Enric Llopis || Periodista (Font: Crónica Popular)
València.
La història dels Centres d’Internament per a Estrangers (CIE) és la cançó de l’enfadós. A la seva mera existència (centres en els quals es tanca a immigrants, per una mera falta administrativa, durant un màxim de 60 dies mentre es tramita la seva teòrica expulsió), s’afegeix la permanent denúncia de vexacions i maltractaments als “presos” (com els criden les organitzacions de drets humans) per part dels agents policials. Aquesta vegada, les acusacions han recaigut sobre el CIE de Sapadors a València. Com en altres casos, les denúncies de vexacions provoquen altres maltractaments, bé que més subtils, i acceleren els tràmits d’expulsió.
Un grup de cinc immigrants algerians va arribar en pastera a Almeria a primers d’abril. Capturats per agents de la policia ja a Espanya, se’ls va obrir expedient d’expulsió i, mentre aquest es tramitava, van ser ingressats en el *CIE de València. La nit del dissabte 28 d’abril dos agents de la Policia Nacional van entrar en la cel·la on romanien tancats els joves algerians, al·legant que estaven fumant. Al no detectar fum ni restes de cigarrets es van retirar de la cel·la però, al poc, va tornar un dels agents que, segons les denúncies dels immigrants afectats i les ONG, va començar a propinar cops de porra als cinc interns.
Es dóna la circumstància que tres dels joves van afirmar ser menors res més ser detinguts. Després de practicar-se’ls les proves òssies (les habituals per determinar l’edat), es va establir que eren majors de 18 anys. No obstant això, els tres joves van aconseguir acreditar amb la documentació remesa des d’Algèria la seva minoria d’edat. Aconseguien desmentir, així, les tesis dels perits oficials.
Denúncia davant el jutjat
Un dia després que ocorreguessin les agressions denunciades en el CIE de València, es van desplaçar al centre d’internament una advocada i una metgessa de la “Campanya pel tancament dels CIE”, que va constatar enormes blaus en els cossos dels joves. Immediatament, el metge va sol·licitar per a aquests l’atenció hospitalària i la lletrada va interposar un habeas corpus (queixa davant el jutge per violació dels drets fonamentals). El dilluns 30 d’abril els immigrants van denunciar els fets en el jutjat d’instrucció número 3 de València, que a continuació va obrir diligències prèvies. Després de testimoniar davant el jutge, van ser retornats al *CIE de Sapadors.
La lluita per la supressió dels CIE és una batalla quotidiana per la dignitat.
Membres de la “Campanya pel Tancament dels CIE” van organitzar a partir de llavors visites de matí i tarda als interns perquè, segons les ONG, quan es produeix una denúncia solen accelerar-se els tràmits d’expulsió i reiterar-se els maltractaments. De fet, apunten les organitzacions de drets humans, el maltractament es va repetir “encara que de manera més subtil”, doncs –afegeixen- “no es van facilitar les medicines prescrites ni se’ls va proporcionar aigua”.
Però els temors s’han fet realitat. El dijous 3 de maig els immigrants algerians van ser traslladats al CIE de Múrcia, allunyats així de la capacitat d’acció de la “Campanya pel Tancament dels CIE” i més prop del Ferri que els portarà a Orà en els propers dies. “El més greu és que si se’ls expulsa no hi ha judici i, en conseqüència, les denúncies queden de nou en la impunitat”, afirma Salva Lacruz, portaveu de la Campanya pel Tancament dels CIE. Les ONG havien demanat al jutge, al Ministeri de l’Interior i a la Brigada General de Fronteres i Estrangeria que no es fes efectiva l’expulsió; i també van exigir per fax al Ministeri de l’Interior (institució que és a càrrec de la gestió dels CIE) que l’expulsió se suspengui.
Les ONG critiquen que amb les expatriacions s’impedeix el judici als responsables dels maltractaments
Una vegada més, no han pogut dirimir-se responsabilitats per les denúncies de cops i vexacions en el CIE de València. Amb prou feines arrenca el procediment judicial, s’agilita o es fa efectiva, segons els casos, l’ordre d’expulsió. I les denúncies queden sense aclarir. És el que ha ocorregut amb els immigrants algerians. Però no és la primera vegada que ocorre això en el centre de Sapadors, recorden portaveus de la “Campanya pel Tancament dels CIE”. Al desembre de 2010 fins a 20 persones van fer públiques les pallisses, càstigs col·lectius i insults racistes que suposadament els van infligir els agents del centre. També se’ls va expatriar sense que la justícia fallés finalment en relació amb els fets. Al novembre de 2011, un altre grup d’algerians va denunciar maltractaments. Se’ls va expulsar i, de manera inversemblant, el fiscal (la funció teòrica del qual és la de la defensa de la legalitat) va demanar l’arxiu de la causa. Tampoc en aquest cas es van substanciar responsabilitats.
En els CIE de València, Barcelona, Màlaga i Madrid les organitzacions que treballen per la seva abolició exerceixen un major control. De fet, les irregularitats i maltractaments que es donen en els citats centres tenen més aspectes de transcendir a l’opinió pública. A més, sobre aquests petits “Guantánamos” (com col·loquialment se’ls coneix) no recau únicament la vergonya de les agressions físiques. En el CIE de València s’ha denunciat així mateix la precarietat de l’alimentació, de l’atenció sanitària i d’alguns elements d’higiene bàsica (l’aigua de les dutxes oscil·la entre becs de temperatures gèlides i d’ebullició).
La lluita per la supressió dels CIE, una batalla per la dignitat
La lluita per la supressió dels CIE és una batalla quotidiana per la dignitat. En el cas del centre de Sapadors, les organitzacions de la Campanya realitzen una permanent labor de vigilància sobre el que allí ocorre; intenten, a més, que mentre existeixin, aconsegueixin el màxim de transparència; per a això contacten amb grups parlamentaris, mitjans de comunicació, partits polítics i Síndic de Greuges; a això se sumen les concentracions periòdiques en la porta del complex policial de Sapadors, per exigir el tancament del centre d’internament.
Amb prou feines arrenca el procediment judicial, s’agilitza o es fa efectiva, segons els casos, l’ordre d’expulsió, i les denúncies queden sense aclarir
Amb el govern de Rodríguez Zapatero funcionaven aquests centres malgrat totes les denúncies. Ocorre un altre tant amb l’executiu de Rajoy. Ha canviat alguna cosa? Segons Salva Lacruz, “el PP s’ha trobat amb una patata calenta, amb una qüestió molt problemàtica de manejar en matèria de drets humans; per això intenta *maquillar la realitat amb reglaments com l’anunciat; volen fer veure que hi ha una suposada transparència en la gestió dels CIE, i que només expulsen a delinqüents, quan realment no és així; sens dubte, la qual cosa fan és criminalitzar la immigració”.
Però, amb reglaments o sense ells, amb transparència o sense ella, agrega Lacruz, “no podem admetre que es tanqui a persones en aquestes presons per a pobres, i després se’ls expulsi; acabar amb aquesta situació només és possible amb la mobilització ciutadana, ja que en la lluita està en joc la dignitat de tota la societat”, conclou el portaveu de la Campanya pel tancament dels CIE.
