La congelació del Salari Mínim Interprofessional, un nou atac a la classe treballadora

Un empobriment que afectarà greument a les persones treballadores més precaritzades.

El govern Rajoy llença un nou atac contra la nostra classe en decidir la congelació del Salari Mínim Interprofessional (SMI), pel 2014. Així, el salari base que continuarà doncs als 645,3 euros mensuals arreu de l’estat espanyol, perdrà de mitjana un 2,5% de poder adquisitiu.

 

 

 

 

Així, mentre pugen més i més els preus de serveis bàsics com l’energia o el transport públic (i aviat també l’aigua), les persones treballadores quedem, de nou, més empobrides.

Així, d’acord a la decisió del govern, amb la nova congelació de l’SMI pel 2014 (és la segona congelació mampresa pel govern Rajoy), arreu de l’estat espanyol, el salari base perdrà almenys un 1,3% de poder adquisitiu, d’acord a les previsions de l’executiu espanyol, la 'fiabilitat' de les quals ha quedat demostrada massa sovint. L’SMI seguirà doncs en 645,3 euros mensuals en 14 pagues, és a dir, en 5 anys de crisi els i les treballadores pitjor pagades seran almenys un 7,1% més pobres, ja que a la majoria de les nostres comarques la inflació real és superior a la mitjana de l’estat, amb la qual cosa, la pèrdua de poder adquisitiu a Mallorca o les àrees metropolitanes de València, Girona, Barcelona o Alacant, serà superior a eixe 7,1%. A l'estat francés, l'SMIC (l'equivalent a l'SMI) ja ha estat calculat per l'1 de gener de 2014, amb un increment aproximat de l'1.1%, passant dels 9.43 euros per hora, 1430.22 euros mensuals bruts i 1121.71 euros mensuals nets, als 9.53 euros per hora, 1445.39 euros mensuals bruts i 1133.61 euros mensuals nets, sempre tenint present que el càlcul es realitza per una jornada laboral de 35 hores setmanals.

Aquest empobriment que patim les persones treballadores més precaritzades és especialment rellevant perquè l’estat espanyol té un dels SMI més baixos de tota la UE i perquè, gràcies a les successives contrareformes laborals del PsoE i del PP, cada vegada més i més persones treballadores s’han de fer mans i mànigues per sobreviure amb l’SMI.

Així, i segons les pròpies dades oficials i públiques de l’Eurostat, si es divideix en 12 pagues, només les persones treballadores de Grècia i Portugal pateixen SMI més baixos que el que patim nosaltres, a la UE dels 15, tot i que, fins i tot Eslovènia, que no forma part de la UE-15, encara té sous majors que els que rebem al sud de l’Albera.

A més, com ja hem apuntat abans, aquest nou atac del govern Rajoy té un impacte major sobre la nostra classe després de la contrareforma laboral (i la 'millora' que ja estan aprovant), ja que el nombre de persones treballadores que cobren l’SMI s’ha multiplicat exponencialment. Així, segons les dades del propi Ministeri espanyol 'd’ocupació', si el 2011, 48.000 persones treballadores cobraven oficialment l’SMI, el 2012 l’SMI ja s’aplicava oficialment a més de 215.300 persones (l’1,38% de la feina a temps complet, i gairebé 5 vegades més que el 2011). Ara, les dades del 2013 encara seran molt pitjors.

I per acabar-ho d’adobar, l’SMI espanyol s’allunya cada vegada més del salari mitjà net, ja que actualment representa el 40% d’aquest valor, quan la Carta Social Europea recomana que s’aprope al 60%…

Si veiem com cada dia que passa és més dur que el passat… ens caldrà sumar esforços, reforçar el sindicalisme realment de classe i combatiu, aprendre, fer extensible la solidaritat arreu i demostrar que, les persones treballadores, unides des de baix, solidàriament i ben organitzades, ho podem tot!

Ja no devem lluitar només per defensar els nostres llocs de treball, o per tenir-ne un si ens manca… Hem de lluitar per millorar les nostres condicions de vida. Hem de lluitar per revertir la situació i acabar amb totes les formes d’opressió… amb el capitalisme, l’imperialisme i el patriarcat al seu davant. Ho volem tot, per tothom.

Ja no podem perdre més temps… ens hem de posar de valent a preparar la propera Vaga General… però una vaga que realment siga plantejada per guanyar.

Països Catalans, 30 de desembre de 2013

Centre d’Estudis Sindicals – CES
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans