Dediquem especialment aquest comunicat a totes aquelles persones que, com cada final de curs, deixaran la UB contra la seva voluntat.
Ara que finalitzen els contractes d’una part important del professorat que veu perillar la seva carrera acadèmica, ara que més de mil persones haurem de passar un concurs per a mantenir-nos en una feina que té una retribució mensual de 180 euros per assignatura, i ara que molts de nosaltres (falsos associats) no podrem renovar simplement per no poder demostrar una ocupació principal fora del món acadèmic universitari, ens arriben unes notícies ben curioses d’una institució governada per un equip que assegura que “Les persones han estat, són i seran la principal prioritat de qualsevol acció que dugui a terme l’equip rectoral” (Proposta de reforma d’estructures i d’organització administrativa, pàg. 8):
El Consell de Govern de la UB del passat 5 de juny va aprovar, malgrat les queixes i alguns vots en contra, la pròrroga del contracte com a professor visitant al Departament de Filologia Hispànica d’un conegut presentador de ràdio i televisió per impartir una sola assignatura de 6 crèdits del Grau de Comunicació i Indústries Culturals, amb un cost anual de gairebé 14 mil euros (molt superior al cost total de qualsevol professor associat que treballi el mateix nombre d’hores). L’article 54 de la LOMLOU afirma que el contracte de professor visitant es pot fer amb professors o investigadors d’altres universitats, condició que no es dóna en aquest cas. En canvi, l’article 53 de la mateixa llei diu que el contracte d’associat es pot fer amb especialistes de reconeguda competència que acreditin l’exercici de la seva activitat fora de l’àmbit acadèmic universitari, condició que sí que es dóna en aquest cas.
Per tant, entenem que el contracte que havia de fer la UB amb aquest presentador, en qualsevol cas, hauria de ser el de professor associat. No dissentim de la contractació d’aquesta persona o de qualsevol altra, sinó del tipus de contracte. I voldríem que tothom pogués treballar en unes condicions dignes. En la mateixa sessió del Consell de Govern es va aprovar també la pròrroga o la contractació de quatre professors i professores visitants més amb un cost total de més de 180 mil euros anuals. Un d’aquests professors, visitant que prové de la Universitat de Lleida, costarà més de 68 mil euros. Ens sorprèn que alguns Departaments tinguin la necessitat d’aquests contractes mentre que d’altres només es poden nodrir de professorat associat. Potser hi ha raons acadèmiques de pes al darrere d’aquests contractes, o potser no, en qualsevol cas les desproporcions en les xifres evidencien la paradoxal misèria que vivim, per això entenem que la comunitat universitària ho ha de saber.
Una altra notícia sorprenent és l’aparició al BOE del divendres 4 de juny (pàg. 32.153) de la convocatòria de la contractació de “la primera fase de l’ampliació de la Facultat de Dret, el seu manteniment i definició d’instal·lacions d’interconnexió energètica del conjunt”, amb un cost de 44 milions d’euros. Sembla que és una obra necessària des de fa molt temps i que una part la pagarà la Generalitat. No discutim que s’hagin de millorar les infraestructures que calgui pel bon funcionament de la UB, però ens sorprèn que Generalitat i la UB no trobin també uns recursos similars per resoldre altres problemes que ens afecten i també són imperativament urgents, com el simple fet que els falsos associats puguin menjar cada dia. Aprofitem per recordar que el Pla Director elaborat pel rectorat per al període 2009-2012 (http://www.ub.edu/pladirector/ca/objectius.html) preveia, en l’Eix de persones, Objectiu 1, Acció 6: “Definir una carrera docent per mèrits que estableixi unes regles clares d’estabilització i de promoció.” Algú coneix les “regles clares” que es van establir? El Pla Director actual (2013-2016) també parla d’estabilitzar el professorat. Ens ho hem de creure, ara? Estabilitzar significa crear poques places de lector i deixar sense plaça lectors terminals i investigadors? Certament s’han iniciat els passos, i ho celebrem, per renovar per a un segon any els docents-investigadors inclosos al Programa de Retenció de Talent (dels quals el Comitè d’empresa informa que només dos passaran a professors agregats), però això només és una solució temporal que no estabilitza ningú i que no té en compte totes les persones que van acabar els seus contractes de lector terminal i van passar a associats en anys anteriors, a qui les bases del Programa no deixaven participar, i dels quals la COS ja va plantejar fa mesos la necessitat urgent de dotar de places permanents dignes tot aquest professorat rebaixat o expulsat als darrers quatre anys. I quina solució aporta el fet d’obligar els falsos associats a passar un concurs per una plaça que fa temps que ostenten, i que en comptes de permetre millorar les seves condicions laborals suposa, en el millor dels casos, mantenir les condicions laborals d’extrema precarietat?
També tenim una estimació de 13 milions d’euros per a una reforma integral de la UB sobre la qual el rectorat no ha donat detalls, com tampoc no s’ha explicat com s’evitarà la pèrdua de treballadors i treballadores que s’està produint d’una manera constant i indiscriminada. D’altra banda, no comprenem que s’ignori la pèrdua gradual d’estudiants matriculats ni les causes que ho provoquen. Reiteradament hem cridat l’atenció, a més, que als últims tres anys un percentatge important d’estudiants de Grau no poden matricular-se de tots els crèdits en cada curs per motius econòmics, cosa que els obliga a endarrerir la finalització dels estudis; i que n’hi ha un nombre molt important que veu tancat l’accés als estudis de Màster i al Doctorat perquè no disposen de diners per pagar-ho. No veiem com aquests problemes poden trobar solució amb una reforma que comporta reduir a la meitat les facultats i els departaments, i que es vol fer amb una manca absoluta de consens i sota criteris opacs, arbitraris i economicistes –una economia, és clar, al servei d’una elit–. Una reforma que pot abocar els centres i departaments que en resultin afectats a prescindir d’un nombre important de professorat i personal d’administració i serveis.
Dediquem especialment aquest comunicat a totes aquelles persones que, com cada final de curs, deixaran la UB contra la seva voluntat, bé perquè no se’ls renovarà el contracte, bé perquè no podran sostenir més una situació contractual que no els permet arribar a final de mes i a més sense cap perspectiva de canvi que no sigui a pitjor, i ens posem a la seva disposició per continuar organitzant-nos col·lectivament per intentar canviar les coses.
Coordinadora Obrera Sindical – UB ub@sindicatcos.cat
Assemblea de Professorat Reclamant – UB professoratreclamantub.wordpress.com
Barcelona, 23 de juliol de 2014.
