L’escola pública i la problemàtica lingüística als Països Catalans

La primera etapa de la Marxa per l'Educació Pública va acollir una xerrada i debat sobre la situació de la llengua des de la perspectiva escolar.

En la primera etapa de la Marxa per l'Educació Pública del passat 24 d'agost, la jornada es va tancar amb una xerrada i debat que intenta posar el fil a l'agulla al tema del català a tots els territoris de parla catalana, lligant tot això amb la realitat educativa del Ripollès.

Passades les vuit va entrar la petita manifestació pels carrers de Ripoll. Ordenada, amb una pancarta al davant… La gent amb plàstics, alguns sense, tots xops. El gruix de la marxa es va dirigir a la plaça de la vil·la, i es van plantar algunes pancartes, es va fer un petit parlament, i com que l'aigua va tornar, la marxa es va dirigir cap a la plaça de la Lira, una plaça coberta (relativament) on es tenia previst fer la xerrada-debat, amb sopar i música, posteriorment.

Davant els problemes amb la pluja, l'organització va aprofitar l'arribada a la plaça per oferir els participants un lloc per a canviar-se, en els locals d'una associació que va cedir l'espai, així que la xerrada es va ajornar una estona. Alguns van poder treure's la roba mullada; d'altres ja giraven cua cap a casa.

La pluja havia desmarxat una mica els horaris; caminada passada per aigua, retards i complicacions, anades i tornades al local, cotxes recollint gent… però tothom animat. I finalment aterrem al Centre d'Atenció Turística, i es decideix que primer se sopa: hi ha nens, gent gran, i cares de cansament… I finalment, al voltant de les onze, pel mig de postres i cafès, davant de més de cinquanta persones que encara mostren força interès, s'inicia una exposició que intenta mostrar la foto del català als diferents sistemes educatius catalans.

'Sistemetes' educatius? Subsistemes educatius? Esquarterats a l'escorxador.

Una representant de la campanya Som Països Catalans, representant de STEI (Illes) i un membre de la COS i de la Xarxa per l'Educació Publica del País Valencià van fer un recorregut general per la situació del català als diferents territoris, amb uns apunts més concrets sobre la situació a les Illes, i a les comarques del País Valencià, destacant l'assetjament que pateix la llengua per part dels governs regionals del PP. A les Illes, amb una més gran intensitat en aquests moments, amb un personatge (Bauzà) investit d'un autoritarisme que salta per sobre de lleis i drets, amb la impunitat que atorga el càrrec, i un 30% de vots. A les comarques del sud, amb una intensitat no tan accentuada… ara mateix obrint la mà a la creació de noves línies en català, davant la 'demanda' de les famílies (més de 126.000 nens cada any que sol·liciten línia en valència, acaben quedant-se fora) i qui sap si també davant l'amenaça d'un estrambòtic precedent jurídic a la Comunitat Autonoma de Catalunya que dona garanties legals a 12 famílies per a poder estudiar en 'la seva llengua' (no catalana).

A cada territori i a cada moment, diferents ritmes i tarannàs, diferents consellers i Presidents del PP en una línia que vol cercar i tancar el català, seguint les petjades del cas gallec, aplicant-lo amb el corresponent matís en cada lloc.

L'audiència és variada, i hi ha intervencions molt personals que parlen de com és això de conviure amb dues llengües a casa; de vegades sols amb una, havent d'anar a buscar el català enfora; de si és espanyol o castellà; de si té futur la nostra llengua mentre ens la vulguin morta; de si el català és la llengua del poder; de si és la llengua, o són els diners…

Ja a altes hores de la nit, encara queda una estona en què el públic intervé, participa, aporta… i desordenadament apareixen aquells senyals que diuen que la llengua va amb alguna cosa més. Amb retallades d'aproximadament el 15% en despesa pública en ensenyament que acompanya la polèmica llei a les Illes; amb el sistema educatiu més polaritzat per classes socials dels estats de la Unió Europea, a les comarques del País Valencià; amb reducció de despesa, i desviament de fons a l'empresa educativa privada amb resultats d'eficiència (social) desastrosos.

Apareixen apunts del problema de l'Escola Pública al Ripollès, de l'amenaça per comarques 'demogràficament no rendibles' de la caiguda en inversió educativa, i del nou mapa social-escolar que aflora amb les retallades; desafortunadament, no s'arriba al model 'Vic', illa de voluntat integradora que ens mostra descarnadament el que NO es fa en la resta del Principat, i quina és la voluntat real de bastir una escola catalana integradora que vagi més enllà d'experiments puntuals en llocs que poden convertir-se en aparador d'escàndol. Un element que bé podia haver agafat protagonisme, en aquesta primera etapa.

Uns parlaments àgils, unes intervencions força enriquidores, i un 'cal seguir parlant-ne' general que tanca la primera etapa de la Marxa per l'Educació Publica a Ripoll.