La jubilació mínima baixarà de 600 a 350 euros

arton556

Article del company Àlex Tisminetzky, advocat laboralista i treballador del Col·lectiu Ronda (publicat a l’Accent, número 203)

El president espanyol Zapatero encara els seus darrers mesos decidit a aprovar les mesures més impopulars, sota els dictats d’uns mercats cada cop més exigents. I la darrera mesura afecta novament a les capes més baixes de la societat: actualment una persona que hagi cotitzat un mínim de 15 anys té dret a una prestació de jubilació, com a mínim, de 601’40 euros mensuals. Però a partir de l’1 de gener de 2013 la mateixa persona només tindrà garantida una prestació de pràcticament la meitat, 347,60 euros. La mesura es qualifica per ella mateixa.

Cobert d’un silenci mediàtic, el projecte de llei de reforma de la Seguretat Social continua la seva tramitació, lluny de les polèmiques inicials sobre l’augment de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys. Passades les eleccions del 22 de maig, el govern espanyol està decidit a afrontar les més dures i impopulars mesures, i ha anunciat que al juny probablement finalitzi el termini de presentació d’esmenes de la reforma de la Seguretat Social, i augura l’aprovació de la norma en dos o tres mesos.

 

 

Però mentre en els parlamentaris van desenvolupant la lletra petita de la nova reforma, van apareixen noves i sorprenents retallades de drets, que poden reduir encara més les pensions mínimes a l’Estat espanyol. Cap mitjà se n’ha fet ressò, no fos cas que encara creixés més l’onada d’indignació.

 

Reduccions de la jubilació mínima

L’article 1.1 del projecte de llei que ha elaborat el govern de Rodríguez Zapatero, datat el 25 de març de 2011, i actualment en tramitació a les Corts espanyoles, determina que les prestacions mínimes de jubilació contributives (les de les persones que han cotitzat com a mínim 15 anys) s’igualaran als subsidis mínims no contributius, és a dir, de les persones que no han arribat a les cotitzacions mínimes.

L’actual legislació determina que els treballadors que hagin cotitzat com a mínim 15 anys gaudeixen d’unes mínimes quanties, a pesar de que el càlcul de la seva prestació sigui inferior. Amb el nou redactat de la norma en tràmit, aquestes quanties mínimes seran les mateixes que les dels treballadors que no hagin cotitzat. Dit i fet, i en paraules planeres, les prestacions es reduiran de 601’40 a 347,60 euros mensuals, amb unes pírriques quanties que en cap cas es pot pensar que arribin a donar cobertura a les mínimes despeses d’una persona, i resten a la meitat del ja molt reduït Salari Mínim Interprofessional (SMI).

 

Retallada d’un 20%

El govern espanyol afirma no tenir marge de maniobra, i ja ha anunciat als mercats en les tribunes internacionals que la nova norma reduirà com a mínim un 20% de les prestacions, augmentant l’edat de jubilació a 67 anys, amb nous i restrictius càlculs de les quanties i amb l’augment important dels requisits per a la jubilació parcial.

En el context d’unes prestacions ínfimes, amb el 75% dels pensionistes sota els 1000 euros, i el 58% encara més baix, en el límit del salari mínim de 641,40 euros, el govern espanyol, amb el més que probable suport parlamentari de CiU i PP, està decidit ha reduir el que ja està sota mínims.

 

Ampliació tècnico-legal a l’article anterior:

Davant de la polèmica que han iniciat algunes persones a internet respecte a la certesa de la notícia publicada sobre la rebaixa del complement de mínims de la prestació de jubilació, es passa a argumentar jurídicament el que es determina en aquell article, tot i que pot ser una mica farragós per ser un anàlisi tècnica jurídica de la proposta de reforma del govern espanyol.

Actualment, l’article 50 del Real Decreto Legislativo 1/1994, de 20 de junio, pel que s’aprova el Texto Refundido de la Ley General de la Seguridad Social determin:

Artículo 50. Complementos para pensiones inferiores a la mínima.

Los beneficiarios de pensiones del sistema de la Seguridad Social, en su modalidad contributiva, que no perciban rentas de capital o trabajo personal o que, percibiéndolas, no excedan de la cuantía que anualmente establezca la correspondiente Ley de Presupuestos Generales del Estado, tendrán derecho a percibir los complementos necesarios para alcanzar la cuantía mínima de las pensiones, en los términos que legal o reglamentariamente se determinen.

A los solos efectos de garantía de complementos por mínimos, se equipararán a rentas de trabajo las pensiones públicas que no estén a cargo de cualquiera de los regímenes públicos básicos de previsión social.

 

L’article 1.1 del Proyecto de Ley sobre actualización, adecuación y modernización del Sistema de Seguridad Social (publicat al BOE l’1 d’abril de 2011), i que està actualment en debat al Congrés espanyol, determina literalment (la part subratllada i en negreta és la que canvia):

Uno. Se da nueva redacción al artículo 50, en los siguientes términos:

«Artículo 50. Complementos para pensiones inferiores a la mínima.

1. Los beneficiarios de pensiones del sistema de la Seguridad Social, en su modalidad contributiva, que no perciban rentas de capital o trabajo personal o que, percibiéndolas, no excedan de la cuantía que anualmente establezca la correspondiente Ley de Presupuestos Generales del Estado, tendrán derecho a percibir los complementos necesarios para alcanzar la cuantía mínima de las pensiones, en los términos que legal o reglamentariamente se determinen.

2. El importe de dichos complementos en ningún caso podrá superar la cuantía establecida en cada ejercicio para las pensiones de jubilación de invalidez en su modalidad no contributiva. Cuando exista cónyuge a cargo del pensionista, el importe de tales complementos no podrá rebasar la cuantía que correspondería a la pensión no contributiva por aplicación de lo establecido en el apartado 1, 1.º, del artículo 145 para las unidades económicas en las que concurran dos beneficiarios con derecho a pensión.

Cuando la pensión de orfandad se incremente en la cuantía de la pensión de viudedad, el límite de la cuantía de los complementos a mínimos a que se refiere el párrafo anterior sólo quedará referido al de la pensión de viudedad que genera el incremento de la pensión de orfandad.

Los pensionistas de gran invalidez que tengan reconocido el complemento destinado a remunerar a la persona que le atiende no resultarán afectados por los límites establecidos en este apartado

Per tant, s’incorpora un segon punt a la Llei General de la Seguretat Social, que determina literalment que l’import del complement de les pensions mínimes “en ningún caso podrá superar la cuantía establecida en cada ejercicio para las pensiones de jubilación de invalidez en su modalidad no contributiva”, i que aquest nou límit no afectarà a la prestació de viduïtat ni a la de Gran Invalidesa, i per tant afectarà a la resta, principalment a la jubilació i a la invalidesa (en grau inferior a la Gran Invalidesa).

Actualment, el complement a mínims pels jubilats contributius amb més de 65 anys és de 601’40 euros (sense cònjuge), i el complement a mínims actual per als jubilats no contributius amb més de 65 anys és de 347,60 euros.

Per tant, amb la normativa nova, si s’aprovés (atenent a que encara està en tràmit a les Cortes espanyoles) l’INSS només garantitza a les jubilacions contributives la quantia actual per a les no contributives, 347,60 euros, i es trenca el mínim garantitzat fins ara de 601’40 euros.

Cal tenir en compte que la nova llei també deroga la integració a mínims dels períodes en que no s’ha cotitzat, més enllà dels dos primers anys, fet que suposarà que molts treballadors, sobretot aquells col·lectius amb carreres de cotització al límit dels 15 anys i cotitzacions baixes (principalment dones i immigrants) poden trobar-se amb càlculs finals de la seva prestació molt inferiors al mínim de 601’40 euros, i vindran a sumar-se als actuals col·lectius més afectats, els autònoms i les dones del règim de la llar.

Explicat tècnicament, si s’aprovés aquest article si a una persona li resulta un càlcul de jubilació final de 75 euros, l’INSS només li complementarà 347,60 euros, i per tant percebrà 420,60 euros, i si li sortís un càlcul final (encara que és difícil en la realitat) de 10 euros, li restaria una pensió final de 357,60 euros, trencant el mínim garantitzat fins ara de 601’40 euros

Per tant, hi ha una reducció de 601’40 euros a 347,60 euros de la pensió mínima garantitzada per l’INSS de jubilació contributiva.

És també cert que aquesta proposta de retallada d’aquest Projecte de Llei no estava recollit al ACUERDO SOCIAL Y ECONÓMICO Para el crecimiento, el empleo y la garantía de las pensiones firmat per CCOO, UGT, la patronal i el Govern, però aquest fet no nega que aquest article ha estat introduït al Parlament.

Els partits polítics que han proposat aquest article del Projecte de Llei, i els sindicats CCOO i UGT que fins ara han donat suport a aquesta reforma de la Seguretat Social haurien d’explicar el que estan intentant aprovar al Congrés, i donar arguments en aquest sentit, i no amagar-ho a la ciutadania. Amagant-ho només s’aconseguirà que en aprovar-se la llei hauran d’explicar com a la realitat s’aproven prestacions de la jubilació molt inferiors al suposat límit mínim de 601’40 euros.

 

*Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda, també va escriure l’anterior article La jubilació mínima baixarà de 600 a 350 euros que ha tingut un enorme quantitat de lectures i un gran ressò a la xarxa, -inclosa la seva reproducció en la forma original o de traduccions, sovint sense citar-ne ni autoria ni font, en diversos llocs web-, generant un debat que volem clarificar amb la publicació d’aquesta ampliació.