància; així com principal responsable de la repressió contra les companyes defensores del Forn de Barraca, per exemple, és apartat de forma fulminant i contra tot pronòstic… tindrà a veure aquesta destitució amb possibles lligams amb el Cas Assut (on hi ha imputat l’exsubdelegat del govern espanyol a València, Rafa Rubio, de l’aparell burocràtic del PSOE a València des de feia dècades, com el mateix Ábalos)?… ja ho veurem.

Carmen Calvo i Ivan Redondo… En teoria eren persones de la confiança de Sánchez…

• Grande-Marlaska i Margarita Robles, però, hi continuen…, ja que indubtablement són pilars i lligams fonamentals amb les clavegueres de l’estat espanyol des de fa dècades i defensors a ultrança del Règim del 78.

• Pilar Alegría, com a nova ministra d’educació, substituint la ministra Celáa, que, una vegada aprovada la seua Llei d’educació, que encara afebleix més el sistema educatiu, deixa el ministeri en mans de l’exsubdelegada del govern en Aragó. De nou, i després de 43 anys de «democràcia» i pacte constitucional espanyol, tenim una nova ministra d’educació que tampoc ha portat els seus fills i filles a una escola pública.

• Per últim, volem parlar del cas «curiós» de les noves ministres de Transports (substituint a Ábalos), Raquel Sánchez, exbatllessa de Gavà, i la de Ciència i Innovació (substituint Duque), Diana Morant, exbatllessa de Gandia. Ambdues han destacat des de fa mesos, en la seua aferrissada defensa de projectes depredadors contra el territori tant al Baix Llobregat com a la Safor. En el primer cas, entre d’altres, es pretén desenvolupar projectes que acabaran amb el Delta del Llobregat. En el segon, es pretén destruir l’Horta de Gandia… resulta «curiós» que aquest govern «més progressista de la història», que manté totalment en vigor la Llei Mordassa i en mig de la crisi climàtica que pot acabar amb la nostra civilització, no fa més que premiar els ‘mamporreros‘ de les grans constructores, grans multinacionals i fons voltors… seguint l’estel d’Ábalos o de la mateixa Teresa Ribera.

Davant de tot aquest espectacle, i del nou debat / miratge sobre el consum de carn (que no sobre la indústria càrnia… autèntic lobby, per no donar-li un altre nom, que controla l’opinió pública…), de l’aprovació de la nova contrareforma de les pensions o de la Llei Iceta contra el personal interí de les administracions públiques (per no parlar de continuar sense regulació dels preus de l’habitatge o sense aclarir mesures eficients per a l’ocupació juvenil), no pot passar-nos per alt que aquest govern té entre mans la reforma de la Llei de seguretat «nacional», que no només no derogarà la Llei Mordassa, sinó que l’endurirà moltíssim més… ara ja directament amb treballs forçats entre d’altres.

Així doncs, i com comentàvem al principi d’aquest escrit, pel que fa al punt de la «mobilització de la ciutadania major d’edat», remarcant que aquesta mobilització podria ser tant a nivell de «mà d’obra» gratuïta, com de requises de béns, ací ja ens podem trobar en una situació que indica múltiples perills i riscos vitals contra qualsevol mínim democràtic i humà… perquè la decisió de què requisa, a qui, com, per fer que, etc., no serà gens democràtica… sinó obertament feixista.

A més, això s’anuncia sense cap mesura prèvia per impedir les cada vegada majors fugides de capitals… seguint l’estel del rei emèrit i molts altres «grans d’Espanya», des d’empresaris molt «generosos i altruistes», passant per youtubers, esportistes o «artistes», entre molts altres.

I tot això en mig d’una terrible crisi econòmica i ecològica global, amb múltiples crisis humanitàries arreu del món, no només al nostre país, i amb el feixisme més desbocat arreu d’Europa, de casa nostra, i del món.

Des de la major de les humilitats, però amb un ferm compromís per la nostra classe, per la nostra terra, pels drets de totes les persones i pel futur de les nostres filles i fills, hem d’organitzar-nos i preparar-nos per a plantar cara al que ja tenim a sobre.

Perquè sindicar-se és defensar-se, entre totes i tots, tot!