La Federació Sindical Mundial segueix amb preocupació els esdeveniments sobre la vida i el treball de les treballadores de la llar a tot el món. Fan front a condicions laborals extremadament negatives i difícils que han empitjorat durant la pandèmia de la Covid-19.
Segons l’OI (Organització Internacional del Treball), hi ha 67 milions de treballadores i treballadors de la llar arreu del món (el 80% són dones). Sovint treballen sense contracte, per la qual cosa perden els drets laborals necessaris i no tenen protecció legal. Són vulnerables a l’impagament de salaris i acomiadaments que van ser generalitzats durant la pandèmia.
A l’Argentina el percentatge de treballadores de la llar en el treball «informal» és del 70%, mentre que només el 33% de les que tenen contracte van rebre el salari complet mentre no anaven a treballar a causa de la pandèmia. La resta no se’ls pagava si no anaven a treballar per culpa del coronavirus, per la qual cosa es van veure obligades a anar-hi, a risc de la seua salut però també sense la llicència necessària durant el confinament.
Així mateix, a l’Equador no hi ha contractes i el 85% de les treballadores domèstiques van ser acomiadades durant els primers mesos de la pandèmia. A Rio de Janeiro, al Brasil, la primera mort per Covid-19 va ser la d’una treballadora domèstica de 63 anys que va ser contagiada pel seu cap després de tornar d’un viatge a Itàlia. S’estima que hi ha 6,1 milions de treballadores de la llar al Brasil, mentre que només el 4% d’elles estan organitzades en el seu sindicat.
La situació és desoladora a tot arreu del món. A Indonèsia, on hi ha 4,2 milions de treballadores de la llar, una enquesta va revelar que rebien només el 20-30% del salari mínim del seu país. A l’Orient Mitjà, hi ha 2,1 milions de treballadores de la llar que són migrants de Sri Lanka, Filipines, Bangladesh, Nepal, Indonèsia, Kenya i Etiòpia, on, segons informes de l’OIT, moltes vegades no se’ls paga res pel seu treball. Als països del Golf Pèrsic, els seus caps tenen vises i no poden canviar de cap sense el seu permís. En altres països, com Tunísia, les treballadores de la llar diuen que van ser les primeres a ser acomiadades, mentre que a Hong Kong i Singapur la llei els obliga a quedar-se amb els seus ocupadors, per la qual cosa durant la pandèmia no van poder quedar-se en un altre lloc ni tan sols en els seus dies lliures, a causa del confinament.
A Europa l’explotació també és molt gran, amb terrorisme, acomiadaments i violència sexual.
Totes les dades anteriors ressalten la gravetat de la situació de les treballadores de la llar, la gran majoria de les quals treballen en el treball informal, reben salaris de misèria, treballen dins de les cases dels seus ocupadors fent treballs pesats i insalubres, desprotegides de qualsevol mena de violació o atac.
Els sindicats han d’intensificar la seua acció i prendre noves iniciatives per a protegir i millorar les condicions laborals d’aquestes treballadores, exigint mesures de suport immediat a les acomiadades durant la pandèmia. Treball amb drets per a totes les treballadores de la llar.
Convidem a totes les treballadores a unir-se als seus sindicats! Només la lluita organitzada donarà solucions, per això necessitem una participació activa en els sindicats, sindicats de classe i lluita militant!
Als Països Catalans, més del 40% (algunes fonts indiquen que aquesta xifra realment és superior al 65%) de les treballadores de la llar continuen sense estar-hi donades d’alta en la Seguretat Social, quan representen al voltant d’un 5% del total de les persones treballadores a casa nostra i quan, a més, massa sovint no arriben a cobrar ni tan sols el salari mínim interprofessional.
Des de la Coordinadora Obrera i Sindical lluitem pels drets laborals de les treballadores de la llar i cuidadores. Consulteu la guia sindical actualitzada, per garantir els drets de les treballadores de la llar: https://bit.ly/34xGnsf
