El curs passat vam treballar als centres i al carrer per la defensa d’una escola pública catalana depauperada per les diverses retallades. Per una escola que valori el seu personal, que tingui recursos suficients per desenvolupar el servei amb qualitat sense extenuar-nos, que sigui realment en català i on no tingui cabuda el benefici de l’empresa privada.
El cicle de mobilitzacions i vagues, amb milers de companys organitzats en assemblees de centre, en assemblees grogues, amb la PINDOC i amb altres sindicats, va aconseguir posar el focus mediàtic en les polítiques dèspotes del conseller Cambray i en la lluita dels treballadors de l’educació pública. Perquè la qualitat de l’educació i les condicions laborals dels qui ens hi dediquem són dues cares de la mateixa moneda.
Si bé el context era propici per a generar un pols al departament d’Educació i assolir millores substancials, després de negociacions fallides entre els sindicats amb representació i la Conselleria, els primers van desconvocar el cicle de vagues de l’inici d’aquest curs desarticulant la lluita a canvi de la reducció d’una hora lectiva. Una mesura sense pla ni garantia que es duria a terme als centres a partir del gener.
En aquest sentit, la COS hem decidit fer un pas endavant i ens presentem a les properes eleccions sindicals del 14 de març. Contra les polítiques de despatxos i acords de sotamà que només serveixen per desmobilitzar els qui treballem als centres públics, apostem per una alternativa sindical combativa que té com a base l’organització dels i les companyes.
La COS som un sindicat sense subvencions, autogestionat i assembleari i no entenem el sindicalisme com a simple representació i delegació. Per això, fem una crida al col·lectiu docent a la lluita i a l’afiliació. Perquè la correlació de forces es guanya amb la participació.
Per això,
