Morts i gravíssimes lesions permanents al treball i a casa.
La precarietat, la pobresa i les privatitzacions, maten!
Comunicat públic sobre les recents morts i lesions permanents en diferents accidents laborals en diferents comarques del nostre país, i en els darrers incendis mortals en llocs de treball d’atenció a persones grans i dependents, i en cases particulars.
Setmana amb diverses morts i greus accidents laborals i en llars obreres a l’Horta Nord, el Camp de Túria, la Ribera del Xúquer, la Costera, el Barcelonès i el Vallès Oriental.
Aquesta setmana hem patit diversos accidents en llocs de treball i cases particulars que deixen un rastre de mort i gravíssimes lesions permanents a l’Horta Nord, al Camp de Túria, a la Ribera del Xúquer, a la Costera, al Barcelonès o al Vallès Oriental. Aquests «accidents», laborals o no-laborals, ens forcen a reflexionar, i a actuar, en un mateix sentit… ja que tant els terribles accidents laborals que s’han donat aquests dies a Vallada, Montortal o Nàquera, per exemple, com els incendis mortals de Montcada de l’Horta i de Nou Barris, tenen un denominador comú… la precarietat.
La precarietat laboral en forma de manca absoluta de mitjans tècnics, humans i formatius en matèria de prevenció de riscos laborals… que porta a incomplir l’obligatorietat de l’ús de mesures de protecció (preferencialment col·lectiva), tant per impedir caigudes en altura, com incendis, com amputacions o atrapaments per màquines. Com als accidents laborals d’aquesta setmana.
La precarietat que porta a triar què pagar… si l’habitatge o el menjar, si la factura de la llum o la de l’aigua. Precarietat que acaba generant «pobresa energètica», en plena onada de fred un any més, que acaba amb «calefaccions» sense cap seguretat, que acaben en incendis mortals en desenes de llars de les nostres comarques, com els del passat 21 de gener a Montcada de l’Horta (l’Horta Nord) o a Nou Barris (el Barcelonès).
La precarietat provocada per la privatització, des de fa anys, dels serveis més bàsics d’atenció sanitària i de cures… com veiem ara privatitzant les analítiques en empreses privades… o sense cap vista de recuperar per la gestió pública les desenes de residències i centres d’atenció a persones grans privatitzats, que buscant beneficis empresarials, acaben reduint la qualitat del seu servei i atencions, rebaixant la quantitat del personal, i les seues condicions de treball… i fins i tot, sense parar atenció a les pròpies instal·lacions… arribant a accidents terribles com el del passat 18 de gener a la residència de persones grans de Montcada de l’Horta (l’Horta Nord), amb 6 persones mortes ofegades (i amb 11 persones hospitalitzades de diversa gravetat).
El passat 19 de gener, mentre es comptaven els morts a la residència de Montcada, un company moria aixafat per una premsa en una empresa d’Alberic, a la Ribera Alta del Xúquer.
El 21 de gener, mentre morien cremades una dona i el seu fill a sa casa de Montcada de l’Horta, i una altra dona moria a Nou Barris, els tres en incendis a les seues llars, una companya perdia un braç en una màquina de picar carn a Vallada (la Costera). També, el mateix dia, un altre company moria a Nàquera (Camp de Túria), després de caure des del sostre d’una fàbrica a 12 metres d’alçada. Igualment, un altre company patia greus cremades en l’incendi d’una fàbrica del sector de la fusta a Montortal (la Ribera Alta del Xúquer)
El 22 de gener ha mort un altre company a Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), a una obra en una zona on l’any passat hi hagué una greu esllavissada, perquè ha cedit un dels murs de contenció, la qual cosa ha acabat amb el treballador sepultat… un any sense que s’hi hagués fet res significatiu per assegurar degudament la zona, etc.
La manca de polítiques reals per facilitar els recursos més bàsics a totes les persones (habitatge, menjar de qualitat, energia, cures i atenció a les persones dependents, etc.), així com per facilitar la conciliació; de la mà de la manca de mitjans per garantir l’acompliment de les mesures preventives en matèria de seguretat i salut laborals (manca d’Inspectors de treball, per exemple); així com la privatització de l’atenció sanitària bàsica i de cures (amb manca descontrolada de personal sanitari, auxiliar, de treball social, administratius, etc.), ens està perdent a una escalada cada vegada major de les morts i accidents greus al treball, així com a les morts per manca d’atenció social i sanitària.
Les morts al treball, els assassinats masclistes, les morts causades per la misèria creixent, són distintes cares de la mateixa realitat. Si volem defensar les nostres vides i les de les nostres famílies, hem de denunciar qualsevol injustícia, organitzar-nos arreu de les nostres comarques, localitats, barris i llocs de treball… i lluitar!
Perquè el capitalisme i el patriarcat maten… només lluitant tindrem futur!
Països Catalans, 23 de gener de 2022
