En primer lloc, des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional, volem mostrar tot el nostre suport i solidaritat amb les famílies de les persones mortes a causa de les inundacions dels passats dies, així com amb totes les que s’han vist damnificades en perdre les seues cases, vehicles, llocs de treball, etc. En aquestes situacions és quan la solidaritat de classe s’ha de fer més clara i palesa. Igualment, volem recordar el paper inestimable dels companys i companyes dels serveis de bombers, personal municipal, protecció civil i voluntaris, sense els i les quals hi haurien hagut moltíssimes més desgràcies.
Que el canvi climàtic ja l’estem patint, no és cap novetat. Que la vida de les treballadores i dels treballadors cada dia val menys, tampoc. La DANA (gota freda) que hem patit la setmana passada al sud dels Països Catalans, en concret a les Pitiüses, a les comarques centrals del País Valencià (sobre tot a la Vall d’Albaida), i de forma més desastrosa al Baix Segura (amb les inundacions sense precedents patides a tota la comarca), no fa res més que confirmar-ho i recordar-nos-ho.
Els passats 12, 13 i 14 de setembre de 2019 seran recordats al centre i sud del País Valencià, i a tot el sud-est de la península ibèrica, com la primera prova tangible de com està canviant el clima i de com serà de destructiu eixe canvi a casa nostra.
Com sempre al llarg de la història la major part de les pitjors destrosses han estat patides als indrets més humils. Barris construïts en zona inundable, com el de la Cantereria d’Ontinyent, o les mateixes pedanies d’Oriola, Almoradí, Dolores, o Albatera mateix, sense respectar les recomanacions tècniques i quedant com a zones habitades majorment per població de classe treballadora, o amb pocs recursos.
Mentrestant, una vegada més, els mitjans de comunicació (amb l’excepció dels i les periodistes d’À Punt, que han fet un gran i digníssim treball), no han ajudat tampoc gaire… participant en la difusió de rumors, «opinions» sense cap fonament científic, aprofitant-se de la desgràcia de les veïnes i veïns, treballadors, etc., per fer negoci (igual que molts supermercats), i el pitjor de tot, posant en perill alguns dels seus propis treballadors (forçant-los a treballar en indrets perillosos i on no estava permès romandre-hi).
I ací és on veiem la major cruesa de tot aquest desastre. Els milers de treballadores i treballadors forçats a anar a treballar en situació d’alerta roja… sobre tot en llocs on era més que evident que podria passar alguna desgràcia i contravenint les indicacions dels serveis d’emergències i de bombers. Cal tindre molt en compte que, en situació d’emergència, incomplir les indicacions dels responsables de la gestió de l’emergència pot arribar a ser penat, no només des de la legislació vigent en matèria d’emergències, si no també en la de prevenció de riscos laborals. I ací, els responsables penals de les lesions, etc., haurien de ser els empresaris que han forçat a anar a treballar a totes aquestes companyes i companys.
Un dels casos més significatius, que no l’únic, seria l’esdevingut entre els dies 13 i 14 de setembre als magatzems logístics de Mercadona a Albatera, on més de 200 treballadores i treballadors van ser forçats per la gerència a acudir al centre de treball, i romandre-hi, contravenint les indicacions i ordres del cap de bombers de la zona. Una vegada allà quedaren finalment aïllats al seu lloc de treball. Donat que estaven aïllats, l’única alternativa que els bombers de la zona els hi podien donar era que esperaren fins l’endemà. Com a resposta, la pròpia gerència va forçar els transportistes allà presents i aïllats com la resta, a traure la gent amb els seus propis camions… posant en perill a tothom, també als propis serveis d’emergència que haurien d’haver intervingut en cas d’accident. En definitiva, i amb la llei a la mà, tot un seguit «d’irregularitats», per no dir delictes.
En definitiva, en un país on la llei vigent en matèria preventiva continua sense ni tan sols aplicar-se en tota la seua magnitud (16 anys després de la seua última modificació el 2003), on la sinistralitat laboral no deixa de créixer (accidents declarats, morts i malalties professionals), on la Inspecció de Treball no arriba on caldria arribar-hi, etc., que un empresari incomplisca la llei en situació d’emergència extrema posant en perill la vida de les treballadores i treballadors de la seua empresa i dels serveis d’emergències, no tindrà cap conseqüència… si no ens hi organitzem.
Cada dia és més que evident que, per defensar les nostres vides (dins i fora dels centres de treball), necessitem estar organitzades i formades. Posem-nos-hi.
País Valencià, 15-09-2019
Coordinadora Obrera Sindical – COS
sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
