Una organització obrera socialista i chavista veneçolana, amb 2300 treballadores voluntàries que s’enfronta a la crisi econòmica i al bloqueig imperialista tornant a posar en marxa empreses públiques, comunals o sota control obrer directe.
La Coordinadora Obrera Sindical va fer públic el passat mes de març el projecte per destinar l’1% dels ingressos anuals a la solidaritat obrera internacionalista, alhora que feia públiques les bases per a poder-s’hi acollir. L’àrea de Relacions Internacionals de la COS impulsava aquest projecte com a primer pas per a posar en marxa dinàmiques efectives de fraternitat internacionalista, un principi que forma part del socialisme des del seu propi naixement. Aquesta dinàmica està adreçada a establir llaços de solidaritat real amb qualsevol projecte en el front de lluita laboral i sindical de classe ubicat fora dels Països Catalans.
Dels diversos projectes que han optat a aquest 1%, l’àrea de Relacions Internacionals ha decidit escollir, per a aquesta primera edició, el projecte presentat per l’Ejército Productivo Obrero (EPO), una organització obrera socialista i chavista veneçolana. L’EPO és una organització de 2300 treballadores voluntàries que s’enfronta a la crisi econòmica i al bloqueig imperialista tornant a posar en marxa empreses públiques, comunals o sota control obrer directe que feia anys que estaven paralitzades.
Malauradament és un mal freqüent a Veneçuela que una empresa quedi paralitzada quan es dóna una avaria, saqueig o sabotatge que no es pot reparar fàcilment. La paralització d’entitats productives i el consegüent desabastiment és un mal que colpeja durament la República Bolivariana de Veneçuela i que es deu, entre altres factors, a la crisi econòmica, a la dependència tecnològica i al bloqueig econòmic imperialista per part dels EUA i la Unió Europea. En una economia que encara no ha pogut desenvolupar un teixit industrial suficient, la paralització d’empreses industrials nacionals, comunals o de control obrer afecta greument a l’abastiment de béns essencials a la població, sobretot a l’interior del país.
El projecte presentat per l’EPO, en concret, consisteix a organitzar el seu primer congrés nacional, una trobada que encara mai han pogut realitzar per la falta de recursos econòmics, la gran extensió del país i la dificultat de les comunicacions terrestres. Aquesta trobada se celebrarà aquest mes de setembre a l’estat andí de Mérida, concretament a la Comuna Che Guevara, i s’aprofitarà l’encontre per dur a terme una “batalla productiva” per recuperar la productivitat en aquesta comuna.
Les batalles productives són les expedicions que organitza l’EPO per a resoldre les avaries d’una unitat productiva en particular. La batalla s’inicia amb una fase de diagnosi, on s’avaluen les avaries així com els recursos i professionals que faran falta per a reparar-les. En una segona fase l’estat major de l’EPO organitza un equip de professionals adequat d’entre la seva borsa de 2300 voluntàries, busca els recursos necessaris i fa els tràmits perquè aquestes treballadores obtinguin permisos per absentar-se de la feina. Finalment, l’equip es trasllada físicament a l’empresa i hi acampa per un període d’entre 5 i 7 dies, temps en què treballarà sense descans fins a resoldre les avaries i recuperar la productivitat.
Les comunes veneçolanes, per altra part, són una aposta estratègica del darrer Chávez destinada a superar definitivament el metabolisme de l’economia burgesa. A la Comuna Che Guevara, concretament, hi viuen 1600 famílies, unes 6000 persones, que estan organitzades en 12 Consells Comunals. Les Comunes funcionen per democràcia directa de les persones que hi viuen i tenen la finalitat d’organitzar la vida col·lectiva i resoldre les necessitats de les persones superant la propietat privada dels mitjans de producció. En aquesta comuna, fundada el 2008, el baluard productiu està en el cafè i en el cacau. L’orgull de la comuna són les empreses “Che Guevara 2021” de producció, transformació i distribució de cacau i en menor mesura de cafè, i la Cooperativa Colinas del Mirador (COLIMIR), productora i distribuïdora de cafè. La comuna impulsa l’intercanvi de producció al seu interior, amb altres comunes, amb privats i amb l’Estat. A la comuna s’utilitza el cafè com a mitjà de pagament. En una zona propera a la frontera que s’estén econòmicament dia a dia (valors en pesos colombians), enmig de la guerra econòmica que suporta el país i que afecta, entre altres coses, a la moneda nacional, l’equivalent general trobat en cafè és una alternativa a la recerca d’estabilitat que troben els habitants de la zona.
Així doncs, per a aquesta primera edició de l’1% per a solidaritat internacionalista, enguany la COS ha apostat per recolzar aquest projecte de l’EPO, consistent en fer possible el seu primer encontre nacional i dur a terme, al mateix temps, la seva 15a batalla productiva, la que ha de permetre recuperar la plena productivitat a la Comuna Che Guevara.
Més informació:
La COS destinarem l’1% dels nostres ingressos anuals a la solidaritat obrera internacional:
https://sindicatcos.cat/fem-creixer-la-solidaritat-obrera-internacional/
Treball voluntari contra la guerra econòmica a Veneçuela:
https://directa.cat/treball-voluntari-contra-la-guerra-economica-a-venecuela/
