Es podria dir que no som més que davant una història més. I podria ésser cert, una història més o menys després de tot… És cert, excepte que aquesta vegada, l’assumpte en qüestió és absolutament d’actualitat, ja que afecta a la reforma de les jubilacions !
Segons certes fonts periodístiques (Médiapart al capdavant, seguit per Le Nouvel Observateur, entre d’altres), podria tractar-se d’un delicte d’iniciat que tocaria al president Sarkozy i a son germà Guillaume:
M’explico. Guillaume Sarkozy és el germà del president de la República. Igualment és el delegat general de Malakoff Médéric, societat especialitzada en les assegurances, les mútues de salut, l’estalvi, la previsió i… la retreta!
Abans, en Guillaume Sarkozy era especialista en téxtil. Però el 2006, li costa ajuntar els dos costats, i la seva empresa de la qual era el patró coneix “dificultats”. Moment en que fou purament i simplement apartat de la direcció. Malgrat aquest fracàs, ha sabut “renéixer”. Els seus coneixements i la seva xarxa de contactes aconseguiren llençar-lo al si del grup Médéric. El grup és financerament poderós i en Guillaume Sarkozy ho ha comprès bé.
En 2008, mercès a la participació de capital que manté Médéric, en Guillaume Sarkozy aconsegueix fer la seva entrada al consell de supervisió del grup Le Monde, consell que haurà de deixar pocs temps després, degut a la recompra del grup.
En Guillaume va comprendre bé que la seva plaça al si del grup Médéric (esdevingut entretant Malakoff Médéric) era crucial. Decideix llavors d’aprofitar-se’n creant una mena de participació o “co-empresa” amb la Caisse des Dépots et Consignations – CDC (Caixa de Dipòsits i Consignes), que és un organisme de l’Estat, i la seva filial la Caisse Nationale de Prévoyance – CNP (Caixa Nacional de Previsions).
La intenció afegida d’aquesta aliança entre la CNP, CDC i el grup Malakoff Médéric era ben clara: jugar un rol major sobre el mercat de la retreta complementària en els anys a venir. Tot plegat esdevindrà realitat el proper 1r de gener amb la creació d’una societat comuna que agruparà al grup Malakoff Médéric, la CDC i la CNP.
En Nicolas Sarkozy arriba així al punt de relació d’aquest afer amb la seva reforma de les retretes que desitja fer adoptar costi el que costi. La reforma “va a conduir a l’asfixia financera dels grans règims per repartició” i serà llavors “procliu a l’eclosió d’aquests grans fons de pensions que encara no havien pogut pas aclimatar-se a les condicions de l’estat francès, amb comptades i rares excepcions”, ens explica la plana web Médiapart. El President assecaria doncs la retreta per repartició (pública) en profit d’un model de capitalització (privatitzat i en mans, parcialment, de familiars directes).
“Aquesta empresa/societat no hauria pas vist mai la llum sense el suport de l’Elysée”, ens explica la plana web del Nouvel Observateur. Efectivament, la CDC és una institució pública presidida per un parlamentari, la CNP és una filial de la CDC i presidida per François Pérol, antic secretari adjunt de l’Elysée.
Fent memòria, la CDC gestiona el fons de reserva de les retretes. Una raó real d’aquesta reforma de les retretes?
Amb açò s’hi compren millor perquè Nicolas Sarkozy s’entesta a voler passar per força aquesta reforma. Amb entre 40.000 i 100.000 milions d’euros en joc, hom pot comprendre millor la motivació de la família Sarkozy i dels seus interessos.
El famós Pérol és aquell que va fer tombar la banca Dexia per les subprimes. També s’ha de recordar igualment el pla Alhzeimer de 1.400 milions d’euros decidit per Sarkozy quan son germà dirigia un dels principals laboratoris encarregats de la recerca en aquesta malaltia. Hom no recordarà pas l’episodi de l’EPAD promès efusivament…
Que Attali accepti treballar per aquest cap de màfia és suficient per condemnar-lo amb la major fermesa.
Margarida Aroles (el Rosselló)
