Un jove i veterà company docent de les Illes, en Jaume Sastre, ha emprès una vaga de fam per defensar el poc, el molt, que podem defensar ja: la nostra pròpia dignitat.

La COS UB, secció sindical de la Universitat de Barcelona de la Coordinadora Obrera Sindical dels Països Catalans, vol expressar-te, Jaume, tota la nostra solidaritat i tot el nostre amor, perquè en la teva lluita s’encarna una lliçó de coratge i valor respecte a un afer tan elemental com ho és el dret de tota societat a construir-se sobre la base de la llibertat i la justícia social.

 

 

Volem una escola nova i un poble lliure; volem una universitat nova al servei d’un poble lliure; i volem un futur amb al·lots i al·lotes lliures, infinitament lliures. Els Senyors d’aquí, d’allí i de tot arreu poden destruir la universitat i l’escola públiques: però no han entès que en aquesta lluita ens hi juguem moltíssim més que el nostre passat, present i futur professionals. Ens hi estem jugant el sentit de viure al seu món o, per contra, al món que volem nostre: infinitament lliure i infinitament just. No pararem de lluitar Jaume. Mai. Rep la nostra abraçada, company.

En Jaume reivindica els nou punts pels quals els companys i companyes de l’Assemblea de Docents de les Illes continuen en combat (http://cosub.wordpress.com/2013/09/22/anim-coratge-difusio-i-suport-economic-per-a-la-col%E2%80%A2lectivitat-de-docents-en-vaga-indefinida/):

1. Retirada del decret de TIL.
2. Retirada del projecte de decret de Convivència i la Llei de símbols.
3. Beques de transport i menjador efectives i convocades en el temps i la forma adient. Dotació suficient i eficient perquè es pugui dur un bon pla de reutilització de llibres.
4. Recuperació de les plantilles, del professorat d’Atenció a la Diversitat i de les ràtios anteriors a les retallades.
5. Substitucions immediates de les baixes.
6. Baixes 100% remunerades.
7. Contractació dels interins durant els mesos de juliol i agost.
8. Recuperació dels complements perduts i reconeixement de nous sexennis des de l’1 de juny del 2012 i acompliment de l’acord salarial del 2008 per a l’escola concertada.
9. Petició a la Conselleria d’Educació que insti el Govern Central a retirar la LOMCE.

Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona
ub@sindicatcos.cat / @COS_UB / cosub.wordpress.cos

 

Reproduïm la carta que ha fet pública en Jaume Sastre (vegeu-ne el bloc dia a dia: http://blocs.mesvilaweb.cat/JaumeSastre):

Benvolguts companys,

Us comunic que avui a les quatre i mitja de l’horabaixa he iniciat en vaga de fam indefinida. A hores d’ara som al casal sa Casa Llarga situada vora l’hospital de Son Espases i que té l’entrada per la carretera de Valldemossa. D’entrada, vull agrair a Jaume Santandreu, a Jaume Mateu i a tots els responsables de la Fundació Can Gazà que hagin obert les portes de sa Casa Llarga per tal de poder acollir la vaga de fam indefinida.

Aquest curs no és normal. No ho va ser l’inici dia 13 de setembre ni tampoc ho pot ésser el final ja que el govern Bauzá ha trencat qualsevol via de negociació i de diàleg. Vam tenir un inici de curs contundent amb tres setmanes seguides de vaga. Dia 5 d’octubre, en l’assemblea celebrada a Porreres, vam decidir suspendre temporalment la vaga indefinida per entrar en una fase de dies de vaga puntuals com el de la vaga a nivell de tot l’estat contra la LOMCE (24 d’octubre), la vaga amb motiu de l’assemblea de batles de Mallorca convocada pel Consell Insular (8 de novembre) i la vaga (7 de gener) en solidaritat amb el director de l’IES Marratxí, Jaume March. Aquest curs ha estat una interminable calendari de mobilitzacions i d’accions que no tenen altre objectiu que exigir al Govern Bauzá al retorn de la via del consens i de la negociació. Com ja sabeu el govern Bauzá, des de fa dos mesos ha davallat la intensitat dels atacs repressius contra la comunitat docent amb la paralització de la Llei de Símbols, per exemple, ja que s’acosten les eleccions europees de dia 25 de maig. Que ningú no s’enganyi. Si Bauzá surt reforçat dia 25 de maig, abans d’acabar el curs ens caurà damunt un allau d’expedients i ens fregiran amb sancions i condemnes. Ara més que mai no podem baixar la guàrdia i confiar-nos. Dia 25 de maig les 120.000 persones que en tot Balears vam sortir al carrer dia 29 de setembre de 2013 per protestar contra les retallades i contra la política educativa irresponsable del PP tenim una cita obligada amb les urnes.

Vam començar el curs amb potència i cal acabar-lo d’una manera proporcional a la força amb la qual vam envestir i també proporcional a la magnitud dels atacs dels quals som víctimes. Hi ha en joc la nostra credibilitat. El motiu de la vaga de fam és ben clar: EXIGIR a José Ramón Bauzá l’inici d’un procés real de negociació amb els comitès de vaga sobre els 10 punts de la Taula reivindicativa; una negociació, no cal dir, basada en el consens i que tengui en compte les opinions no només dels docents sinó també de les famílies. Amb l’entrada en vigor de la LOMQUE estam assistint a un retrocés sense precedents que ens remet a la dictadura franquista on els centres escolars eren dirigits per comissaris polítics i on l’opinió dels docents, pares i alumnes era sistemàticament marginada. La gravetat i la intensitat de l’ofensiva que estam patint fa inevitable adoptar mesures de cada vegada més rotundes i que responguin a l’anunciat “final de curs calent” que des d’aquesta assemblea en reiterades ocasions hem avançat.

Ara que som a les envistes del final de curs i davant la irresponsabilitat del Govern Bauzá que ha abocat milers de joves al fracàs escolar, no podem decebre les expectatives creades ni tampoc l’enorme suport i solidaritat que la nostra lluita ha provocat dins un sector majoritari de la ciutadania, fins i tot més enllà dels límits de les illes Balears.

Vull acabar agraint als companys de l’IES Llucmajor que ahir, reunits en assemblea van decidir d’una manera unànime donar suport a la vaga de fam indefinida com també fer extensiu l’agraïment a sectors socials diversos per la comprensió, la complicitat i el seu suport.

Només no serveix de res el que no es fa. Finalment, faig un convit a enfortir la lluita, a deixar de banda el desànim i a multiplicar els esforços i sacrificis en defensa d’una educació en llibertat, de qualitat i en català.

Endavant Jaume, sempre endavant!