L’empresa tèxtil Mango explota la classe treballadora als Països Catalans i a Bangla Desh

A l'abril del 2013 més de 1.100 persones treballadores, la majoria dones joves, moriren en l'esfondrament d'un edifici ple de tallers tèxtils a Dhaka, la capital de Bangla Desh.

Avui dia l'empresa catalana Mango es nega a indemnitzar les treballadores i treballadors supervivents, més de 2.000. Una comanda urgent es demanà a la fàbrica Phantom Tac, albergada en l'edifici col·lapsat i mentre Mango s'excusa dient que “encara no s'havia formalitzat una relació comercial” quan el desastre esdevingué, empleats del taller van assegurar haver començat a treballar en l'elaboració de les peces sol·licitades.

 

No es tracta d'un accident desgraciat, sinó d'un cúmul d'abusos contra les persones treballadores, sobretot dones amb menys de 30 anys. Es tractava d'un edifici nou amb deficiències i irregularitats de construcció que albergava tallers on les treballadores fabricaven roba per multinacionals ben conegudes (Primark, Benetton, El Corte Inglés, JC Penney o Le Bon Marché) en unes condicions laborals indignes. Bangla desh paga el salari mínim més baix del món (28€ al mes), aqueix que li ha convertit en el segon exportador mundial de roba del món després de Xina.

Mango, que es creà a Barcelona i es va expandir en primer lloc a la resta dels Països Catalans, genera feina precària al nostre país i també s'aprofita de l'explotació en altres indrets per maximitzar els seus beneficis. La criminal pràctica de Mango afecta la classe treballadora, però especialment a les dones. Per una banda, per les condicions dures de feina que afecten aquesta meitat de la societat, i per altra, pel estereotips patriarcals que genera amb la seua roba i les seus campanyes publicitàries. Recentment, Mango ha editat una nova línia de roba anomenada Violeta by Mango per a talles grans. Aquestes talles van des de la 40 a la 52. És a dir, que Mango considera que la talla 40 és gran, quan és juntament amb la 38, de les talles més venudes als Països Catalans. Aquest missatge discriminatori, promou l'anorèxia i fa una diferenciació errònia del que entenem com a persona amb talla gran. Volem que la indústria de la moda s’adapte al cos de la dona i no a la inversa. Aquesta nova línia és injusta i discriminatòria i no respon a la realitat, sinó a les pautes del que el patriarcat i el capitalisme entenen que han de ser els cossos femenins. Segrega i no aglutina, exercint encara més pressió estètica sobre les joves i les dones en general.

Per altra banda, aquest mes de gener, el president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, va etzibar que apostar per la indústria catalana com Mango és una prioritat, obviant totes aquestes situacions de precarietat, explotació i violència de classe i de gènere, aliant-se amb empreses capitalistes i patriarcals d’origen català per buscar complicitats i suports sobiranistes de cara a la celebració de la consulta convocada a la Comunitat Autònoma de Catalunya. Dia rere dia, l’esquerra pactista, com la que representa ERC, demostra que no és garant dels interessos ni del poble treballador català ni de cap altre.

Així doncs, des de la COS, exigim a Mango:
· Que pague les indemnitzacions a les treballadores de Bangla desh.
· Que dignifique les condicions de treball tant als Països Catalans com arreu.
· Que deixe d'usar els cossos de les dones treballadores per traure beneficis i per reproduir el sistema d'opressió patriarcal.
· Que retire la campanya Violeta by Mango i augmente les seues talles sense segregació.
· I, finalment, defensem l'autoorganització i la lluita com a eina bàsica de la classe treballadora per guanyar la nostra llibertat.

Països Catalans, abril de 2014
Secretaria de relacions internacionals de la Coordinadora Obrera Sindical