Comunicat rebut de la FSM en suport a les estudiants valencianes
FEDERACION SINDICAL MUNDIAL
Atenas, 22 de febrero de 2012
LA FEDERACIÓN SINDICAL MUNDIAL CONDENA ENÉRGICAMENTE LA REPRESION POLICIAL CONTRA LAS MANIFESTACIONES EN VALENCIA
La FSM ha sido informada de la brutal represión perpetrada por las fuerzas policiales en las diversas manifestaciones y actos de protesta que han tenido lugar en Valencia durante los últimos días en contra de las medidas neoliberales y los recortes sociales que se pretenden aplicar.
La Federación Sindical Mundial expresa su solidaridad con los manifestantes y especialmente con el Sindicato COS y condea energégicamente la represión criminal que y las detenciones de estudiantes, jóvenes y trabajadores que luchan por sus derechos y rechazan las medidas bárbaras de la burguesía europea, el FMI y el BCE.
La FSM exige al Gobierno Regional Valenciano la sanción severa a los ejecutores responsables de esta represión criminal.
La Federación Sindical Mundial respalda y se solidariza con las grandes movilizaciones estudiantiles como la huelga del 29 de febrero así como con la huelga del transporte público de Barcelona los días 27-28-29 de febrero y 1 de marzo.
EL SECRETARIADO DE LA FSM
6a Setmana Internacional de Solidaritat amb Euskal Herria
Amics i Amigues d’Euskal Herria i Askapena, Organització Internacionalista Basca, fem una crida a la participació en la 6a Setmana Internacional de Solidaritat amb Euskal Herria, 18-26 febrer de 2012.
El panorama polític està canviant a Euskal Herria. Com a resultat de la nova estratègia de l’Esquerra Independentista, en poc menys d’un any s’han produït importants canvis que ens situen davant una nova fase en el conflicte que enfronta el poble basc amb els estats espanyol i francès.
D’una banda, s’ha articulat un ampli moviment polític amb la unió de diferents forces sobiranistes i d’esquerres que, en les dues últimes eleccions, ha obtingut resultats històrics, constatant l’existència d’una àmplia base social independentista d’esquerres, que demana una resolució del conflicte en termes democràtics. Tant aquesta unitat com els resultats han demostrat el fracàs d’anys d’il·legalitzacions i apartheid polític.
La 6a edició de la Setmana Internacional de Solidaritat amb Euskal Herria, es desenvolupa, per tant, en un temps de solucions, tal com recull el lema.
Solucions que no arriben per l’immobilisme dels estats. I en això precisament centrarem la nostra tasca aquest any l’organització internacionalista basca Askapena i Amics i Amigues d’Euskal Herria des dels Països Catalans, en la necessitat d’impulsar una resolució del conflicte basc. Així, farem arribar a organismes, col·lectius i ciutadans del nostre territori nacional, els passos fets al País Basc, al mateix temps que denunciem la posició dels estats davant el nou escenari que s’obre.
Finalment, cridem a tots els organismes polítics, sindicals, socials i persones de manera individual dels Països Catalans a participar en els actes i mobilitzacions convocades i a la manifestació que se celebrarà a Milà el 3 de març en solidaritat amb Euskal Herria.
Comunicat de solidaritat amb els treballadors de PROCME en vaga
Des del 30 de gener, 90% dels treballadors de l’empresa d’obres públiques PROCME estan en vaga a l’estat francès. El dia 31 varen fer una manifestació per anar a informar els treballadors de GRDF (GDF-Suez) i ERDF. Volien així denunciar aquestes dues multinacionals franceses que utilitzen com a subcontractats els treballadors del grup PROCME per a construir canalitzacions de gas i d’electricitat. I això continua després d’anys malgrat les denúncies de la inspecció de treball.
Les demandes dels vaguistes i de llur sindicat CGT són les següents:
- Que hom els mantingui el contracte de treball i els apliqui el conveni col·lectiu d’obres públiques (la direcció els vol privar del seu allotjament i de visitar cada cinc setmanes les seves famílies a Portugal).
- Que els siguin respectades les llibertats sindicals.
La Coordinadora Obrera Sindical (COS), sindicat per a l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, se solidaritza amb els treballadors de l’empresa PROCME i es compromet a donar difusió a llurs mobilitzacions i a llurs reivindicacions; així mateix, la COS accepta la vostra invitació d’enviar mocions de protesta a la direcció CME.
Visca la solidaritat sindical internacional !
Per descarregar el comunicat en francès clicar aquí
Informe del VI Consell presidencial d’acció de 2011 de l’FSM (Federació sindical mundial)
Aquí trobareu l’informe en castellà:
Informe de Acción 2011
FEDERACIÓN SINDICAL MUNDIAL
Informe mensual sobre las actividades de la FSM en el 2011
– Afiches y Publicaciones de la FSM
ANEXO:
Informe 2011 – Y evaluación del 16o Congreso Sindical Mundial
Companys del sindicat en solidaritat amb la vaga a l’empresa grega d’acer Helleniki Halivourgia
Aquí trobareu el comunicat de suport
Aniversari de l’assassinat de Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht
David Arrabalí
Fa 93 anys, la nit del 15 de gener de 1919, a Berlín, va ser detinguda Rosa Luxemburg: una dona indefensa amb cabells grisos, demacrada i exhausta. Una dona major, que aparentava molt més dels 48 anys que tenia. Un dels soldats que l’envoltaven, la va obligar a seguir a espentes, i la multitud burleta i plena d’odi que s’amuntegava al vestíbul de l’Hotel Eden li va saludar amb insults. Ella va alçar el seu front davant la multitud i va mirar als soldats i als hostes de l’hotel que feien broma d’ella amb els seus ulls negres i orgullosos. I aquells hòmens en els seus uniformes desiguals, soldats de la nova unitat de les tropes d’assalt, es van sentir ofesos per la mirada desdenyosa i quasi compassiva de Rosa Luxemburg, “la rosa roja”, “el fesol”.
La van insultar: “Roseta, ací ve la vella puta”. Ells odiaven tot el que aquesta dona havia representat a Alemanya durant dues dècades: la ferma creença en la idea del socialisme, el feminisme, el antimilitarisme i l’oposició a la guerra, que ells havien perdut al novembre de 1918. En els dies previs els soldats havien aixafat l’aixecament de treballadors a Berlín. Ara ells eren els amos. I Rosa els havia desafiat en el seu últim article:
“’L’Ordre regna a Berlín!’ Estúpids sequaços! El vostre ‘Ordre’ està construït en arena. Demà la revolució s’alçarà ella mateixa amb un baluern” i anunciarà amb una fanfàrria, per al vostre terror: JO VAIG SER, JO SÓC, JO SERÉ!”
La van espentar i van colpejar. Rosa es va alçar. Per a llavors quasi havien aconseguit la porta posterior de l’hotel. Fora esperava un cotxe ple de soldats, els qui, segons li havien comunicat, la conduirien a la presó. Però un dels soldats es va anar cap a ella alçant la seua arma i li va colpejar en el cap amb la culata. Ella va caure al terra. El soldat li va propinar un segon colp en la templa. L’home es deia Runge. El rostre de Rosa Luxemburg rajava sang. Runge obeïa ordres quan va colpejar a Rosa Luxemburg. Poc abans ell havia derrocat a Karl Liebknecht amb la culata del seu fusell. També a ell li havien arrossegat pel vestíbul de l’Hotel Eden.
Els soldats van alçar el cos de Rosa. La sang brollava de la seua boca i nas. La van portar al vehicle. Van asseure a Rosa entre els dos soldats en el seient de darrere. Feia poc que el cotxe havia arrancat quan li van disparar un tir a frec de roba. Es va poder escoltar en l’hotel.
La nit del 15 de gener de 1919 els homes del cos d’assalt van assassinar a Rosa Luxemburg. Van llançar el seu cadàver des d’un pont al canal. L’endemà tot Berlín sabia ja que la dona que en els últims vint anys havia desafiat a tots els poderosos i que havia captivat als assistents d’innombrables assemblees, estava morta. Mentre se cercava el seu cadàver, un Bertold Brecht de 21 anys escrivia:
La Rosa roja ara també ha desaparegut.
On es troba és desconegut.
Perquè ella als pobres la veritat ha dit.
Els rics del món l’han extingit.
Pocs mesos després, el 31 de maig, es va trobar el cos d’una dona al costat d’una resclosa del canal. Es podia reconèixer els guants de Rosa Luxemburg, part del seu vestit, un pendent d’or. Però la cara era irrecognoscible, ja que el cos feia temps que estava podrit. Va ser identificada i la van enterrar el 13 de juny.
L’any 1962, 43 anys després de la seua mort, el Govern Federal alemany va declarar que el seu assassinat havia sigut una “execució d’acord amb la llei marcial”. Fa només dotze anys que una investigació oficial va concloure que les tropes d’assalt, que havien rebut ordres i diners dels governants socialdemòcrates, van ser els autors materials de la seua mort i la de Karl Liebknecht. Rosa Luxemburg va ser assassinada per les tropes d’assalt al servei de la socialdemocràcia. Al costat d’ella va morir el seu camarada Karl Liebknecht. Havia nascut el 5 de març de 1871. Molta gent segueix la tradició de l’Alemanya oriental d’assistir a la manifestació per a recordar-la, el seu respecte ho demostren dipositant clavells rojos en el monument dedicat a la «Rosa Roja» i als socialistes i comunistes que van treballar per un món millor.”Què extraordinari és el temps que vivim”, escrivia Rosa Luxemburg en 1906. “Extraordinari temps que proposa problemes enormes i esperona el pensament, que suscita la crítica, la ironia i la profunditat, que estimula les passions i, abans de res, un temps fructífer, prenyat”. Rosa Luxemburg va viure i va morir en un temps de transició, com el nostre, en el qual un món vell s’enfonsava i un altre sorgia dels enderrocs de la guerra.
Els seus companys van intentar construir el socialisme, els seus assassins i enemics van ajudar a Adolf Hitler a pujar al poder. Avui, quan el capitalisme demostra una vegada més que la guerra no és un accident, sinó una part irrenunciable de la seua estratègia. Quan els partits i organitzacions “tradicionals” es veuen en l’obligació de qüestionar les seues formes d’actuar davant l’abandó de les masses. Quan l’esquerra transformadora advoca exclusivament pel parlamentarisme com a via per al canvi social. Quan ens trobem davant una enorme crisi del model de democràcia representativa i els arguments polítics es redueixen a el “vot útil”. Avui, diem, Rosa Luxemburg es converteix en referent indispensable en els grans debats de l’esquerra. No és sinó la seua veu la que s’escolta sota el lema, aparentment nou: “Un altre món és possible”. Ella ho va formular amb una mica més d’urgència: “Socialisme o barbàrie”. El seu pensament, el seu compromís i la seua desbordant humanitat ens serveixen de referència en la nostra lluita perquè aquest nou segle no siga també el de la barbàrie.
Des de l’Àrea de Relacions Internacionals del sindicat, us informem de les darreres accions i feines realitzades:
Reunió 18 gener Barcelona amb LAB
El 18 de gener una delegació dels firmats de l’acord de Gernika aniran a Barcelona per mostrar el contingut de l’acord i obtenir suports internacionals a les seues resolucions. La COS ha estat convidada i al respecte comuniquem:
“Des de la COS donem tot el nostre suport a les resolucions que es deriven de l’acord de Gernika signat per partits polítics, sindicats i organitzacions socials. Per això la COS assistirà a la reunió del 18 de gener a Barcelona amb els sindicats LAB i STEE-EILAS”.
Entrevista Ainhoa Etxaide
El periòdic quinzenal L’Accent ha publicat una entrevista extensa a la secretària general de LAB, Ainhoa Etxaide. I mitjançant l’Àrea de Relacions internacionals del sindicat la publiquem atesa la importància del seu contingut:
http://laccent.cat/index.php?option=com_content&;view=article&id=1923:el-sindicalisme-es-insubstituible-i-la-lluita-contra-el-capital-i-contra-la-patronal-comenca-als-centres-de-treball&catid=60:lentrevista&Itemid=114
A més a més, adjuntem el text Crisi capitalista en Europa: orígens i reptes de l’esquerra transformadora publicat per LAB.
Solidaritat amb la vaga d’acer grega
400 treballadors grecs de l’aceria Helliniki Halivourgia estan en vaga des del 31 d’octubre de 2011. La patronal intenta imposar una jornada laboral diària de 5 hores amb un sou de 500€ mensuals, a més dels 50 treballadors que ja han estat acomiadats. El sindicat majoritari a Grècia, el Front militant per a tots els treballadors/ores (PAME), ha estat organitzant la solidaritat popular i obrera per contestar l’atac capitalista.
Des de la COS ens unim a l’exigència de la Federació Sindical Mundial (FSM), federació que la COS té com a referent internacional, amb aquest comunicat que l’àrea de RRII ha enviat al PAME. Així mateix, des de l’FSM es demana a totes les organitzacions polítiques, socials i sindicals que facen algun tipus de concentració o acció davant l’ambaixada grega del nostre país per tal de mostrar la nostra solidaritat amb la lluita grega. Seria perfecte fer fotografies i enviar-les a internacional.cos@gmail.com
Trobada joventut americana FSM
Els dies 7, 8 i 9 de desembre de 2011 es realitzà la II Trobada de la Joventut Sindical Centreamericana i Mèxic, afiliats i amics de la FSM. Per tant el sindicat dóna tot el seu suport, ja que deixa ben clar l’atac que l’imperialisme capitalista fa a les nostres societats i posa la lluita popular com a eix central de resistència i construcció d’un sistema alternatiu més just i democràtic. Com a resolució es va redactar aquest declaració i també aquest document final.
Àrea de RRII de la COS, gener de 2012
La COS hem estat convidada per part de la Unión Internacional de Sindicats del Metal i la Mineria al I Encuentro sobre la situación de la mujer en el metal y la minería que se celebrarà a Cuba del 17 al 19 de novembre. Malgrat el gran honor la COS no hi podrà assistir per la forta feina que està desenvolupant al Països Catalans contra les retallades de drets socials i laborals.
Per altra banda, davant la situació crítica del lluitador saharià Aliyen Uld Mohamed Salem la COS s’ha afegit a la reclamació de l’alliberament en perfectes condicions d’aquest. Amb 25 anys d’edat i resident en el campament de refugiats de Ausserd, es troba en vaga de fam des del dia 15 de setembre en la Seu de Consell Nacional dels Drets Humans del Marroc en la ciutat d’Al-Aaiun sense haver rebut assistència mèdica des d’aleshores. El jove és asmàtic i a causa de la vaga de fam els seus problemes respiratoris s’agreugen de forma greu, la qual cosa li causa un estat d’extrema debilitat física.
Finalment, la COS ha mostrat el seu condol i la seua solidaritat per la mort de Mohamed Boudaroua, jove militant marroquí de la Coordinadora d’aturats de Safi (el Marroc), del Moviment 20 de febrero y de la Associació Marroquina de Drets Humans. Després de deu dies ocupant les oficines de la ANAPEC (oficina d’ocupació) la policia va desallotjar els membres de la Coordinadora amb un desplegament (deu furgons) i una violència desmesurades que van provocar la mort de Boudaroua i greus ferides a altres companys.
Àrea de RRII de la COS, 23 d’octubre de 2011
Àrea de Relacions Internacionals: internacional.cos@gmail.com
