Aquest pròxim 11 de setembre està fortament marcat per la proximitat de la celebració del referèndum del dia 1 d'octubre. Entenem que dins el projecte de construcció nacional de l'esquerra independentista, que aposta per un subjecte polític que comprengui tots els habitants i territoris de la nació catalana en la seva integritat, considerem que ens trobem davant una oportunitat i una eina més per avançar en el projecte de construcció dels Països Catalans.
També entenem que aquest projecte de construcció nacional ha de nodrir-se amb forts elements internacionalistes i amb una orientació decididament de classe perquè vagi unit a la construcció del socialisme i a la superació i destrucció del patriarcat.
La direcció institucional del procés sobiranista que viu Catalunya ha eludit sistemàticament i conscientment el debat sobre quines relacions laborals i quin model de societat han d'existir en el nou estat català post-referèndum, limitant simplement el debat i l'acció política a celebrar -i guanyar- el referèndum de l'1 d'octubre. És evident que no ha interessat obrir un escenari en el qual pugui trontollar la màxima de la burgesia catalana: forrar-se amb el nostre treball. En radical oposició, entenem que la classe obrera hem d'organitzar-nos per crear una xarxa de relacions socials que serveixi per superar l'actual marc de dominació de classe de la burgesia i avançar en la construcció d'una democràcia socialista.
Com a organització sindical de l'Esquerra Independentista entenem que l'alliberament nacional és quelcom indestriable de l'alliberament de classe i de gènere. No hem arribat fins aquí per quedar-nos de braços plegats amb un canvi de banderes que perpetuï un sistema econòmic capitalista i patriarcal i en el marc institucional d'obediència a la Unió Europea de la desigualtat, la pobresa, la guerra i la vulneració flagrant dels Drets Humans. Entenem que la Unió Europea s'ha erigit troncalment oposada als interessos de la classe obrera dels Països Catalans i del conjunt de la classe obrera d'Europa, de la Mediterrània i del món, perquè si la classe obrera apostem per la vida, la UE ho fa pel capital. La pertinença a l'Euro i a l'OTAN, i la submissió a les directrius de l'FMI i del Banc Mundial, suposen la llosa de tenir una sobirania segrestada i la imposició de remar contra l'internacionalisme i la solidaritat obrera internacional, pilars fonamentals ideològics del proletariat.
Ja és hora de començar a fer passos per recuperar la nostra sobirania. Però no hem de limitar-nos a una sobirania merament institucional, perquè exercir realment la sobirania és utilitzar totes les eines que tenim al nostre abast per decidir el nostre futur. Entenem que el referèndum és una eina més de desobediència i combativitat que liderarà la classe obrera catalana, però no serà suficient per si mateix. La mobilització serà quelcom imprescindible per a l'efectiva celebració del referèndum, i és precisament aquesta mobilització el que entenem que ha de ser un punt d'inflexió que doni lloc a un salt qualitatiu en les futures estratègies d'oposició a l'actual sistema d'explotació capitalista i patriarcal. Serà responsabilitat de les organitzacions socials i, per extensió, de la classe obrera catalana, que la mobilització tingui continuïtat més enllà de l'1 d'octubre.
Des del sindicat nacional, de classe i de gènere de l'Esquerra Independentista encoratgem als treballadors i les treballadores a participar activament en el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre, i a donar suport a totes les accions i mobilitzacions necessàries per a fer-lo realitat i per afavorir la victòria del "Sí". El 2 d'octubre, la lluita continua.
Secretariat Nacional de la Coordinadora Obrera Sindical
Països Catalans, 9 de setembre de 2017
