L’esquerra independentista davant l’operació policial contra l’organització basca Herrira

Comunicat conjunt de l'esquerra independentista sobre la ràtzia perpetrada per la Guàrdia Civil espanyola.

Ahir, dilluns 30 de setembre, va tenir lloc una nova agressió contra l'organització popular basca Herrira, en diversos llocs del País Basc meridional (Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra). Al migdia, teníem coneixement que aquesta ràtzia repressiva suposava la detenció, per part de la Guàrdia Civil, d’un mínim de 18 persones de l’organització Herrira. Aquesta organització es dedica al suport a les refugiades i exiliades així com a les preses polítiques basques, un col·lectiu que agrupa més de 700 persones en presons d’arreu del món, principalment als estats espanyol i francés.

A més, l’Audiencia Nacional espanyola ha decretat el bloqueig dels comptes corrents de l’organització de solidaritat, així com la suspensió de les seues xarxes socials i presència a Internet. També es té constància del registre forçat a diverses seus de l’organització. Arreu d’on s’han produït detencions i registres s’hi han concentrat nombroses persones, cridant, entre altres, 'Estat espanyol, estat terrorista', 'Presoak kalera, amnistia osoa' (presos al carrer, amnistia total) i 'Parlen de pau, torturen i assassinen'

Cal tenir en compte que Herrira basa la seua acció solidària en el reconeixement dels drets humans més elementals, el reagrupament del col·lectiu de presos al País Basc, l’alliberament dels malalts terminals, així com aquelles preses que ja han complert condemna i que se'ls allarga la pena mitjançant l’anomenada doctrina 'Parot', una doctrina que rep cada dia més crítiques polítiques i judicials arreu del Món. Precisament, el Tribunal d’Estrasburg tenia previst pronunciar-se ben aviat sobre l’allargament de condemnes d’algunes preses polítiques basques.

Amb aquesta nova ràtzia repressiva, però, l’Estat espanyol deixa clar que no té cap interès a resoldre el conflicte polític que l’enfronta amb el País Basc des de fa segles durant els quals he pres diferents formes. Precisament, el darrer format que ha adoptat el conflicte ha estat la unilateralitat per part de l’esquerra abertzale a l’hora de fer passos i resoldre el conflicte de manera estrictament pacífica, amb processos polítics i democràtics.

Aquesta unilateralitat no ha estat mai corresposta per part dels estats ocupants, especialment l’espanyol, qui demostra novament quina és la seua aposta: militarització del conflicte, repressió política, persecució de la solidaritat i negació de l’existència de presos i preses polítiques, anomenant terrorista a qualsevol expressió de dissidència política. L’Estat espanyol evidencia una nul·la voluntat de diàleg o d’actuar d’altra manera que no siga la policíaca. Que la imputació contra membres d’Herrira siga per enaltiment del terrorisme, integració i finançament a banda armada palesa el surrealisme de tot plegat.

En aquest sentit, cal entendre la repressió d’avui en vista a la proximitat de la manifestació pels drets humans que cada gener se celebra a Bilbao. Cada any, Herrira convoca una manifestació en favor dels drets dels presos i preses polítiques basques que suma cada any milers de persones a principis de gener. Aquesta mobilització, vol fer enguany un salt qualitatiu, entenent que el fet important no és només la massiva manifestació sinó l’activació als barris i pobles per una mobilització constant, tot recuperant la centralitat del carrer. És aquest el punt clau a què l’Estat espanyol ver fer-hi enfront de l’única manera que coneix: la repressió.

Des de les organitzacions l’Esquerra Independentista dels Països Catalans volem denunciar, un cop més, la repressió de l’Estat espanyol. Així mateix, volem solidaritzar-nos amb l’esquerra abertzale, l’única part del conflicte que ha fet passes per superar la situació política actual. Entenem que és precisament la mobilització i la lluita al carrer la que ha de permetre que siga el poble qui decidisca el seu futur.

Prou repressió contra el poble treballador basc. Preses al carrer.
Països Catalans, 30 de setembre de 2013