La Justícia sentencia que cridar al cap “lladre” no és causa d’acomiadament

El Tribunal Superior de Madrid justifica que una empleada insulti al seu superior per la “tensió” generada per la crisi. (Font: Expansió)

La Justícia no recolza a l’empresa que acomiada a un empleat per haver insultat al seu cap”… Pobret.

Així ha ocorregut en una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que ha declarat improcedent la sanció imposada a una treballadora que va cridar al director de la seva empresa “lladre i fill de puta”.

El clima de tensió que es viu en l’empresa com a conseqüència de la crisi és el que utilitza la Sala com a atenuant per considerar que la conducta de l’empleada “no mereix” l’acomiadament i sí una indemnització de més de 20.000 euros.

La sentència és encara més rellevant si es té en compte que assenta el que s’anomena “jurisprudència menor”, doncs el Tribunal Superior de Catalunya ja va establir que cridar “fill de puta” al cap no revesteix la suficient gravetat com per imposar l’acomiadament.

 

Significat de les paraules


La treballadora era gerent de vendes en Atlantis Strategic Media Spain (ASM), una companyia dedicada a formació de directius. Va ser acomiadada per haver insultat al director general durant una discussió per una comissió que entenia que li corresponia i que aquest li va negar, afirmant que la venda l’havia realitzat ell.

L’òrgan judicial considera que aquestes expressions “no poden ser enteses ni d’una manera literal ni en la seva significació plenament semàntica”. És a dir, cal analitzar en quin context es van produir per saber si els incompliments imputats en la carta d’acomiadament mereixien el màxim retret.

Els magistrats sostenen que “les paraules tenen un diferent significat segons el to, el context i a l’ànim d’insultar i, en funció d’aquestes circumstàncies és quan haurà de valorar-se si existeix o no ànim d’ofendre o injuriar”.

Per al tribunal, els insults han de posar-se en connexió amb la “extrema tensió i conflicte laboral existent en l’empresa”. També, amb la “situació d’ansietat de la treballadora” que, després de la discussió, va haver de ser atesa pel SAMUR.

La situació que es va generar va tenir lloc, a més, en un context en el qual, al·legant absència de vendes, s’havien reduït salaris als treballadors i existia temor a no cobrar en el futur. Totes aquestes circumstàncies són les que porten al tribunal a concloure, igual que va ocórrer en primera instància, que “no va existir [en la treballadora] ànim ofensiu que justifiqui l’acomiadament”.

Altres resolucions

  1. El TSJ d’Andalusia va declarar improcedent l’acomiadament d’un treballador que va insultar i va llançar puntades de karate al seu cap. La Sala va esgrimir com a atenuant que l’empleat es va posar nerviós en intuir que anava a ser acomiadat.

  2. El TSJ de Madrid en sentència d’11/01/2005 tampoc va considerar com a causa d’acomiadament les expressions com “estic fins al cony d’aquesta puta empresa”. Per als jutges, era “un alleujament verbal” després de conèixer un canvi de lloc de treball.

  3. El Suprem, en una sentència de 29/05/90, va considerar com a causa d’acomiadament d’un professor l’ofensa grollera (“que es vagi a prendre per cul”) al director del Col·legi, en presència del conserge i del cap de personal del centre docent.