Les experiències d’Astúries i el País Basc demostren que és possible un sindicalisme combatiu i rupturista

photo tarragona_zpsd3fc9000.jpg

Crònica de les xerrades dels companys de LAB i de la CSI a Tarragona, Castelló de la Plana i València.

Els passats dies 21 i 22 de juny a Tarragona, Castelló de la Plana i València tingueren lloc un seguit d’actes internacionalistes per explicar les experiències sindicals d’Astúries, del País Basc i dels Països Catalans. De forma molt especial, despertava un gran interès l’explicació en primera persona de la vaga minera d’Astúries, ara farà un any, a càrrec del company Iván Martínez, membre de l’executiva de la CSI (Corriente Sindical d’Izquierda) i la de les sis vagues generals que han sacsejat els darrers anys el País Basc meridional (els territoris d’Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra), a càrrec del company Urtzi Ostolozaga, membre del comitè nacional de LAB (Langile Abertzaleen Batzordeak).

A Tarragona l’acte es va celebrar al Campus Catalunya de la Universitat Rovira Virgili. En ell, el company Josep Maria Martorell, membre de la territorial de la COS a les comarques del Camp, va obrir l’acte fent cinc cèntims dels primers passos del sindicat al Camp, una exposició complementada per Gonçal Bravo, membre del Centres d’Estudis Sindicals de la COS, que va aprofitat per exposar breument els orígens de la COS, els seus objectius programàtics i la manera de treballar oberta, assembleària i transparent que defensa el sindicat enfront la corrupció i la burocràcia del sindicalisme majoritari pactista. També es referenciaren alguns episodis recents que ha protagonitzat la COS, com la implicació a les darreres vagues generals, la readmissió d’Andreu de Cabo a TMB, les victòries contra la temporalitat a TENO (Salou) i a SCOLAREST (Barcelona), l’obertura de noves seccions sindicals, com la d’IPSOS a València, i el projecte d’obrir un nou front de lluita en el camp de l’ensenyament.

Després, el company Iván Martínez de la CSI va donar testimoni de la duresa de la passada vaga minera a Astúries, aportant antecedents per recalcar la confluència de diverses lluites que va suposar la vaga minera, entre transportistes, aturades, desnonades, mineria, ensenyament i altres sectors. També va donar a conèixer la repressió política que ha suposat aquesta lluita, així com el paper desmobilitzador que hi van jugar els sindicats majoritaris SOMA-UGT i CCOO, criminalitzant els talls de carreteres i els enfrontaments amb la policia. En aquest context calia entendre la marxa minera a Madrid, convocada unilateralment per aquests sindicats, que, tot i haver portat moltes coses positives, va servir per treure les mineres dels talls de carreteres i trencar aquesta unitat de lluites, posant fi a la vaga del sector, i sense aconseguir res a canvi. Tanmateix, i per aquest motiu, exposà la situació crítica que continuen vivint moltes famílies mineres, i la lluita que continua oberta en diversos pous; la lluita obrera a Astúries pot esclatar altre cop en qualsevol moment.

Va arribar el torn d’Urtzi Ostolozaga, del Comitè Nacional de LAB, que va exposar l’aposta estratègica abertzale per a la constitució de la majoria sindical basca, que des del 2009 ha aconseguit agrupar sindicats com ELA, ESK, STEE-EILAS, EHNE, Hiru, i la mateixa LAB. Aquesta majoria sindical ha convocat sis vagues generals molt secundades als territoris bascos del sud, recollint els anhels de la majoria social del país, i demostrant que és possible un sindicalisme combatiu i rupturista més enllà del sindicalisme pactista de CCOO i UGT. Va posar èmfasi, també, en la impossibilitat de separar la lluita social i de classe de la lluita per l’alliberament nacional d’un poble, desmitificant el que s’ha anomenat “unitat obrera”, i recalcant que el projecte polític d’alguns sindicats és incompatible amb la lluita per la llibertat, la superació del model capitalista i l’emancipació de les persones i dels pobles.

 photo caste01_zpsaced2df6.jpg

A Castelló de la Plana, l’acte (organitzat per les companyes d’Endavant-OSAN, i de la COS) tingué lloc al Casal Popular de Castelló, amb la col·laboració dels companys i companyes de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa. D’acord a les mateixes pautes seguides en l’acte a Tarragona, els companys Ivan i Urtzi, ens explicaren les diferents dinàmiques donades als seus països respectius. Al final de la xerrada, tingué lloc un ric i animat debat, amb bona participació i una gran germanor i solidaritat de classe. La jornada a Castelló acabà amb un dinar popular de germanor a la Colla el Rotgle, també amb molt bona assistència.

 photo caste02_zps648e3602.jpg

Les jornades acabaren amb l’acte de València, al Casal Obrer i Popular – Francesc Santacatalina. Amb una bona assistència de públic, l’acte s’inicià amb la projecció de dos muntatges de vídeo, que ens emocionaren a tots i totes, tant als ponents, com als assistents. El primer, sobre la lluita minera, amb l’himne dels miners ‘Santa Bàrbara bendita’, interpretada pel gran grup asturià Nuberu. El segon, un molt emocionant vídeo sobre el soterrament i homenatge del gran líder comunista i abertzale Santi Brouard, assassinat pels GAL l’any 1984.

 photo vale_zps1860a8e7.jpg

Després d’un inici molt emotiu, l’acte es va desenvolupar segons els mateixos paràmetres seguits a Tarragona i a Castelló de la Plana, acabant amb un debat entre els i les companyes assistents, informal i amb gran germania i solidaritat. Tot plegat acabà amb un sopar de germanor, i amb un intercanvi de records i materials solidaris. Des de la COS volem agrair molt especialment l’esforç fet pels companys Ivan Martínez de CSI i Urtzi Ostozolaga de LAB, per venir a casa nostra per a aquestes jornades.També volem comunicar-vos que disposem, tant a Castelló de la Plana, com a València, d’uns bons d’ajut i solidaritat amb la vaga minera, ja que després d’un any de la vaga, de totes les multes i peticions de presó acumulades, i el més important, després de tenir a centenars de companys i companyes de la mineria privada sense cobrar des de fa més d’un any, tota ajuda és poca. Per aquest motiu, des de la COS ens hem compromès a difondre, vendre… aquests bons i recollir tots els fons possibles per la Caixa de Resistència Unitària asturiana. Demaneu-nos els bons, i us els farem arribar. Des de la COS ens comprometem a fer arribar els fons aconseguits a les companyes de la CSI.