Concentració unitària contra la violència masclista al barri de l’Olivereta – Nou Moles, de València.
La mobilització fou convocada per l’Associació Intercultural – Candombé, CEAR–PV, el Casal Obrer i Popular – Francesc Santacatalina i la COS, el passat divendres 18 de setembre.
El passat dijous 17 de setembre una altra dona era assassinada per la violència masclista als Països Catalans, són ja 64 mortes a tot l’Estat enguany, 34 en els tres mesos d’estiu en què ni tan sols hi ha hagut una sola campanya de prevenció de la violència masclista. En el cas dels Països Catalans cal destacar el nombre més gran de denúncies respecte d’altres territoris, la qual cosa no vol dir que hi haja un major grau de conscienciació sinó de violència, com a exemple tan sols hem de tindre en compte que a les comarques d’Alacant van ser assassinades 8 dones en 6 mesos.
En aquesta ocasió la xacra masclista ha acabat amb la vida d’una dona de 42 anys i mare de dos fills al barri obrer de l’Olivereta-Nou Moles, on la COS tenim la nostra seu. És per això que divendres 18, les veïnes i veïns del barri van eixir al carrer per a mostrar el seu rebuig a aquest nou assassinat i girar l’esquena a la violència masclista, convocades per les organitzacions socials del barri i sota el lema “prou de violència masclista, ni una més”. Després de guardar un minut de silenci en record de la víctima es va llegir un manifest contra les violències masclistes davant al voltant d’un centenar de persones que plenaven la plaça de Roma i que des d’aquest barri obrer de la ciutat de València van dir prou a la violència masclista.
Tot i les mostres d’afecte i solidaritat no es podrà acabar amb aquesta xacra mentre les polítiques contra el masclisme giren al voltant de la fase final del procés: l’àmbit sanitari o judicial, on en massa ocasions mai aplega el procés de la violència masclista o aplega quan ja és massa tard, obviant les polítiques de prevenció o la detecció precoç en l’entorn de la víctima. Cal acabar amb tota mena de masclisme sense donar treva tampoc al masclisme quotidià, el micromasclisme, el sexisme i totes les formes malenteses com a menors que formen part de l’engranatge de la violència i que sustenten la part més visible per a la societat, com és l’assassinat. I cal acabar amb un model de socialització basat en el patriarcat, en la superioritat de l’home en tots els àmbits, per a crear nous models de socialització i interrelació socials i afectius basats en la igualtat, l’eliminació de qualsevol forma de masclisme o sexisme, o el repartiment de rols en condicions d’igualtat i llibertat.
Ni una més, ens volem vives!
