Plantant cara a la precarietat, als contractes temporals, a la repressió sindical i la poca transparència de la patronal.
La sectorial de la COS Socioeducatiu i del lleure va ampliant la seva presència en empreses que continuen amb la pràctica de reduir drets i condicions laborals a les treballadores; pràctica cada vegada més recurrent que dia rere dia es fa evident a més llocs de treball a causa de la precària situació en què en termes generals es troba el sector.
Aquesta situació ve marcada per les pràctiques de les empreses que el gestionen; d'unes patronals que ens volen ofegar tot negant-nos un tercer conveni (que, lluny de desaparèixer, el que hauria de fer és millorar).
Però tampoc no podem oblidar el paper que hi juguen uns sindicats que, mentre diuen representar-nos, amb la seva praxi, caracteritzada per una forta opacitat i una marcada jerarquia a l'hora de prendre decisions i gestionar la informació, l'únic que han generat ha estat desmobilització i acomodament. I són aquests mateixos sindicats desmobilitzadors els que ara es comencen a moure, quan les treballadores del sector portem més de 1.100 dies sense conveni (congelat). Mirant una mica enrere, això no ens pot semblar altra cosa que un simple rentat de cara, una crida a la mobilització obligada que no es fa per convicció, sinó perquè toca.
Actualment hem arribat a un total de 5 empreses. TENO en va ser la primera i la que va donar a les següents la força i l'exemple necessari per a tirar endavant. L'activitat sindical de TENO es concentra al Baix Camp, i els seus triomfs es poden veure per exemple en la readmissió d'un company mesos després que fos acomiadat pel fet d'haver secundat una vaga; i tot mitjançant la lluita tant al lloc de treball com al carrer.
Per altra banda, i amb una activitat ubicada al Barcelonès i Baix Llobregat, tenim les companyes d'SCOLAREST (Asistentes Escolares), una multinacional de l'hostaleria que als Països Catalans i sobretot a Catalunya també es dedica (gràcies al conveni que ara s'està perdent) al lleure. Aquestes, veient l'exemple de TENO i patint la precarietat laboral que les assetjava, van decidir obrir una secció sindical. La seva gran victòria va ser aconseguir el contracte fix discontinu per a algunes persones mitjançant la mediació per la convocatòria d'una vaga indefinida.
També estem presents a Pere Tarrés i a Serveis educatius Pam i Pipa, aquestes amb menys feina perquè tot just s'acaben de crear i estan començant a funcionar. A la Pere Tarrés hi ha expectatives de poder extreure força situacions precàries provinents de queixes de diverses treballadores, sobre les quals es pugui començar a treballar.
L'última secció que s'ha creat ha estat a l'empresa ACCC (Associació Catalana de Cases de Colònies), després que les seves treballadores hagin estat conscients de certes pràctiques que s'estan portant a terme per part de l'empresa que precaritzen altament les seves situacions laborals. D'aquesta manera, s'estan reunint en assemblees que convoquen cada mes, en les quals informen i s'organitzen per fer front a tot plegat de manera col·lectiva.
El camí a seguir s'espera que sigui el de continuar obrint seccions sindicals en altres empreses, alhora que anar sumant més treballadores a les ja existents, a mesura que més gent vagi prenent consciència que per tal de poder revertir aquestes situacions precàries i poder així millorar les condicions laborals cal organitzar-se i lluitar. Perquè en general els problemes o situacions amb què es troba el sector segueixen patrons bastant similars, ja sigui pel que fa a contractes temporals, hores indirectes, vacances, repressió sindical, poca transparència, silenci… I tot això és pot combatre amb ganes i feina, i amb informació, organització i lluita.
Juntes podem amb tot.
www.coslleure.wordpress.com
facebook.com/cos.lleure
twitter.com/CosLLeure
lleure@sindicatcos.cat
