L’empresa elianera Little Kiss planeja l’acomiadament del 66% de la seua plantilla.

L’empresa de llenceria Little Kiss, propietat de la família Llorens Folgado i ubicada a l’Eliana (el Camp de Túria), ha presentat davant la Direcció General de Treball un Expedient de Regulació d’Ocupació pel qual perdran el seu lloc de treball 91 de les 137 treballadores amb què compta ara. L’ERO, a més de deixar sense feina les dues terceres parts de la pantilla preveu també la conversió en fixos discontinus de 13 persones més.  Aquest és el quart ERO que presenta l’empresa des que el segon semestre de 2008 va presentar el primer i va deixar sense feina 136 treballadores durant 36 dies. El va seguir una segona regulació que suspenia l’ocupació de 117 treballadores durant 54 dies. Ara per ara encara està vigent l’últim ERO temporal presentat per l’empresa, qua acabava el 30 de juny i deixava a l’atur 120 treballadores durant 66 dies.
Tot i que les negociacions entre la direcció i el comité d’empresa començaran el 16 de febrer, els representats de Little Kiss ja han deixat clar que no estan disposats a cedir i abans de reunir-se han amenaçat a presentar un concurs de creditors i liquidar l’empresa si no s’accepten les seues condicions. Per la seua banda els agents socials que formen part del Comité d’Empresa, CCOO i UGT, malgrat que han expressat el seu rebuig a l’Expedient i el consideren conseqüència d’una estratègia de deslocalització, ja han començat a parlar d’augmentar els 20 dies d’indemnització que planteja l’empresa i negociar prejubilacions per a acceptar l’ERO si no es destrueixen tants llocs de treball.

Una estratègia comercial ja planificada.

Es dóna la circumstància que Little Kiss va iniciar el 2007 una estratègia per la qual la seua prioritat era el mercat exterior quan el 2006 va presentar pèrdues de tan sols el 2,1% respecte de l’exercici anterior, tot i que les exportacions suposaven només el 10% dels ingressos de l’empresa.  Des que es va iniciar aquesta nova orientació empresarial les pèrdues han augmentat de manera espectacular: entre novembre de 2007 i juny de 2008 es van disparar fins al 19’7%. Malgrat que l’empresa culpa la crisi d’aquestes pèrdues, l’estratègia d’orientar la producció a l’exportació i eliminar les seccions menys rendibles es va iniciar al voltant d’un any i mig abans que la classe política, l’empresarial i els agents socials utilitzaren per primera vegada la paraula crisi de manera pública i encara no era un problema visible per a la majoria de la població.

Little Kiss va ser fundada l’any 1959, compta amb filials als Estats Units (Little Kiss Garment) i a la Xina (Little Kiss Shangai) i subcontracta part de la seua producció a tallers de confecció xicotets externs a l’empresa. Segons el seu web ven els seus productes a 41 països als cinc continents.

Una població de risc a una comarca que fa fallida

Al Camp de Túria, la desocupació va augmentar l’any passat en 3.246 persones, el que suposa una pujada del 38’5%, quatre punts superior a la del País Valencià, que es va situar en un 34’44%, i un 13% superior a la pujada de l’atur durant el mateix període a l’Estat. Ara són ja 11.677 treballadores les que no tenen feina. En el cas de l’Eliana l’augment de la desocupació ha estat encara superior a la de la comarca, amb un 42’58% més d’aturades. Altres casos sagnants a la comarca són els de Riba-roja, amb un 43,84% més de desocupació, la Pobla de Vallbona amb un 48,59% i Gàtova, on la pujada de l’atur ha estat del 96,48%.

La situació de les treballadores que es queden sense feina pot ser alarmant, es tracta de persones que en molts casos tenen entre 35 i 40 anys d’antiguitat, la qual cosa vol dir que la seua formació laboral està lligada al tèxtil, un dels sectors més castigats per l’atur amb la costrucció i el sector de serveis. A açò cal afegir que la mitjana d’edat de la plantilla de l’empresa elianera és de 47 anys, el que complica més encara la seua reinserció al mercat laboral en situar-se en un segment concret on és molt difícil reorientar la carrera professional i impossible una prejubilació en condicons econòmiques mínimament dignes, que hauria de ser oferida per la mateixa empresa que els vol fer fora.