DES DE LA COORDINADORA OBRERA SINDICAL DE LA UB DONEM SUPORT A LA DECISIÓ D’INSUBMISSIÓ DEL PAS A L’AMPLIACIÓ DE LA JORNADA LABORAL
Tot i la rotunda decisió presa pel PAS a la darrera Assemblea General de declarar-se insubmís a la jornada laboral de 37.5 hores setmanals, ara s’enfronta a una situació de desmobilització general produïda per la confusió davant la falta de propostes concretes d’accions i per la manca de coordinació, cohesió i coherència dels òrgans de representació. Hi ha qui dóna gràcies a l’actual equip de govern per fer la interpretació més favorable possible de les lleis que estan malmetent i precaritzant no tan sols els llocs de treball d’aquest col·lectiu, sinó la situació de la Universitat de Barcelona, i que obren les portes de la institució a l’especulació econòmica tancant-les alhora al dret a la educació superior per a la majoria de la població i negant-li un dret fonamental a les nostres filles. Però, no és una interpretació favorable el mínim que s’espera de qualsevol que tingui la potestat per fer-ne? Això no es cap mèrit. Què hauríem de pensar si no la fes? Amb una interpretació favorable de les lleis no n’hi ha prou per aturar aquest procés de desnonament.
El col·lectiu del PAS ha de saber que el fet de complir la jornada de 37.5 hores no es només complir aquesta jornada, sinó també la de 40 hores que inexorablement se’ns imposarà. Cada cop que es fitxa s’ha de ser conscient d’aquest fet i que, més enllà, hi ha una jornada de 48 hores. Si s’és conscient, endavant. Aquest procés facilitarà i portarà l’externalització de la plantilla a curt termini. Això, afegit a la flexibilització i la mobilitat de la plantilla, prepara el terreny per a un ERO que ja està a punt per aplicar-se quan es consideri necessari. Les veritables tisorades encara no han arribat. Als propers tres o quatre anys es patiran mesures cada cop més sagnants a l’estil de les que fa temps s’estan aplicant a altres països i que faran de les universitats públiques un espai de negoci d’un consorci d’empreses privades sota segell públic. El PAS no només s’hauria de mobilitzar pel que està patint, sinó també pel futur.
Demanem al PAS que miri a la resta de la comunitat universitària i que es pregunti quin lloc ocuparà en una institució en què l’alumnat, d’aquí a poc, estarà pagant unes taxes a preus d’universitat privada. Un programa de reformes radicals sense precedents, que respon a una voluntat ideològica classista posa en joc el nostre futur. La UB serà gestionada com les empreses privades, jeràrquicament, atenent exclusivament a uns valors de rendiment econòmic que ni de lluny responen al seu veritable esperit de servei a la societat. Aquest model lucratiu, que ja ha demostrat ser catastròfic per als estudiants i els contribuents als EUA i més recentment al Regne Unit, es el que s’està imposant a les universitats públiques catalanes: caldrà fer un gran esforç per aturar aquest procés.
El PAS té un paper decisiu oposant-se a aquestes reformes des d’un principi. Es tracta de no ser insolidari amb un mateix i lluitar contra una externalització que, a mida que anem acceptant condicions de precarietat, serà cada cop més difícil d’aturar. El que ara com ara mou el PAS a seguir la instrucció de gerència és la por i la confusió. La confusió es real: ningú no preveia que la gerència fes cap actuació abans de les eleccions i tant el personal com els sindicats s’han vist sorpresos i no han sabut reaccionar. Però la por no te raó de ser, el que fa realment por es el que vindrà si es comencen a acceptar aquestes instruccions (no són acords legitimats per negociació). Ningú no ens pot obligar a seguir-les i el xantatge, les coaccions, les pressions i repressions per part de la gerència (per ordre del Rectorat), atès que son mesures de força, demostren la impotència i la falta de legitimitat per aplicar-les. A tot això, s’hi ha d’afegir el buit legal en el període electoral. Atesa aquesta incertesa, l’actual posicionament del PAS influirà decisivament sobre la negociació del calendari laboral del 2013. No s’ha de tenir por, sinó precaució i contundència per a les properes accions.
PER DEFENSAR LA UNIVERSITAT PÚBLICA I L’EMANCIPACIÓ SOCIAL
LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ
Secció sindical de la Coordinadora Obrera Sindical a la Universitat de Barcelona
