Tota la gent de la COS UB expressem la màxima gratitud, de tot cor i amb una abraçada, als companys i companyes que ens heu donat suport al llarg d'aquestes setmanes
També als qui heu plantat cara als darrers quatre anys i a qui a les passades eleccions sindicals us vàreu inclinar per votar la candidatura sindical de ruptura TransFormem UB (integrada per la COS UB, CGT-Plataforma de Professors Associats i l'Assemblea de Professorat Reclamant).
De tota manera, creiem que s'ha de fer ressaltar el baix índex de participació, ja que només va votar a les eleccions sindicals el 13,5% del cens electoral. Aquesta baixa participació l'atribuïm a diversos factors. L'existència durant molts anys d'una pràctica sindical majoritària allunyada de la presa de decisions col·lectives i democràtiques des de la base afavoreix i estimula la desmotivació i la consegüent desorganització de les persones que treballem a la UB.
A més, percebem que tradicionalment els assumptes es resolen per la via dels contactes personals i no pas per la via sindical i col·lectiva. El Comitè d'Empresa està desprestigiat i molts dels que no han votat pensen que tots els sindicats són iguals i que l'únic que volen és utilitzar el Comitè per col·locar-se. Hem de reconèixer la nostra (fins ara) limitada capacitat de dur a terme una sempre necessària agitació i mobilització per canviar aquesta dinàmica. A tot això, cal afegir-hi el creixement del nombre de professorat precari amb poca vinculació i amb alta vulnerabilitat, que té menys possibilitats de mantenir una vida acadèmica estable i vinculada amb la universitat.
Eleccions al comitè d'empresa del PDI-laboral de la UB
TransFormem UB (COS, CGT-PPA, APR): 12
CCOO: 7
UGT: 5
CSIF: 3
I-CSC: 2
Amb la victòria electoral l'objectiu ara és generar espais de participació i organització del professorat laboral de la UB apropant el comitè d'empresa a preses decisió col·lectives i assembleàries, amb l'objectiu d'abordar:
1) Les lamentables condicions laborals i salarials del professorat precari fals associats. Pel mateix treball, el mateix salari i amb les mateixes garanties contractuals.
2) La continuïtat de la carrera docent i investigadora i l'estabilització de la resta de categories laborals (becaris i professorat col·laborador, lector, agregat interí i agregat). Per una ordenació clara i racional de la carrera acadèmica que valori i integri dignament la feina de tothom.
3) El model d'universitat pública que des de la implantació del Pla Bolonya anem perdent (mercantilització de tots els àmbits de la universitat i penetració de grans corporacions econòmiques dins òrgans de decisió com el Consell Social). Perquè l'accés a la universitat pública és un dret de tothom i les universitats han d'estar al servei de la majoria social treballadora i de les nostres necessitats, sempre en termes emancipadors.
4) El funcionament històric del comitè d'empresa (opac, allunyat de les problemàtiques reals de la immensa majoria del PDI-laboral i reiteradament incapaç de solucionar-les). Perquè volem que els instruments de representació col·lectiva actuïn i s'exerceixin transparentment.
5) La desigualtat de l'accés a estudiar i a treballar a la UB per motius de segregació econòmica i de gènere, atesa la manca de conciliació laboral i familiar i les mancances evidents entorn del reconeixement de la diversitat de gènere. Perquè ni el fet de ser mare treballadora ni l'opció individual de gènere han de ser motiu de discriminació laboral.
Malgrat que hem guanyat les eleccions, sabem que la lluita mai es pot centrar ni guanyar exclusivament a les institucions ni als òrgans de representació, i encara menys si no hi ha una forta pressió al darrere. En un medi classista i individualista com l'acadèmic, qualsevol procés de transformació i de dignificació de les condicions sociolaborals exigeix l'autoorganització col·lectiva a través dels diversos canals formals i informals. La COS UB portem quatre anys treballant des de diversos àmbits per defensar els drets dels treballadors i treballadores laborals i propugnant alternatives respecte al model d'universitat mercantilitzada i mercantilitzadora que se'ns imposa. Continuarem fent-ho tot demanant-vos la vostra implicació i oferint la màxima participació directa, perquè limitar-se a votar cada quatre anys no és ni esdevindrà mai cap eina d'emancipació real.
La lluita continua, i tant de bo la transformació de la UB ara comenci.
