Posicionament de la secció sindical de la COS a la Universitat de Barcelona davant les eleccions rectorals de 2020.
A cada convocatòria electoral a la UB les diverses seccions sindicals d’aquesta santa casa manifesten els seus posicionaments respecte als diversos programes electorals en disputa i afirmen l’interès dels candidats per parlar-hi. Tots els candidats expressen el desig de trobar-se amb cadascuna de les seccions sindicals, i algunes ho celebren cofoies tot afirmant la seva pròpia rellevància. La COS UB no ens hem volgut reunir amb cap candidatura perquè sabem prou bé que qualsevol procés electoral obeeix a mecàniques de teatralització en què s’enuncien gestos, voluntats o anhels que, un cop passades les eleccions, solen caure com les fulles dels arbres a la tardor. D’això, en tenim prou experiència: a l’àmbit polític, al sindical i a l’acadèmic. D’altra banda, no deixa de resultar escandalós que qui ha estat exercint el càrrec de rector durant quatre anys, el Dr. Joan Elias, mai no s’hagi reunit amb comitès d’empresa, sindicats ni assemblees i que ara, de cop i volta, ens vagin arribant invitacions als seus actes electorals i peticions de reunions amb els comitès i juntes. Quatre anys de silencis i, de sobte, la il·luminació participativa. De tot se’n diu “governar” i “democràcia”, avui.
Dit d’una altra manera: les pràctiques dels governs acadèmics desmenteixen sistemàticament les seves representacions electorals prèvies. Els problemes de la Universitat de Barcelona i de l’univers de la mercantilització acadèmica que l’envolta abracen unes dimensions tan bèsties que, si hem d’apel·lar a la sinceritat, no hi ha cap programa electoral que ho pugui ni que ho vulgui resoldre. Reiterem el que des del 2012 no hem parat de plantejar: caldria polvoritzar la UB i construir-la de nou per reeixir a fer, d’una vegada, una universitat pública que respongui a les necessitats de transformació i d’emancipació en què els greus conflictes acadèmics, laborals i socials que arrosseguem poguessin ser superats.
Tenim tres candidats, dels quals dos –amb experiència governamental prèvia– compten amb acadèmics que podem classificar com d’extrema dreta o simplement reaccionaris als seus cercles de candidats i d’assessors, a l’antípoda de la funció social i del model d’universitat pública pels quals advoquem. Respecte al tercer, sembla que ara mostra una certa sensibilitat quant a qüestions que fa quatre anys s’esvaïren fins i tot del seu programa electoral. Aquest comunicat té un sol objectiu: recordar quin és el programa que la COS UB va elaborar, proposar i enriquir amb l’aportació de les diverses organitzacions amb què vam constituir TransFormemUB, des de la primavera fins a la tardor del 2016, per presentar-nos a les eleccions al comitè d’empresa del PDI-laboral que TransFormemUB va acabar guanyant a l’octubre d’aquell any.
El programa era aquest. Et convidem a llegir-lo, a tenir present què ha fet cadascun dels candidats dins l’esfera de la gestió i el govern acadèmic i, doncs, a actuar en conseqüència: especialment, a partir de l’endemà de les eleccions. Et convidem, també, a entrar al nostre blog i llegir les entrades referents tant al PDI com al PAS per entendre la precarietat, les condicions de feina i el dia a dia de tanta gent que treballem a la UB –comprometent-nos a ser més explícits en les nostres reivindicacions quant al PAS–. Els programes electorals i els processos judicials poden introduir canvis que algun cop es compleixen i tot, però sense organització i mobilització assembleària i militant serà impossible capgirar veritablement i d’una manera integral un estat de les coses que es presenta fosc, fosquíssim.
