Estirada d’orelles de l’ONU a l’estat espanyol pels drets dels nens

(Traducció de l’article de Lydia Molina publicat el 15 d’octubre 2010 a http://periodismohumano.com/autor/lydiamolina )

La situació dels menors no acompanyats, la pobresa infantil i els menors internats en centres terapèutics al estat espanyol preocupen a l’ONU. Destaca com alguna cosa positiu l’engegada del Pla Estratègic d’Infància i Adolescència.

L’estat espanyol no ha passat amb la millor nota l’últim examen del Comitè dels Drets del Nen. Vint anys després de signar la Convenció, l’aplicació dels drets dels nens i nenes millora però queden assignatures pendents com el tracte que reben els menors estrangers, la falta de recopilació d’informació i coordinació entre les institucions públiques i la pobresa infantil.

Fa uns dies, el Govern espanyol va defensar la seva gestió davant el Comitè en una reunió a Ginebra. Amb aquesta documentació i un informe complementari elaborat per la Plataforma d’Infància, associació formada per 47 organitzacions socials, l’òrgan de Nacions Unides ha tret les seves conclusions. “Algunes de les observacions que vam fer s’han inclòs de forma íntegra i moltes altres, encara que no són textuals, recullen el sentir de la societat civil”, assegura Ángel Hernández, director de la Plataforma, qui afirma que l’estat espanyol “ha passat de puntetes pels temes més candents” durant la seva intervenció en l’ONU.

El Comitè dels Drets del Nen centra la seva atenció en els menors estrangers no acompanyats. Nens i nenes amb menys de 18 anys que arriben a l’estat espanyol sense les seves famílies i que en molts casos són tractats com a estrangers i no com a menors. L’ONU alerta que cal evitar expulsions irregulars, elaborar protocols uniformes per determinar l’edat i analitzar de forma individual les circumstàncies de cada nen o nena. Aquesta petició no és nova, les organitzacions que treballen amb menors ho recorden diàriament i també en el Defensor del Poble. “Tenim una organització territorial amb un estat desigual de competències. Això origina que hi hagi diferències en les legislacions que permeten que es donin aquestes contradiccions en el cas dels menors”, assegura Manuel Aguilar, Adjunt del Defensor del Poble.

Un exemple és que al estat espanyol les proves per determinar l’edat dels nens no acompanyats varien depenent de la comunitat autònoma en la qual es realitzin, “sense tenir necessàriament en compte qüestions com els hàbits nutricionals, que poden influir sobre el desenvolupament físic i psicològic del nen o nena”, diu l’informe de l’ONU. Recorda també que les deportacions no compleixen sempre amb les necessàries garanties perquè a vegades es realitzen sense accés a un advocat, sense serveis d’interpretació, sense considerar l’interès superior del nen o nena i sense respectar el seu dret a ser escoltats. Malgrat tot, “hi ha menys repatriacions, d’un centenar el 2005 hem passat a una o dues actualment, però segueix sense existir un protocol acordat per les organitzacions que treballen en aquesta matèria per decidir com cal fer-les”, afirma Ángel Hernández. Manuel Aguilar, del Defensor, assegura a més que és molt preocupant que es trigui tant a donar-los la documentació per obtenir la seva residència legal a l’estat espanyol perquè “pel fet de ser menors d’edat haurien de tenir-la sense més”.

Un altre dels assumptes que ressalta la Comissió és el dels menors amb trastorns de conducta internats en els centres finançats per administracions públiques. Amnistia Internacional i el Defensor del Poble han presentat informes en els quals denuncien maltractaments en aquests centres terapèutics, on els menors entren en alguns casos sense ordre judicial (a pesar que en molts casos són privats de llibertat) i només amb l’autorització dels seus pares, que no poden fer-se càrrec d’ells. El Govern de l’estat ha elaborat un protocol per tal que es segueixi en els centres però tant la Plataforma d’Infància com el Defensor del Poble ho consideren insuficient. L’ONU creu que l’estat espanyol falla en els criteris i procediments per a l’ingrés dels nens i nenes en aquests centres pel que demana que, a més de desenvolupar una normativa, els nens només puguin ser ingressats amb l’autorització d’un jutge i després d’haver respectat el seu dret a ser escoltat.

Estem celebrant l’any europeu de lluita contra la pobresa, i a l’estat espanyol, un de cada quatre nens- segons Eurostat- sofreix algun tipus de pobresa (infravivenda, mala qualitat de l’educació, sanitat ineficaç, desocupació de mares i pares…). L’ONU critica que l’estat espanyol ha posat “una èmfasi limitada a la pobresa infantil” i demana més polítiques i un Pla Nacional per combatre-la. Però hi ha més:

Coordinació i informació. Demana una millor coordinació de les actuacions públiques i privades i dotar de millors sistemes de recollida i anàlisi de la informació (per edat, sexe i origen ètnic de totes les persones menors de 18 anys amb especial èmfasi sobre nens i nenes romanesos, immigrants, menors estrangers no acompanyats i nens i nenes en llars amb situació de desavantatges econòmica i social). “No podem saber quin impacte tenen les nostres polítiques si no tenim la capacitat de recollir les dades d’aquest impacte”, afirma Hernández.

Informació de qualitat per a la infància. La Comissió recomana més iniciativa de la televisió pública per a la creació d’una programació responsable durant les hores de gran audiència de nens i nenes, que es compti amb la seva participació en el disseny i continguts de programes infantils, així com l’adopció de codis de conducta adequats per part de les empreses operadores a Internet i formació sobre accés segur a Internet.

L’edat per contreure matrimoni. A l’estat espanyol és de 18 anys, però l’ONU critica que s’autoritzin judicialment matrimonis amb 14 anys en circumstàncies excepcionals i demana que aquestes autoritzacions només s’atorgui, com a mínim, als 16 anys.

Aquestes observacions haurien d’incloure’s abans del proper examen del 2015 encara que moltes porten anys arrossegant-se sense haver-se superat. “Amb això vam demostrar al Govern espanyol que les nostres observacions compten amb una àmplia base social”, afirma des de la Plataforma d’Infància Ángel Hernández, “i que estan recolzades per un organisme que regula l’aplicació dels drets del nen a tot el món, no només a l’estat espanyol. Per tant, és una eina fonamental i un toc d’atenció per als governs, tant el central com  els de les comunitats autònomes i els ajuntaments”.

L’informe complet està disponible, per a les administracions i per qui  el vulgui llegir, al següent web:

http://plataformadeinfancia.org/sites/default/files/ooff_2010_trad_no_ofic.pdf