Les estudiants i les treballadores de la sanitat amb la vaga de les MIR

Les estudiants i treballadores de la salut dels Països Catalans donem tot el suport a les MIR en vaga al Principat, al País Valencià i en altres punts de l’estat espanyol. En aquest context de crisi econòmica que ja ve de lluny i agreujada per la pandèmia, seguirem lluitant amb dents i ungles contra la precarietat i la privatització de la sanitat pública. Perquè vocació no vol dir explotació!

En les últimes setmanes hem vist com les MIR (metgesses internes residents) han demostrat una gran capacitat d’organització davant la seva precarietat laboral. I és que, al País Valencià porten en vaga indefinida des del 21 de juliol, així com les MIR de Catalunya, que ja han engegat la seva segona setmana de mobilitzacions. També a les Illes les MIR han denunciat la seva precarietat laboral. Sense deixar de banda altres vagues convocades per les MIR a l’estat espanyol, i en concret a Madrid. Tot i que el moviment Vaga MIR hagi estat molt exitós, la resposta de les autoritats sanitàries i competents no ha estat a l’altura; demostrant així una manca de capacitat i voluntat negociadora.

La precarietat laboral patida per les companyes és cada cop menys tolerable; per això, després de múltiples advertències van decidir anar a la vaga per unes condicions dignes. I és que, encara que el seu contracte és de formació, treballen com personal estructural del sistema de salut. Entre altres reivindicacions, destaquen realitzar una gran quantitat de guàrdies no remunerades, on no es respecten els descansos i amb torns d’una durada de més de 24 hores, cosa que empitjora la qualitat assistencial i posa en perill la seva pròpia salut i la de les pacients.

Però tot això no és cosa d’ara. El sistema de serveis públics, tant el de salut com el de l’educació, entre d’altres, han patit unes fortes retallades i privatitzacions des de la darrera crisi econòmica de 2008 deixant unes condicions materials molt lluny del que fóra adequat per garantir una cobertura total i de qualitat pel conjunt de la ciutadania. I ara estem pagant les conseqüències, que veuen accentuades per l’elevada càrrega assistencial de la Covid-19.

És evident que el que és públic està en decadència i que des de l’externalització i privatització dels serveis bàsics com menjadors i neteja als centres sanitaris, fins a la contractació precària de les MIR, respon a lògiques de la mercantilització de la salut. És a dir, entendre-ho com a àmbit de mercat en què la rendibilitat és el que prima. És en aquest sentit que hem d’entendre també la situació de la resta de professionals de la salut i del sistema públic en el seu sentit ampli, amb sous indignes, condicions materials indecents, horaris extrems i una greu manca de drets. Amb això ens referim a millorar les condicions des del personal de neteja, infermeria, zeladores, cuina i manteniment (entre d’altres), fins les MIR en aquest cas.

Davant la crisi sanitària i educativa, s’ha vist que la resposta més efectiva és l’organització, que ha de començar als centres educatius i la defensa del que és públic. L’acumulació de forces és més important que mai per crear un front en defensa dels serveis socials que planti cara al sistema. És per això que les estudiants volem donar tot el nostre suport a totes les MIR organitzades arreu dels Països Catalans (i a tot el personal sanitari en lluita) fent una crida a les mobilitzacions.

Per això cridem ben fort, la pública s’ofega, defensa-la!

Comunicat conjunt de l’Assemblea de Medicina, Infermeria i Fisioteràpia, la sectorial de Sanitat de la Coordinadora Obrera Sindical i les assemblees del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de l’UAB, UB Clínic, UdG, UPF Mar i URV.