Article de les treballadores i treballadors de la indústria càrnia d'Osona en lluita, publicat al diari El 9 Nou.
A final de març del 2016 es va convocar una vaga de dos dies a Esfosa per millorar aspectes bàsics laborals que l'empresa es negava rotundament a negociar: demandes d'una negociació sobre la jornada irregular i la rotació als llocs de treball, el pagament del plus de nocturnitat i un Pla de Prevenció i Salut amb mesures de seguretat i emergència per accidents. La vaga va ser un èxit total i va fer aflorar públicament la greu situació de la indústria càrnia en general.
Però l'empresa no tan sols s'ha negat en rodó a cedir en res, sinó que ha augmentat més i més la repressió: suspensió de feina i sou durant sis mesos als set membres de la Coordinadora Obrera Sindical del comitè d'empresa amb la pretensió que la vaga va ser il·legal, amenaces i insults racistes, presentació d'un ERO injustificat com a represàlia… Tota una demostració de caciquisme i terrorisme patronal a la comarca.
Però a Esfosa, ara mateix, el que està passant és poc menys que increïble: el gerent, Lluís Saballs, crida un per un els treballadors per fer-los saber que, si la gent de la COS del comitè d'empresa no plega, tancaran l'empresa i es quedaran sense feina, i els fa firmar per tal de revocar el comitè d'empresa i forçar noves eleccions sindicals, sense que molts d'ells entenguin què firmen. La suspensió de pagaments amb què amenacen és totalment injustificada, perquè l'empresa genera beneficis demostrables.
Davant d'aquestes greus coaccions i extorsions als treballadors i treballadores, i el gravíssim atemptat contra la llibertat sindical, el dia 25 d'agost de 2016 es va presentar denúncia a Inspecció de Treball.
L'abús de poder és tan gran, i tan barroer, que fa pensar en uns altres temps, que crèiem superats. Perquè, es creuen amos i senyors de vides i voluntats? Tornem als serfs de la Gleva? Als senyors feudals? Amb dret de cuixa, també?
Primer es precaritza les treballadores i treballadors fins a límits d'esclavatge i després, quan ja els tens exhaustos i al límit de la supervivència, es fomenta la intoxicació, la por i la mentida: volen que vegin els seus companys i companyes lluitadores com a obstacle, i la submissió com a única sortida.
Doncs no, senyors feudals d'Esfosa: la lluita és l'únic camí. I en aquest camí el comitè d'empresa de la COS no està sol, perquè des del grup de suport entenem que no es tracta només d'Esfosa i d'uns treballadors concrets, que també: es tracta de guanyar la dignitat dels treballadors i treballadores de les empreses càrnies en general.
Entenem que la lluita inclou la dignitat de totes, de tots. Que la lluita es fa també des dels escorxadors i des del carrer, contra el racisme i l'abús de poder més flagrant.
D'altra banda, cap "Taula" (sic) de les Càrnies no pot ser legítima si no compta amb els treballadors i treballadores, si només reuneix alcaldes i es fa exclusivament des dels despatxos.
Com a grup de suport de Càrnies en lluita, no tolerarem més abusos de poder; les nostres veus creixen i s'escampen: que no comptin amb silencis còmplices. Perquè la lluita és l'únic camí.
